Ana Sánchez, voluntària de la protectora “Amics dels animals del Segrià”: “Esterilitzar i ficar el xip ajudaria a disminuir el nombre d’abandonaments”

0
157
Ana Sánchez, voluntària de la protectora "Amics dels animals del Segrià". Foto: Roger Blazquez

Ana Sánchez és voluntària de la protectora “Amics dels animals del Segrià”, una organització sense ànim de lucre que es dedica a cuidar a aproximadament 140 gossos i 30 gats que han estat abandonats. Aquesta protectora fa uns 20 anys que existeix i ha passat per diverses etapes, però en totes elles hi ha hagut la voluntat de lluitar per oferir una vida digna als animals que arriben.

Què és la protectora “Amics dels animals” i com s’organitza internament?

La protectora “Amics dels animals del Segrià” és una organització sense ànim de lucre formada únicament per voluntaris que treballen per oferir acollida i cuidar dels animals que són abandonats. La “direcció” de la protectora està formada per una junta directiva, que pren decisions depenent de cada situació i cada persona que en forma part s’encarrega d’una tasca principal. També comptem amb altres voluntaris que ajuden a fer altres tasques no menys importants. Per tant, en total som unes 15 persones que col·laborem regularment i unes 30 si contem les que col·laboren més esporàdicament. Cal destacar que tots som voluntaris i tots tenim una feina fora de la protectora i entre tots col·laborem en totes les tasques que hi ha a la protectora i a cuidar als 140 gossos i 30 gats.

Per què aquesta quantitat de gossos i gats?

Doncs perquè el nostre aforament és limitat i superar-lo seria perillós per tothom, però sobretot pels animals, ja que tenim uns recursos determinats i nosaltres ens hem d’assegurar que quan arribi l’animal li puguem oferir tot allò que necessita. Només amb els veterinaris ja gastem 7.000 € mensuals i, de vegades, existeixen casos particulars com és el cas del gatet que tenim amb leucèmia, que costa 600 € cada tractament i n’haurem de fer tres, així que, només amb un animal, ja haurem gastat 1.800 €. Per tant, tot i que oferim ajuda a qualsevol animal que ens arribi, no hem de pensar només amb el cor, també hem de pensar amb el cap per poder veure quina és la millor solució per tots.

Quin és el patró d’actuació que seguiu cada cop que us arriba un animal abandonat? I en el moment en què l’adopten?

Nosaltres abans d’anunciar al web o a les xarxes socials l’entrada de l’animal, seguim un procés que dependrà de si el gos o el gat arriba sa o no. Si arriba sa, el comencem desparasitant i després el vacunem. Tot seguit els esterilitzem i els hi posem el xip. Quan es comprova que l’animal està sa ja el podem donar amb total garantia. Fem això perquè és molt llastimós adoptar amb tota la il·lusió del món i que l’animal, al cap de poc temps, mor perquè nosaltres no hem sabut detectar a temps la malaltia. Si l’animal mor al cap de pocs dies, estem perdent a l’animal i a la família, perquè molt probablement no tornarà a adoptar després d’aquest procés traumàtic. L’objectiu és que els animals que surten d’aquí surtin de la millor manera possible i, en cas que estiguin malalts, s’informa  prèviament a la família.

Pel que fa a l’adopció, primer expliquem les condicions a la família que adopta i després els possibles adoptants han d’emplenar un qüestionari que dependrà de si l’animal és un gos o és un gat. El següent pas és fer el seguiment de l’animal per comprovar que es compleix el contracte.

En el teu cas, per què vas decidir fer-te voluntària de la protectora?

Vaig començar per casualitat, com la majoria dels que estem aquí. Vaig trobar un gos i el vaig portar a la protectora. A partir d’aquell moment vaig començar a ser voluntària participant en les recollides de pinso als supermercats i després em vaig anar implicant cada cop més en el que és el dia a dia de la protectora.

Penseu que es reconeix suficient la vostra important tasca?

Que es reconegui sí, ara bé, crec que la gent té una idea equivocada de què és una protectora, ja que molts pensen que es trobarà amb uns animals tristos i en mal estat, però és tot el contrari.

Creieu que les administracions fan tot el possible (pel que fa a ajuts econòmics, col·laboració aportant personal, etc.) a l’hora de protegir els animals?

De l’Ajuntament, no tenim cap ajuda i de la Generalitat surten unes subvencions que podem demanar però vés a saber si en les donaran, per tant, no hi podem comptar. Cal que les institucions ofereixin més serveis i que facin la feina que han de fer. D’aquesta manera, nosaltres no existiríem, la qual cosa seria una gran notícia.

D’altra banda, les administracions haurien de conscienciar a la gent; fer campanyes a favor de l’esterilització i, també, fer complir la llei, és obligatori posar un microxip a cada gos i molta gent no ho fa perquè no se sanciona. A la que se sancioni de la mateixa manera que va passar a l’hora de ficar-se el cinturó de seguretat al cotxe, tothom ho farà.

És cert que l’abandonament d’animals augmenta durant l’època de vacances?

No, no és cert. Aquesta és una idea equivocada que es té. Passava als anys 80 i 90,  però ara els abandonaments, malauradament, es produeixen amb una freqüència molt similar durant tot l’any. A l’estiu ho sembla fet que les adopcions disminueixen, ja que la gent espera a adoptar a després de les vacances. Molts abandonaments es produeixen per cries no desitjades, tot i que, hi ha el cas particular dels caçadors que abandonen els animals quan ja no els hi troben cap utilitat, els tracten com a objectes.

Creus que l’esterilització de gats i gossos ajuda a prevenir l’abandonament d’animals?

Sí, molts dels abandonaments es produeixen perquè una gossa cria i els amos no se’n poden fer càrrec. Els gossos no fan l’amor, només es reprodueixen, per tant, els avantatges d’esterilitzar o capar són molt beneficioses, tant per la salut de l’animal com a l’hora de contribuir a disminuir el nombre d’abandonaments.

Quins tipus d’animals s’abandonen més, els de raça o els mestissos?

Els mestissos (tot i que aquí els anomenem de raça única, ja que no n’hi ha cap igual) són els que més s’abandonen. Ara bé, també ens arriben gossos de raça, però aquests ens generen molts problemes, ja que el nombre de persones que volen adoptar és molt gran. En aquest sentit, cal destacar que els mestissos s’abandonen més fàcilment, els de raça acostumen a anar canviant d’amos perquè moltes persones en volen tenir un (tot i que no sempre es compleix). Sembla que tenir un gos de raça doni prestigi o que formis part d’una classe social superior.

En últim lloc, quin consell donaries als lectors/es que tenen animals a casa? I als que no en tenen?

A les persones que tenen animals els hi dono el consell que tinguin en compte el que tenen entre mans, els animals no són objectes. Tenen sentiments i tenen el dret a poder viure dignament. També que els cuidin com toca i que els esterilitzin per contribuir a evitar abandonaments.

Als que no en tenen els hi recomano que continuïn així si és perquè no els volen. Si s’estan plantejant tenir un animal de companyia, que ho reflexionin molt abans i sobretot, en cas de prendre la decisió d’adquirir-ne un, que no comprin, que adoptin. Cal acabar amb aquest mercat d’animals que provenen de llocs que únicament es dediquen a fer criar als animals per guanyar diners.

FER UN COMENTARI