Josep San Martín, delegat de l'Amical de Mauthausen i nebot de Manolo San Martín, deportat lleidatà al camp de concentració de Mauthausen durant la Segona Guerra Mundial, alerta que els fenòmens polítics i socials que van permetre l’ascens del feixisme als anys 30 tornen a fer-se visibles avui. “Estem veient coses que ja passaven als anys 30. És un senyal que hem d’estar molt atents i no repetir els errors del passat”, afirma en una entrevista recent.
Recordant el passat: Manolo San Martín i Mauthausen
Manolo San Martín, oncle de Josep San Martín, va formar part de la generació que va defensar el règim democràtic de la República Espanyola durant la Guerra Civil. Després del cop d’estat i la derrota republicana, es va veure obligat a l’exili. Com molts altres espanyols de l’època, va ser internat primer en camps de concentració a França, un pas previ abans de la seva deportació a Mauthausen. Allí va haver de suportar condicions extremes, treballs forçats i malalties que van posar la seva vida en perill.
El camp de concentració de Mauthausen va ser establert pels nazis el 1938 a Àustria i es va convertir en un dels camps més durs del Tercer Reich, especialment per als presoners polítics i deportats espanyols com Manolo San Martín.
Josep San Martín recorda especialment un episodi tràgic: el seu oncle formava part d’un grup de 20 espanyols als quals se’ls va inocular una tetravacuna experimental. Els resultats van ser dolorosos i, en alguns casos, mortals. Aquestes experiències, marcades per la injustícia i el sofriment, han deixat una profunda empremta en la família i en la trajectòria de Josep, que ara dedica gran part del seu temps a transmetre aquesta memòria.
En reconeixement a la seva lluita i compromís amb la memòria de la deportació, França el va condecorar el 13 de juny de 2003 amb la Medalla del Combatent i la Medalla del Reconeixement de la Nació. Josep explica que el seu oncle va morir l’any 2006, deixant un llegat de memòria i compromís que continua viu a través de la seva família.
La història de la família San Martín: el pare de Josep
Josep San Martín també parla del seu pare, que formava part de la mateixa generació que havia lluitat per defensar la República Espanyola. Quan van perdre la guerra, el pare, els seus germans i la seva àvia van acabar a l’exili, com moltes altres famílies republicanes.
Segons Josep, el seu pare no va ser deportat a Mauthausen perquè havia estat ferit poc abans de l’exili i va ser ingressat en un hospital.
El seu pare també ja havia publicat les seves pròpies memòries, i aquestes han servit com a base per al llibre que Josep va publicar el 2008, que combina les experiències del seu oncle i del seu pare, i que ha estat fonamental per transmetre la memòria familiar i la història dels deportats republicans espanyols.
Els actes del 27 de gener: Dia Internacional de Commemoració de les Víctimes de l’Holocaust
Cada 27 de gener, coincidint amb l’alliberament del camp d’Auschwitz l’any 1945, es celebren arreu del món actes de commemoració de les víctimes de l’Holocaust.
A Lleida, els actes van començar diumenge 25 de gener davant de l’escultura FITA, obra de l’artista Àngel Eroles, amb la participació de la tinenta d’alcalde Cristina Morón, el regidor de Drets Civils Roberto Pino, representants institucionals, entitats memorialistes i ciutadania. Morón va subratllar: “No recordem només noms, sinó vides trencades per l’odi i la intolerància. Mantenir viva la memòria és una manera de resistir i de defensar la dignitat humana.”
Dilluns 26 de gener, l’acte “Unint Generacions” al Teatre de la Llotja va aplegar uns 800 estudiants de 15 centres educatius, amb l’objectiu de transmetre la memòria històrica i la defensa dels drets humans. La iniciativa va ser impulsada per la Regidoria de Drets Civils i l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, amb el suport del Memorial Democràtic i del Departament d’Educació.
Memòria i compromís amb les noves generacions
La trajectòria del seu oncle ha marcat profundament la vida de Josep. “Els deportats ja no hi són, però nosaltres, les seves famílies, tenim l’obligació de transmetre la seva experiència. Si perdem la memòria, la història es repetirà”, adverteix. Josep participa activament en actes commemoratius, recull memòries i representa Espanya al Comitè Internacional de Mauthausen, creat pels mateixos deportats republicans espanyols a la clandestinitat.
Un advertiment per l’actualitat internacional
Josep també estableix paral·lelismes amb situacions polítiques actuals: “Veiem com ideologies que semblaven enterrades tornen a aparèixer. Als Estats Units, per exemple, hi ha fenòmens que recorden els anys 30 a Alemanya. Això ha de ser una alarma per a tota la societat”. Afirma que les polítiques discriminatòries —basades en raça, orientació sexual, origen o ideologia— poden conduir inevitablement a conflictes i patiment col·lectiu, com va passar amb el nazisme.
L’herència de la memòria com a responsabilitat col·lectiva
Per Josep, recordar el passat no és només un acte de respecte familiar, sinó una responsabilitat social: “Hem de conèixer què va passar, entendre les conseqüències i comprometre’ns a defensar la democràcia i la tolerància. Només així podrem evitar que el passat torni a repetir-se”.
Amb el seu testimoni, Josep San Martín combina memòria familiar, història i alerta social, recordant que la vigilància ciutadana i l’educació són claus per prevenir l’ascens de discursos i ideologies que poden portar al desastre.