L’Ajuntament de Lleida centra les activitats d’aquest 2026 de l’àrea de Memòria Democràtica al voltant de la commemoració dels 90 anys de l’inici de la Guerra Civil Espanyola. El programa es concreta fins al juliol, mes en què tindran lloc algunes de les propostes centrals: la instal·lació d’un nou plafó dedicat a la Guerra Civil a Lleida i un acte de reflexió col·lectiva al Teatre de la Llotja, amb la participació de diversos artistes.
El regidor de Drets Civils, Roberto Pino, ha destacat que, per emfatitzar aquest eix temàtic, la Paeria ha dissenyat un logotip que acompanyarà la imatge i la difusió del conjunt d’activitats. Pino ha comentat que, com és habitual, el programa pretén promoure el coneixement del passat i reforçar el compromís de la ciutat amb la preservació de la memòria històrica.
“El calendari inclou accions culturals, itineraris, conferències i espais de record que conviden la ciutadania a reflexionar sobre els esdeveniments bèl·lics del segle XX i les seves conseqüències, presents encara avui dia”, ha afirmat el regidor.
“Enguany posem el focus en els 90 anys de l’inici de la Guerra Civil Espanyola perquè volem que la ciutadania tingui informació i eines per formar-se una opinió crítica sobre el conflicte”, ha afegit. També ha avançat que dues de les activitats principals tindran lloc al juliol.
Concretament, l’acte central coincidirà amb el 18 de juliol, data en què va tenir lloc la fracassada revolta militar contra el govern de la Segona República que va derivar en la guerra. Serà una acció cultural i de reflexió col·lectiva sobre els fets ocorreguts entre 1936 i 1939 i el seu impacte en la ciutat i el país. Diversos artistes lleidatans participaran en aquest acte, que acollirà el Teatre de la Llotja.
El regidor també ha apuntat que al juliol s’inaugurarà a la plaça de Sant Joan un nou Espai de Memòria dedicat a la Guerra Civil a Lleida, amb l’objectiu d’apropar a la ciutadania els fets més rellevants del conflicte i preservar la memòria històrica amb una mirada rigorosa d’un període que va marcar profundament la vida comunitària.
La programació, que ja va començar al gener, continua aquest mes amb l’espectacle “Mancarena Delacrú. La veu esquerra de la copla”, un itinerari pel barri de la Noguerola sobre el poder popular antifeixista (1936-38) i el debat “Conspirar és gratis: per què les teories de la conspiració ens sedueixen?”.
Durant l’abril, el públic podrà participar en un recorregut per l’antic Polvorí de Raimat, assistir a la col·locació de noves llambordes Stolpersteine i escoltar una conferència sobre la fam i la repressió a la postguerra franquista.
El mes de maig inclourà la commemoració de l’alliberament del camp de Mauthausen, la projecció del documental “Estos muros”, una neteja participativa de llambordes Stolpersteine i un itinerari dedicat a la Lleida maçònica.
De cara al juny, la ciutat ampliarà la xarxa d’Espais de Memòria amb un nou plafó dedicat a les manifestacions de 1978 contra les vies del tren al barri de Balàfia. També s’organitzarà un itinerari sobre les rutes de l’exili del 1939 amb actuació musical.
Nou logotip amb una lectura contemporània dels cartells històrics
Amb l’inici de les activitats de recuperació de la Memòria Democràtica d’aquest 2026, la Paeria ha creat un logotip commemoratiu dels 90 anys. La imatge, dissenyada per 78_estudi plural, busca un equilibri entre història i contemporaneïtat.
Actuarà com un signe visual que transmet la força de l’època a través d’una composició clara, precisa i rítmica, capaç de dialogar amb qualsevol suport gràfic dins del programa commemoratiu.
La paleta cromàtica s’inspira en els cartells de l’època i evoca la memòria històrica. El control del color i la geometria reforça la jerarquia visual i la lectura en qualsevol format, mantenint la potència simbòlica sense sacrificar la funcionalitat.
El regidor de Drets Civils ha assegurat que tant el programa com la nova identitat visual són una mostra del compromís de la Paeria amb la Memòria Democràtica. “Com he reiterat diverses vegades, els actes d’aquesta àrea s’organitzen per difondre els valors democràtics i de reparació, i per créixer com a societat crítica, lliure i compromesa amb els drets humans.”
