L’advocat al·lega que no hi ha proves que demostrin que n’és l’autor

La fiscalia basa l'acusació en els rumors de la comunitat llatina, la sang de la víctima trobada al pis de l'acusat, la fugida precipitada i les confessions després negades dels familiars

0
1023
La defensa de l’acusat de matar i esquarterar l’any 2011 un compatriota seu a Lleida ha destacat en les seves conclusions que no hi ha proves que demostrin que J. de los S., d’origen dominicà, és l’autor del crim. Segons l’advocat, totes les proves científiques presentades durant el judici l’únic que han demostrat és qui era la víctima però no qui o quines persones van ser les responsables de la seva mort. La fiscalia reconeix que no existeixen proves directes que demostrin que l’acusat va ser l’autor del crim però destaca que sí que n’hi ha d’indirectes, suficients per declarar l’acusat culpable d’homicidi i profanació de cadàver. Entre elles, els rumors de la comunitat llatina de Lleida que ja comentaven que l’acusat havia matat la víctima i havia fugit. També, la sang de la víctima trobada al pis de l’acusat, la seva fugida precipitada així com les confessions d’alguns testimonis en la seva primera declaració judicial. El ministeri públic també ha insistit en les contradiccions i mentides dels testimonis, ja que segons les localitzacions del telèfon mòbil explicades pels Mossos, l’acusat no era on deia ser.
El judici a l’acusat del crim i a un altre home acusat d’encobrir-lo s’havia d’allargar fins divendres. Les declaracions dels testimonis i les conclusions de les parts, però, han acabat aquest dimecres a dos quarts de tres del migdia. Està previst que demà dijous el jurat popular deliberi i faci públic el seu veredicte. La fiscalia demana gairebé tretze anys de presó (dotze anys i mig per homicidi i cinc mesos més per profanació de cadàver) a l’acusat del crim i dos anys de presó més pel company sentimental de la seva germana, O. C., de 34 anys en el moment dels fets, a qui acusa d’encobriment en considerar que el va ajudar a fugir del país.

La fiscalia ha dedicat una hora i quart a explicar al jurat popular, format per cinc dones i quatre homes (més dues dones de suplents), perquè mantenia l’acusació contra els dos homes. Considera provat que un d’ells va matar i esquarterar la víctima i l’altre el va encobrir. Ha dedicat part de la seva exposició a parlar dels rumors que s’escoltaven entre la comunitat llatina. Abans que es fes pública la troballa de restes d’un cos al riu Segre, entre els llatins de la zona de Lleida on vivien acusat i víctima ja es rumorejava que l’acusat del crim havia matat la víctima i havia fugit, ha assegurat la fiscal. També considera significativa la seva fugida precipitada. Tot i que l’acusat va explicar que va marxar perquè tenia una ordre d’expulsió, la fiscal ha dit que, si bé era cert que no li havien prorrogat la residència a Espanya perquè s’havia quedat sense feina, no consta a la causa que li haguessin enviat cap document ni cap carta d’expulsió.

El ministeri públic també ha fet referència a les confessions de diversos testimonis, tant les seves germanes com un nebot seu i també l’altre acusat i que van fer en la seva primera declaració al jutjat quan van ser detinguts. Tots ells van dir que l’acusat del crim els havia explicat què va fer i que havia de marxar del país. Durant el judici però, han negat aquestes afirmacions i han dit que les van dir perquè volien marxar cap a casa i l’única manera de fer-ho era explicant els rumors que havien sentit ja que s’havien sentit pressionats per la policia.

Durant la tercera jornada del judici, abans de les conclusions de les parts, han declarat diversos pèrits forenses i policials de Lleida, Barcelona i Madrid, que van participar en el cas amb l’anàlisi de les proves trobades o amb entrevistes amb els acusats. De les seves intervencions la defensa ha destacat que no s’han trobat restes d’ADN de l’acusat ni a les restes del cadàver ni a la roba trobada de la víctima, que no ha aparegut l’arma homicida i que ni tampoc s’ha pogut establir la causa de la mort, ja que no ha aparegut el tronc del cadàver i els forenses han negat que el crani es localitzés cap lesió compatible amb la mort.

Precisament, la defensa entén que no hi ha prou proves que demostrin que l’acusat va cometre el crim i en demana l’absolució. A més, ha apuntat que van ser com a mínim unes altres dues persones que vivien al pis ocupat (que estan desaparegudes) qui van matar la víctima i van aprofitar que l’acusat no era al seu pis per inculpar-lo, deixant proves al seu pis i aprofitant que víctima i acusat s’havien barallat dos dies abans. L’altre advocat, que defensa l’acusat d’encobriment, ha demanat l’absolució del seu client perquè, segons ha explicat, va acompanyar l’altre acusat a Barcelona perquè volia marxar ja que no tenia papers. A més, ha afegit, no se’l pot jutjat per encobriment ja que és familiar de l’acusat i segons la llei, no es pot acusar d’encobrirment un familiar directe. La fiscalia manté que els acusats no eren família tot i que la defensa i el mateix acusat asseguren que era la parella sentimental de la germana de l’acusat del crim i per tant eren cunyats.

Cronologia del judici

El judici va començar dilluns amb la declaració dels dos acusats, que van negar els fets. Segons l’escrit de la fiscalia, el crim es va cometre el 26 de juny del 2011. L’acusat del crim, J. de los S., d’origen dominicà i de 39 anys en el moment dels fets, va explicar que va reservar un bitllet d’avió per marxar d’Espanya al dia següent del crim (tot i que no va aconseguir volar fins al 29 de juny de 2011) perquè s’havia quedat sense feina, no tenia papers i tenia una ordre d’extradició. Va negar que la seva intenció fos fugir i va insistir que ni va matar, ni va esquarterar ni va llençar al riu la víctima, de 51 anys. “No puc reconèixer una cosa que no he fet”, va declarar.

Dilluns també van declarar una vintena de Mossos d’Esquadra, entre ells el responsable de la investigació, que va fer un relat detallat de tota la investigació. El cap d’investigació va explicar que, entre d’altres, es van trobar restes de sang de la víctima al pis de l’acusat, al pis de la víctima i al tram d’escales que separa els dos pisos. A més, va afegir, es van produir moltes trucades telefòniques la matinada del crim entre l’acusat dels fets i els seus familiars i que l’encausat va fugir de manera “precipitada”.

Dimarts els metges forenses van confirmar que les parts del cos trobades al riu Segre entre el juliol i l’octubre de l’any 2011 pertanyien a la mateixa persona i que els talls es van efectuar post-mortem el mateix dia de la mort amb tres eines diferents; una serra, una destral i un ganivet de fulla llisa, depenent de la part del cos. Aquests mateixos forenses també van establir que la persona havia mort entre 36 hores i 10 dies abans de trobar la cama dreta, el 5 de juliol de 2011 i van afegir que van identificar la víctima per les empremtes dactilars del braç trobat i per la pròtesis dental del crani, ja que tenia antecedents policials i estava fitxat.

Dimarts també van declarar agents de la Guàrdia Urbana, familiars de l’acusat i veïns del bloc ocupat on vivien acusat i víctima. Tots ells van explicar que després que sortís als mitjans de comunicació que s’havien trobat al riu Segre parts del cos d’una persona, pel barri es rumorejava que el mort era qui va resultar ser la víctima i que l’havia matat l’acusat del crim, J. de los S. El motiu és que unes setmanes abans dels fets acusat i víctima s’havien discutit i amenaçat al carrer. Els agents de la Guàrdia Urbana que van separar-los van explicar que es van dir que “ja ho arreglarien com a homes”. Un dels agents de la Guàrdia Urbana, de la secció d’investigació, va explicar que una confident llatina el va trucar el 4 de juliol dient-li que la germana de l’acusat del crim anava dient pel barri que el seu germà estava treballant a Mollerussa però que ella creia que havia fugit a la República Dominicana. Va afegir que també li havien dit que l’acusat del crim havia demanat a una persona una maleta de grans dimensions i a una altra una serra.

FER UN COMENTARI