La internacionalització universitària, sovint vinculada a l’ús de l’anglès, no és neutra des del punt de vista lingüístic. Pot afavorir llengües dominants i arraconar les llengües pròpies, especialment en postgraus i recerca, segons un estudi del professor de la Universitat de Lleida (UdL), Enric Llurda.
L’estudi analitza l’espai de català, castellà i anglès a la docència i investigació. El català predomina en graus, però perd presència en màsters i doctorats, on anglès i castellà són majoritaris.
"Quan una universitat vol ser 'local' i internacional alhora, augmenta el castellà i disminueix el català, especialment en màsters i doctorats", explica Llurda.
A la UdL, el català representa el 74,7% de la docència en graus, però només el 15% de les tesis doctorals, mentre el castellà i l’anglès superen el 40% cadascun.
L’estudi defensa polítiques lingüístiques específiques: certificació del català per al professorat, espais exclusius per a llengües minoritzades i conscienciació sobre la seva importància. També critica la visió simplista que la docència en anglès millora automàticament la qualitat universitària, i proposa enfocaments basats en plurilingüisme sostenible i comunicació efectiva.
"Preservar l’ecologia de les llengües minoritàries és un repte clau. L’anglès obre la comunicació global, però pot erosionar la diversitat lingüística i cultural", adverteix Llurda.
Publicat a World Englishes, l’estudi situa el cas català dins d’un debat internacional sobre globalització, poder lingüístic i diversitat, i ofereix claus per repensar el paper de les universitats en la protecció de llengües minoritàries.