ERC avisa que Lleida no pot celebrar perdre la protecció del lloguer: "No és cap motiu de celebració"

Els republicans critiquen el “triomfalisme” de Larrosa i proposen crear un Observatori Municipal de l’Habitatge per seguir l’evolució dels preus

29 de juliol de 2026 a les 19:43h

El Grup Municipal d’Esquerra Republicana a la Paeria considera preocupant que la Generalitat proposi deixar Lleida fora de la pròrroga de les zones de mercat residencial tensionat. El procediment encara està en tramitació i, per tant, l’exclusió no és efectiva, però ERC adverteix que, si s’acaba aprovant, la ciutat perdrà els mecanismes específics de contenció de rendes previstos per la llei estatal d’habitatge per als nous contractes de lloguer.

Els republicans discrepen del to amb què l’alcalde, Fèlix Larrosa, ha rebut aquesta proposta. Segons ERC, que Lleida no superi ara els llindars estadístics fixats per la normativa no vol dir que el problema d’accés a l’habitatge estigui resolt.

“La bona notícia seria que els joves es poguessin emancipar, que les famílies no haguessin de destinar una part desproporcionada dels ingressos al lloguer i que trobar un pis no fos una cursa d’obstacles. Perdre eines de protecció dels llogaters no és cap motiu de celebració”, ha afirmat la portaveu republicana, Jordina Freixanet.

 

 

ERC qüestiona el relat del govern municipal

Esquerra també critica que Larrosa atribueixi parcialment la proposta de la Generalitat a les polítiques municipals i als 1.125 habitatges que, segons l’alcalde, s’estan construint actualment a la ciutat.

El referent republicà en urbanisme a la Paeria, Juanjo Falcó, recorda que la memòria oficial utilitza dades del 2023 sobre renda mitjana del lloguer, renda neta de les llars i evolució dels preus entre 2019 i 2023. Per això, assegura que els habitatges iniciats o en construcció durant el 2025 i el 2026 no poden haver influït en aquests indicadors.

“L’alcalde s’atribueix un resultat calculat amb dades anteriors a la major part de les actuacions que invoca. Els habitatges que avui estan en construcció no poden explicar uns indicadors tancats el 2023”, ha defensat Falcó.

ERC també remarca que no s’ha de confondre habitatge nou amb habitatge assequible. Segons el grup, la major part de l’obra residencial en construcció a Lleida és de renda lliure, mentre que els 121 pisos de lloguer assequible dels Mangraners són una actuació positiva però insuficient per canviar el conjunt del mercat.

 

Preus a l’alça i oferta tensionada

La memòria de la Generalitat situa l’esforç mitjà del lloguer i els subministraments a Lleida en el 24,8% de la renda de les llars, per sota del llindar legal del 30%. També conclou que l’increment acumulat dels preus no supera l’IPC en els termes exigits per la llei.

ERC respecta aquestes dades, però alerta que parteixen sobretot d’informació del 2023 i que no reflecteixen necessàriament l’evolució posterior. El grup assenyala que la renda mitjana del lloguer ha continuat pujant, dels 640 euros mensuals el 2023 als 679 euros el 2024 i els 694 euros el 2025.

Els republicans també apunten a la pressió sobre l’oferta. Segons un estudi d’Idealista del segon trimestre del 2025 citat pel grup municipal, cada anunci de lloguer a Lleida rebia una mitjana de setanta contactes.

A més, ERC recorda que un lloguer de 700 euros pot absorbir prop del 39% d’un salari brut mensual de 1.800 euros, abans de sumar-hi subministraments i altres despeses bàsiques. El grup alerta que l’esforç és encara més elevat per a joves, famílies monoparentals, persones amb sous baixos i llars amb un sol ingrés.

 

Un observatori municipal de l’habitatge

Davant d’aquesta situació, ERC proposa que la Paeria creï un Observatori Municipal de l’Habitatge o un sistema permanent de seguiment que publiqui dades trimestrals sobre l’evolució dels preus del lloguer i de compravenda, l’esforç econòmic de les llars, les dificultats d’emancipació juvenil, el nombre d’habitatges disponibles, buits, públics i assequibles, i l’impacte real de les polítiques aplicades.

Els republicans també reclamen que aquest sistema incorpori un mecanisme d’alerta. Si els preus, l’esforç de les famílies o la manca d’oferta tornen a superar els llindars establerts, el govern municipal hauria de presentar mesures concretes i instar, si cal, una nova declaració de Lleida com a zona de mercat residencial tensionat.

“Si l’alcalde està convençut que el mercat s’ha normalitzat, no hauria de tenir cap inconvenient a sotmetre aquesta afirmació a un seguiment públic, transparent i permanent”, ha afegit Freixanet.

ERC conclou que la Paeria ha de deixar de banda el “triomfalisme” i continuar prioritzant l’increment del parc públic i assequible, la mobilització dels habitatges buits, la rehabilitació, el lloguer estable i les polítiques d’emancipació juvenil.

Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara