Comencem fent balanç del mandat. S’han viscut canvis reals a la ciutat arran de la incorporació de nous grups i de la diversificació política que aquesta ha comportat?
Sovint dubto que aquest increment dels grups hagi estat positiu, ja que, a priori, l’únic canvi que he notat ha estat amb la durada dels plens, els quals al passat mandat duraven 4 hores com a màxim i enguany són maratonians, de fins a 8 hores. Alguns grups no han entès què significa treballar a l’Ajuntament de Lleida i s’han dedicat més a fer una oposició destructiva, judicialitzant la política municipal enlloc d’intentar millorar la ciutat amb propostes concretes.
Què creu que caldria corregir a la Paeria de manera més immediata?
Una de les carències recurrent en els últims anys a l’Ajuntament de Lleida és la falta de diàleg real entre l’equip de govern i els ciutadans. Això dóna lloc a situacions complicades i de discrepància per part de la societat i és un tema que no s’ha acabat de corregir des del passat mandat. Ho hem vist en diverses ocasions, per exemple, amb el cas del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.
Per part nostra, una de les nostres preocupacions era aconseguir reduir l’Impost de Béns Immobles (IBI) i ho hem aconseguit en un 3% gràcies a una oposició constructiva. Aquest fet comporta un estalvi de prop d’un milió i mig d’euros per les famílies de Lleida, tal i com constaten els propis tècnics municipals del servei d’economia. També hem lluitat per la reivindicació ciutadana de recuperar el Parc de les Basses. Fruit dels acords amb l’equip de govern, aquesta demanda compta amb una partida pressupostària de 150.000 euros, sortirà a licitació el càmping de les Basses i paulatinament s’anirà recuperant aquest gran espai verd que tenim a Lleida.
Quin ha estat el moment més difícil al llarg de la seva trajectòria política?
Els resultats de les passades eleccions municipals em van suposar un gran disgust. Llavors, les darreres enquestes prèvies als comicis, publicades al desembre de 2014, ens donaven entre 4 i 5 regidors. Crec que es van cometre una sèrie d’errors que van provocar una forta davallada que ningú s’esperava. Per exemple, el fet de desmuntar l’anterior grup municipal no va ajudar a aconseguir bons resultats. Es va optar per canviar el grup municipal i a partir d’aquell moment els resultats de les enquestes es van tornar adversos fins al punt de passar a 2 regidors. Els resultats electorals van demostrar que va ser una decisió poc encertada, així com els propis militants i votants, els quals no van entendre el canvi d’un grup que comptava amb el recolzament d’una gran part de la ciutadania.
Fins a quin punt han afectat a nivell local els casos de corrupció al Partit Popular?
Penso que a nivell local ha afectat molt poc, perquè a la ciutat es valora més el treball específic de les persones. Evidentment és un tema a comentar i del que s’hi parla molt, però a l’hora d’emetre un vot en unes eleccions municipals, els lleidatans i lleidatanes tenen més en compte la feina realitzada pels membres del grup.
Donada la situació excepcional viscuda en l’últim any, els conflictes polítics, social, institucional i cultural s’han traslladat i afectat a les relacions personals entre regidors dels diferents grups de la Paeria?
Pel que respecta a la meva persona no. Sempre he tingut clar i he dit que jo no entrava a política per perdre l’amistat amb ningú. És important diferenciar la relació personal amb la discussió política. En el cas del Ple, cadascú ha de defensar el que pensa, però quan aquest acaba, la relació personal no ha de quedar marcada per les discussions que hi hagin tingut lloc. Cal distingir ambdós àmbits.
Considera que la justícia està cada vegada més polititzada, tenint en compte que molts càrrecs cessats del Govern encara es troben en presó provisional?
Confio amb la justícia i crec que el poder judicial actua amb total independència. Per exemple, si realment hi hagués una intromissió política, els casos de corrupció del Partit Popular s’haurien pogut aturar quan estàvem al govern, i no va ser així.
