Després de quinze dies de campanya, els candidats arriben al dia de reflexió amb totes les propostes i compromisos per fer explicats i a l’espera que la ciutadania decideixi qui entrarà i qui no a la Paeria de Lleida. Hi ha hagut discrepàncies, com amb el model comercial que necessita la ciutat o la sensació de seguretat; hi ha hagut retrets entre candidats; hi ha hagut promeses i anuncis. Però, sobretot, el que hi ha hagut a Lleida han estat molts debats. Uns debats i una campanya que deixen el mapa electoral principalment amb dos colors: el groc i el vermell, però no només.
ERC i PSC són les dues principals formacions que es disputen l’alcaldia i les dues ja s’han encarregat de mantenir el pols de tu-a-tu durant la campanya. Els republicans arriben a les urnes després d’un mandat amb crisis internes de govern, com el trencament del tripartit i dimissions de regidors, i amb polèmiques i crítiques actives per projectes com l’alberg de Pardinyes o la neteja dels carrers. La formació republicana ha centrat els esforços a projectar els comicis com a binaris: o els socialistes o ells; “o passat o futur”, amb l’avís del retorn “del pitjor leridanismo”.
Per la seva banda, el PSC buscarà recuperar l’alcaldia que han ostentat durant 40 anys i que van veure com perdien el 2019 per només 81 vots de diferència. Membres del partit asseguren que han arribat a la campanya “amb els deures fets”, però aquesta campanya també ha quedat diluïda pels pesos pesants que havien de venir i al final no ho han fet. És el cas del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que abans de començar la campanya es va anunciar que venia i al final no va fer parada a Lleida en la seva ruta per Catalunya. Sigui com sigui, Larrosa ha intentat aprofitar els quatre anys que ha estat a l’oposició per guanyar-se la confiança de la ciutadania. Si ho ha aconseguit o no, se sabrà diumenge.
I el que també es veurà diumenge és que hi ha un tercer actor que també tindrà joc la nit electoral: Junts. Les enquestes no el pronostiquen com a guanyador, però sí que reconeixen Toni Postius, el seu cap de llista, com el candidat millor valorat per la ciutadania. Per tant, caldrà veure si, després d’aquests 15 dies de campanya, Postius aconsegueix tirar la seva valoració personal per fer un salt endavant o es veu afectat per la marca del partit, ja que a la cursa per entrar a la Paeria hi participa també Activem Lleida (PDeCAT) i això pot fer que el vot de l’espai postconvergent es divideixi.
Aquests són els tres principals partits que tindran tots els focus posats la nit del diumenge a Lleida, però també s’hauran de fer altres lectures. Respecte al bloc constitucionalista, el PP és el partit que arriba en millors condicions després d’haver centrat els discursos de campanya cap a un públic de dretes. Això pot atraure els votants de Cs -a Lleida molt debilitat després de la trencadissa que van tenir durant aquest mandat i on es van quedar amb només una regidora- i també els de Valents -format pels que van abandonar Cs- i els de l’extrema dreta de Vox.
Així mateix, qui es juga entrar o no al consistori és la CUP o El Comú. El Comú arriba als comicis desgastat per aquest mandat. L’any 2019 firmaven el pacte de Sant Joan amb ERC i Junts per governar en tripartit, però les tensions constants van fer que decidissin sortir i dedicar-se a fer oposició. Un dels principals retrets que se’ls hi ha fet és haver estat govern i oposició a la vegada. Si entren, caldrà veure quin marge de joc tenen, però de moment la seva candidata ja ha dit que no veu amb bons ulls reeditar el tripartit. I els anticapitalistes lluitaran per tornar a entrar a l’ajuntament després que el 2019 es quedessin fora.
Demà, tots ells estaran pendents de què decideix la ciutadania i si avui el cronòmetre electoral s’ha aturat, passats els comicis se n’activarà un altre: el de les negociacions i els pactes.