El president de la Diputació de Lleida ha reivindicat aquest diumenge, en l’acte de commemoració del 83è aniversari de l’afusellament de Lluís Companys, la dimensió social del president màrtir, perquè ell va ser qui va aconseguir integrar les masses obreres a la causa nacionalista. L’acte en record de qui fou president de la Generalitat ha tingut lloc, com és tradicional, al monument a Lluís Companys ubicat a la seva localitat natal, el Tarròs, a tocar de l’Espai Companys, en aquesta ocasió sota la presidència de Gemma Ubasart, consellera de Justícia de la Generalitat.
En la seva intervenció, Joan Talarn ha començat glossant la figura de Lluís Companys mitjançant la visió que del president màrtir ofereixen figures com ara Josep Vallverdú (diu que és el president de la Generalitat que més l’ha commogut), Domènec de Bellmunt (“dinou vegades empresonat a la vida, condemnat a mort, amagat, perseguit, exiliat,…”), Antoni Rovira i Virgili (“era Companys un home de cor, un home de passió, i es mostrava tothora disposat als sacrificis, àdhuc al sacrifici extrem”), Josep Termes (“era un polític per temperament i d’intuïció”) i Lluís Nicolau d’Olwer, que diu que, de tota la trajectòria de Lluís Companys, la imatge inesborrable és la del seu afusellament. Una visió global que, segons el president de la Diputació, permet concloure que la petjada de Companys a la història “va més enllà del seu llegat polític i transcendeix les estretes fronteres del país”.
Talarn ha recordat a continuació que el 83è aniversari de l’afusellament coincideix amb el centenari de l’assassinat d’un amic d’infantesa de Companys, Salvador Seguí, el Noi del Sucre, “dos personatges d’aquestes terres, de temperament rebel que en la seva joventut, allunyada del Tarròs, l’un, i de Tornabous, l’altre, formaren un bloc revolucionari que atragué al seu entorn els personatges més avançats i les idees socialment més innovadores de l’època”.
En el cas de Companys, va ser gràcies a una personalitat “molt diferent de la de Macià i Tarradellas, considerats homes amb un gran sentit d’estat”, perquè “Companys era al revés, tot cor i passió, però fou l’home de les decisions heroiques: la proclamació de la República, el 14 d’abril, des de l’Ajuntament Barcelona; la de l’Estat Català, el 6 d’octubre de 1934, des del Palau de la Generalitat; i tres difícils anys de govern durant la Guerra Civil, durant els quals salvà moltes vides”.
Per tant, ha prosseguit Joan Talarn, “en un aniversari com el d’avui i en un acte com aquest, no voldria escatimar un mèrit seu importantíssim, i és que és ell qui definitivament aconsegueix d’atreure les masses obreres catalanes a la causa nacionalista (la gran assignatura pendent del catalanisme de la seva època), perquè Companys representa dues banderes del nostre país: la bandera política de la Catalunya nacionalista i la bandera social de les reivindicacions obreres”.
Per tot plegat, el president de la Diputació ha conclòs que l’afusellament de Lluís Companys “crea la figura del president màrtir que tots coneixem i estimem, mentre que la seva mort heroica l’encimbella per sempre més a la categoria d’heroi nacional i de símbol de les llibertats de Catalunya. Avui fa 83 anys del magnicidi. I no oblidarem mai el que ell va fer pel nostre poble i, encara menys, el seu sacrifici per defensar una terra que tots la volem lliure”, ha acabat Joan Talarn.
A més del president de la Diputació i de la consellera Ubasart, a l’acte hi han intervingut Montse Bergés, delegada territorial del Govern a Lleida; José Luis Marín Ruiz, president del Consell Comarcal de l’Urgell; i David Vilaró, alcalde de Tornabous. També hi han assistit, entre d’altres, Meritxell Serret, consellera d’Exteriors i Unió Europea, familiars del president Companys, i els diputats i diputades Sandra Castro, Òscar Martínez, Sandra Marco, Rosa Maria Perelló, Manel Solé, Marc Solanes, Rosalia Carnicé, Antoni Carré i Joan Gilart.
L’acte ha inclòs la interpretació de les peces musicals ‘Sant Martí de Canigó’, de Pau Casals, i ‘El Cant dels Ocells’, cançó popular catalana, a càrrec del Quartet Prysma, formada per músics del l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida-OJC. També s’ha fet la tradicional ofrena floral al monument a Companys, que ha donat pas al cant de l’Himne Nacional de Catalunya. En acabar, han efectuat una visita a l’Espai Lluís Companys (Centre d’Interpretació).