La ciutadania els demanava condemnar de manera unitària, deixant de banda qualsevol tendència política, la violència policial viscuda el passat 1 d’octubre
L’1 d’octubre van tenir lloc uns fets lamentables que espero que no tornin a donar-se mai més i així ho he expressat des del primer moment. Ara bé, qui estigui lliure de pecat que llenci la primera pedra, perquè va haver-hi actuacions desafortunades tant per un cantó com per l’altre. Curiosament, aquell dia va caure a les meves mans un llibre sobre el procés independentista escrit pel qui va ser responsable de comunicació del govern d’Artur Mas, en Josep Martí. En aquest explicava que durant els fets de l’1 d’octubre hi havia sectors propers a l’independentisme que no tant sols van provocar aldarulls, sinó que també els desitjaven. Reitero que a l’hora d’exigir responsabilitats no podem caure en el parany de culpabilitzar només una part.
Veu possible la reconciliació entre gran part de la societat catalana i Espanya, o no hi ha volta enrere? Com es podria arribar a un escenari amistós?
Ningú posa ja en dubte que existeix una ruptura entre una part de la societat catalana i Espanya. Crec que aquesta reconciliació pot arribar, però costarà anys cosir aquestes ferides i més tenint en compte que encara hi ha gent que busca constantment el confrontament. La societat està fragmentada i això ha arribat a afectar famílies i colles d’amics. S’ha arribat a l’extrem de dividir la societat catalana entre bons i dolents, entre els qui recolzem una Catalunya forta i unida amb Espanya i els qui volen el trencament. Sembla que si no portes el llacet groc ets un mal català, però la realitat és que s’ha de respectar a tothom.
Creu que realment que a Catalunya es dóna peu a la “hispanofobia” i a l’adoctrinament?
La “hispanofòbia” s’ha anat cultivant des de fa molts anys a Catalunya, començant amb la famosa frase de “Madrid nos roba” i sota la màxima “contra España se vive mejor”. Aquesta és la idea amb la que s’han estat basant els diferents govern de la Generalitat en els últims anys, i això no és positiu a l’hora de fomentar bones relacions entre Catalunya i Espanya.
Pot ser que el gran error hagi estat pensar que el conflicte s’havia de guanyar, enlloc de ser resolt?
Un dels problemes d’aquestes conflicte és que ha estat provocat. Durant la primera reunió mantinguda entre Artur Mas i Mariano Rajoy a la Moncloa, el llavors president de la Generalitat li va presentar una sèrie de greuges i exigències que, en cas de no complir-se, procediria a declarar unilateralment la independència. Mas li va presentar una proposta de pacte fiscal a Rajoy i aquest s’hi va oposar en aquell moment perquè en plena crisi econòmica les prioritats eren unes altres. Cal recordar que a la Transició, aquest pacte fiscal ja se li va oferir a Jordi Pujol i el va rebutjar. Si avui per avui Catalunya no té el mateix tracte que Navarra o el País Basc, ho va rebutjar.
En aquesta primera reunió, Mas tenia la intenció premeditada de forçar el no de Rajoy i així tenir excusa per encarar-se cap a una declaració unilateral d’independència. Això ens ha portat a una carreró sense sortida, on els independentistes no saben com sortir i ens traslladen els problemes a tots els ciutadans, els quals patim les conseqüències d’aquestes males decisions preses pels últims govern de la Generalitat.
A nivell nacional, dues persones opten a la presidència del Partit Popular. Com valora la cursa de Soraya Sáenz de Santamaría i Pablo Casado, el qual, a Lleida va guanyar amb un 54% dels vots?
La direcció del partit a Lleida recolza la candidatura de Pablo Casado, tot i que els resultats denoten la divisió que hi ha a la ciutat. Considero que ambdós són magnífics candidats, dues figures joves preparadíssimes per presidir el Partit Popular i encapçalar la renovació d’imatge que necessita.
Cap a on cal encarar aquest camí de renovació del Partit Popular?
En els últims anys, el Partit Popular ha anat deixant més de banda les seves necessitats de renovació per centrar-se en tirar endavant la governabilitat d’Espanya. Ara cal treballar per reestructurar i renovar el partit en molts aspectes, tant a nivell nacional com local. Els darrers resultats electorals, tant de les municipals com al Parlament, evidencien que els ciutadans volen una actualització del Partit Popular en molts aspectes per tal que aquest recuperi les cotes de representació a les administracions que ha anat perdent pel camí.
