En aquesta 39a edició de l’Aplec del Caragol s’han afegit noves penyes. Pot incrementar any rere any el nombre de colles des del punt de vista logístic?
Hem aconseguit que l’Ajuntament ens habilités un espai pensat per afegir 6 colles petites. Per créixer necessitem que les noves puguin ser-hi amb les mateixes condicions que les demés, tenint en compte, per exemple, l’escomesa d’aigua, el clavegueram o la disposició d’un espai mínim. Enguany s’han afegit 3 colles, 2 de petites i una de gran, sumant un total de 106 colles a tot el recinte.
Ha estat necessària alguna ampliació o reforma de les infraestructures per tal de poder afegir-hi més colles?
Sempre intentem millorar la infraestructura i qualsevol altre aspecte de la festa que se’ns plantegi per tal de fer-lo allò més agradable. Enguany vam demanar que es destinessin diners a sufragar danys en les zones concretes que any rere any ens demanen les colles. Aquestes són les que ens proposen diferents millores i arranjaments, però el recinte no és nostre i, per tant, traslladem les peticions a l’Ajuntament.
El nombre de participants a l’Aplec augmenta any rere any, però s’hi ha vist perjudicat en algun moment per la crisi econòmica? Reflexa d’alguna manera la festa que la situació econòmica està, o no, millorant?
A l’inici de la crisi teníem por al no saber com podria afectar a l’Aplec del Caragol. Hem vist que aquesta festa es desmarca una mica d’aquesta situació. En plena crisi no vam reduir ni el nombre de collistes ni de visitants, sinó que seguia incrementant-se. El que sí hem notat és que la gent es dosifica molt més, és a dir, aguanten els 3 dies, fan tots els àpats i gaudeixen al màxim tots els dies, perquè és una inversió important.
Cal dir que comptem amb la central de compres, un servei de subministrament de menjar i beure que els oferim a les colles on poden comprar als nostres distribuïdors i patrocinadors. És un punt important a tenir en compte, perquè com més gran sigui el volum de venda fet a través d’aquest distribuïdors, més repercutirà a l’aportació que rep la pròpia organització. Com més ingressos rebem a través de la central de compres, menys pendents haurem d’estar d’incrementar tarifes o de dependre d’institucions. Actualment ens autogestionem amb els ajuts de les administracions, la quota del soci i els patrocinadors i col·laboradors.
Quines són les novetats destacades en aquest edició?
Aquest any hem comptem amb diverses novetats, com la Caragolada solidària del 19 de maig a la Seu Vella o la comercialització de la bava del caragol, un producte oficial nou adreçat als nens que sorgeix de la unió del concepte de moda del “slime” de color verd i del propi caragol de Lleida. Per donar-li una vessant infantil, vam muntar el concert-teatre a càrrec de SAC Espectacles dintre la Setmana Cultural de l’Aplec per atreure un públic familiar. També tenim com a novetat la “Txollada solidària” del diumenge al matí, en benefici de l’Associació Espanyola de Lluita Contra el Càncer-AECCLleida, amb el preu de tall de cabell o donatiu de 5 euros. En total, quinze perruqueries lleidatanes col·laboraran en aquesta acció solidària.
El Caragolasso dóna el tret de sortida oficial a l’Aplec del Caragol, en què consisteix exactament?
Es tracta d’una iniciativa que va sorgir d’unes colles joves que es va aprovar i que va suposar un èxit. Sí que fem el pregó oficial el dilluns de la Setmana Cultural, però el Caragolasso suposa l’inici de l’Aplec al mateix recinte, de manera més informal. Aquest ha estat el tercer any que el fem i podríem comparar-lo amb el “chupinazo” de Sant Fermín. Els penyistes es concentren a la glorieta dels Camps Elisis, on un collista d’honor dóna la benvinguda a tothom amb un discurs en clau humorística i s’encén l’esperat ‘Caragolasso’. A més, enguany comptava amb les actuacions de ‘La Xaranga Joven Mafia’ i ‘Sac Espectacles’ per arrodonir l’inici de la festa. El primer any ho va ser el Postureig Lleida i el següent va passar el relleu a Robert Masip, Ferran Montardit i David Prenafeta, autors de “Lo Diccionari lleidatà”.
Què cal per aconseguir que l’Aplec del Caragol sigui reconegut com a Festa d’Interès Turístic Internacional?
S’ha de presentar una candidatura acompanyada d’un dossier on es mostri el compliment de tots els requisits, els quals ja hem assolit. Ho presentarem després d’aquest Aplec per acabar de donar un impuls i mostrar que no només és un bagatge de molts anys, sinó que continua havent aquest interès internacional per la festa. Ho complim tot, només hem de donar-li forma, afegir aquest any i presentar-ho perquè ens reconeguin com a Festa d’Interès Turístic Internacional quan ho creguin convenient. Trobem una prova de la projecció internacional de l’Aplec, per exemple, amb els francesos, amb els quals hi hem tingut molta relació i des de l’any passat comptem amb una colla francesa, la Team Caragol de Perpinyà.
Fa uns anys que es va engegar una campanya per aconseguir que l’Aplec del Caragol durés una setmana. Seria això possible?
Estaria bé, però considero que econòmicament és inviable. El lloguer, la seguretat, els serveis de neteja i totes les demés despeses s’incrementarien exponencialment. Podem considerar que ja dura una setmana, perquè celebrem una Setmana Cultural prèvia al divendres, dissabte i diumenge de l’Aplec. També crec la intensitat amb la que es viu la festa faria esgotador en tots els sentits quedar-se durant una setmana sencera als Camps Elisis.
Cada any entreguen els premis del Caragol Bover, un reconeixement positiu, i del Caragol Llimac, un guardó negatiu. Qui s’endú cadascun?
Hem entregat el Caragol Bover a l’equip d’hoquei patins ICG Llista Blava, no només per el títol europeu aconseguit aquest any, sinó per tota la seva trajectòria, la relació, suport i col·laboració que sempre han tingut amb nosaltres. D’altra banda, el Caragol Llimac l’hem deixat desert. No l’hem atorgat a ningú i no perquè hi faltin candidats, sinó al contrari, perquè n’hauríem d’entregar 20 o 30. El Llimac és un premi irònic, satíric, amb sorna i amb aquest regust carrincló de Lleida, i considerem que aquest any no es donen les característiques perquè tingui aquesta vessant irònica.
La Paeria repartirà, a través de Nits Q, kits d’informació preventiva i de reducció de riscos per tal de combatre, entre d’altres, conductes masclistes i les agressions sexistes
Exacte, ens adherim a la campanya de festes no sexistes i volem seguir conscienciant tal com portem fent durant molts anys en aquest àmbit. Els i les voluntàries de Nits Q repartien aquests kits on s’hi troba informació preventiva i de reducció de riscos, des de la mateixa parada que tenien al recinte i fent un “tour” d’animació per les penyes per tal de conscienciar. Per nosaltres és important que hi siguin presents a la gran festa de Lleida.
Quina és el principal reclamació que us traslladen tant la comunitat veïnal com les colles?
La veritat és que res destacat, però podríem afirmar que el tema de la música és sobre el que més queixes ens arriben. És complicat que amb 60 punts de música en tot el recinte tot soni bé i no es molestin els uns als altres. Estem millorant en aquest sentit, però seguim treballant per evitar que es doni qualsevol molèstia i per afavorir al màxim la convivència.
