El grup municipal de Junts per Catalunya a la Paeria de Lleida ha presentat diverses esmenes a la nova Ordenança del Paisatge amb l’objectiu de millorar la imatge urbana, reforçar la identitat de la ciutat i garantir el compliment de la normativa lingüística vigent.
La portaveu i cap de llista de Junts, Violant Cervera, ha destacat entre les propostes la incorporació d’un nou article que estableix que els aparadors, rètols identificadors d’activitats, cartelleres i altres elements publicitaris visibles des de la via pública hauran de respectar la normativa vigent en matèria de política lingüística.
La proposta recorda expressament el que ja estableix l’article 32.3 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística: “La senyalització i els cartells d’informació fixa dels establiments oberts al públic han de figurar, almenys, en català”.
En aquest sentit, Cervera ha remarcat que “no estem inventant cap obligació nova ni anem contra ningú; simplement demanem que es compleixi una llei vigent aprovada per una amplíssima majoria al Parlament de Catalunya”.
Junts considera que el català també forma part del paisatge urbà, de la identitat visual de la ciutat i de la manera com Lleida es presenta davant del món. Per això, el grup defensa que una ordenança que regula aspectes com les terrasses, les plaques solars, els cables de telefonia o la publicitat comercial també ha de vetllar per la presència normal del català a l’espai públic.
Les esmenes incorporen igualment una referència explícita al règim sancionador previst a la normativa sectorial aplicable, especialment a la Llei 1/1990, de 8 de gener, sobre disciplina del mercat i defensa dels consumidors i usuaris.
A més de les mesures lingüístiques, Junts també proposa noves eines per ordenar millor l’espai públic, com ara l’obligació que les terrasses exhibeixin de forma visible el nombre de taules i cadires autoritzades i els horaris de la llicència.
Cervera defensa que l’Ordenança del Paisatge ha de servir per “endreçar, protegir i millorar la imatge urbana de Lleida”, però també per reforçar la identitat pròpia de la ciutat i garantir que el català continuï essent visible i present en el paisatge quotidià.
Segons la portaveu, “durant massa anys hem convertit la defensa del català en una qüestió gairebé exclusivament simbòlica. Moltes campanyes, molts lemes i poca exigència real. Mentrestant, el català retrocedeix als carrers, als comerços i en les relacions quotidianes”.
