Les dones migrants marroquines que treballen com a temporeres a Huelva i Almeria són vulnerables a patir explotació sexual i acabar reclutades per xarxes de tràfic de persones. Així ho assenyala una recerca liderada per la professora de la Universitat de Lleida (UdL) i investigadora de l’IRBLleida Erica Briones Vozmediano, que acaba de publicar la revista científica ‘Women’s Studies International Forum’. L’estudi qualitatiu, que ha comptat amb personal investigador de la Universitat d’Almeria, denuncia les greus condicions de precarietat que viuen aquestes dones quan decideixen quedar-se a l’estat espanyol de forma irregular per intentar millorar les seves condicions de vida i de les seves famílies.
L’equip ha entrevistat 26 dones d’entre 26 i 50 anys que vivien en assentaments rurals d’Almeria. Totes elles, mares d’entre 1 i 4 fills. Només quatre, amb estudis primaris i la resta, sense cap mena de formació. Les participants relaten condicions de vida insostenibles en entorns insalubresque no podien satisfer les necessitats bàsiques, com ara l’accés a aigua potable, electricitat o sanejament; situacions d’engany laboral, violència sexual i pressions psicològiques, sovint sense cap mena de suport institucional o sanitari.
Les temporeres afirmen patir situacions d’explotació o abús sexual per part de supervisors, companys de feina o altres persones en posicions d’autoritat, com ara els gestors d’hivernacles. “Moltes participants s’han sentit coaccionades a utilitzar els seus cossos com a moneda de canvi per obtenir un contracte laboral”, afirma la recerca. A més, “al final de la seva feina com a temporeres, la pressió financera per trobar una altra font d’ingressos facilita que acceptin ofertes de treball aparentment legítimes, però que condueixen a situacions d’explotació”, afegeix l’article. L’estudi relata com els traficants utilitzen tàctiques manipuladores i coercitives per assegurar-se el reclutament. En altres casos, “la solitud empeny les dones a establir vincles sentimentals amb parelles que resulten ser els seus proxenetes”.
L’explotació sexual d’aquestes temporeres marroquines es tradueix en “conseqüències devastadores per a la seva salut física, mental i emocional”. Les infeccions de transmissió sexual i la interrupció voluntària de l’embaràs són algunes de les seqüeles destacades per les participants. Un altre problema comú són els patrons de son alterats i l’ansietat. “La por i la manca de coneixement limiten la seva capacitat per buscar atenció mèdica”, alerta aquesta recerca.
El personal investigador reclama a les institucions la implementació urgent d’estratègies preventives i de protecció, així com una revisió de les polítiques migratòries per salvaguardar el benestar d’aquestes dones temporeres. L’estudi s’emmarca en el projecte ‘Migración y Trabajo agrícola en España: precariedad sociolaboral y salud’, cofinançat per la Unió Europea.
