Un estudi liderat per personal investigador de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA) i el Museu de la Conca Dellà (MCD) revela una elevada diversitat de dinosaures carnívors de mides diferents dels actuals Pirineus a finals del cretaci, poc temps abans de la seva extinció a tot el món. La recerca, centrada en l’anàlisi de dents fòssils trobades al jaciment de Molí del Baró-1, al Pallars Jussà, aporta noves dades sobre la diversitat i l’ecologia dels darrers dinosaures europeus. És un dels pocs indrets d’Europa que conserva restes fòssils de dinosaures dels últims centenars de milers d’anys abans de l’extinció global fa 66 milions d’anys que va suposar la desaparició dels dinosaures no avians arreu del món.
Una de les particularitats d’aquest jaciment és que ha proporcionat diverses dents de dinosaures teròpodes (el que comunament es coneix com a dinosaures carnívors), un grup força desconegut a la península Ibèrica i, especialment, a Catalunya. Si bé els dinosaures carnívors van habitar gairebé arreu del món, amb una gran diversitat de mides i formes, les restes trobades fins ara a la zona eren escasses i no havien estat estudiades amb detall.
L’estudi, publicat ara a la revista Cretaceous Research per un equip de recerca internacional, ha analitzat diverses dents excavades en diferents campanyes d’excavació dutes a terme en aquest jaciment que data del Maastrichtià superior, fa poc més de 66 milions d’anys, una edat extremadament propera (uns 300.000 anys) al moment de l’extinció dels dinosaures arreu del món.
"El jaciment del Molí de Baró-1 és com una fotografia d’un dels darrers moments dels dinosaures europeus i ens ofereix una informació valuosíssima sobre la diversitat de dinosaures carnívors en aquesta zona poc abans que desapareguessin per sempre", ha explicat Oscar Castillo, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i el Museu de la Conca Dellà i primer signant de l’article.
Tres grups de dinosaures
Els fòssils analitzats revelen la presència de, com a mínim, tres grups de dinosaures carnívors diferents en aquesta zona: velociraptorins, dromeosaurins i troodòntids.
Els velociraptorins són un grup molt divers, generalment de mida petita i amb algunes formes grans (però molt allunyada de les mides enormes que va imaginar Steven Spielberg a l’arxifamosa Jurassic Park). Les característiques de les dents identificades al jaciment català de velociraptorins i dromeosaurins suggereixen una dieta carnívora amb un mecanisme d’alimentació conegut com a "punxar i estirar" que consistiria en mossegar clavant les dents seguit d’un moviment d’enretirar les dents enrere, arrencant peces de carn en el procés.
Pel que fa als troodòntids (que a Catalunya estan representats per l’espècie 'Tamarro insperatus' descrita a Sant Romà d’Abella l’any 2021), les característiques de les seves dents suggereixen una dieta omnívora, amb una alta proporció de plantes en la seva dieta, fet que contrasta amb les dietes carnívores de la resta de teròpodes.
A més, s’ha identificat un quart tipus de carnívor que correspondria a la forma més petita de les trobades al jaciment i que podria pertànyer a un llinatge que es creia que ja s’havia extingit durant el Maastrichtià i que la seva distribució estava pràcticament restringida a l’actual Xina.
"La presència d’aquests grups de dinosaures a la regió d’Ibero-Armòrica dibuixa un panorama força diferent del que coneixíem a altres llocs del planeta en aquesta etapa final del Cretaci", ha explicat Bernat Vila, investigador i coautor de l’estudi.
Ibero-Armòrica és l’antiga illa gegantina que englobava parts de la península Ibèrica i el Sud de França i que, d’acord amb altres estudis, presenta unes característiques diferenciades de la resta del món pel que fa a les faunes de dinosaures. Però l’estudi encara ha anat més enllà; l’anàlisi de les marques de desgast dental dels fòssils ha permès inferir l’ecologia d’aquesta regió. "Tots els dinosaures d’aquest jaciment eren de mida petita, però cadascun ocupava un nínxol diferent de l'ecosistema, de manera que creiem que hi havia poca competència entre ells", ha comentat Vila. Tot i pertànyer a grups estretament emparentats, van desenvolupar dietes i mecanismes d'alimentació diferents.
Els dinosaures dels Pirineus, els darrers d’Europa
La recerca és una mostra més de l’excepcional registre fòssil de dinosaures a Catalunya. Els jaciments dels Pirineus contenen les restes dels darrers dinosaures que van viure a Europa, pocs milions i fins i tot milers d’anys abans de la seva extinció global. Els fòssils que proporcionen són un recurs clau per a paleontòlegs i paleontòlogues, i també una font inesgotable de continguts per als centres d’interpretació i museus de la zona, que divulguen aquest patrimoni paleontològic únic.
L'interès pels dinosaures pirinencs rau en el fet que representen els últims grups documentats a Europa, aportant informació crucial sobre els ecosistemes abans de l’extinció massiva del final del Cretaci. Les troballes fetes en els jaciments els Pirineus han permès descriure diverses espècies de dinosaures noves per la ciència com 'Pararhabdodon isonensis', 'Tamarro insperatus' o 'Abditosaurus kuehnei'.
