Temps límit perquè el Col·lectiu Cultural de Cappont no desaparegui del barri. Aquest col·lectiu cultural d’aquest barri de Lleida porta en funcionament des de fa 41 anys, creat l’any 1984, i es quedarà a partir del juny d’aquest any sense espai després que la Paeria de Lleida hagi confirmat que no continuarà finançant el lloguer del seu local al carrer Riu Cinca, 1.
L’Ajuntament de Lleida havia pactat amb l’entitat una pròrroga d’aquest finançament fins al pròxim mes de juny, moment a partir del qual l’entitat perdrà els recursos suficients per assumir la despesa. Si la situació no canvia, l’entitat es quedarà sense local al barri.
Aquest mitjà ha visitat avui la seu del col·lectiu cultural de Cappont, situat al carrer Riu Cinca, on ens ha atès el president del col·lectiu, Josep Bosch, acompanyat d’altres membres del barri i que han assegurat que “el que volem és continuar al barri. Nosaltres som una entitat de voluntaris que no podem pagar un lloguer. No ens volem quedar al carrer”.
Segons ha explicat el president del col·lectiu cultural de Cappont, el principal problema és on guardar tot el material que hi ha ara mateix al local. Una solució que la Paeria de Lleida ha ofert ha estat la possibilitat de guardar-ho en un magatzem de Gardeny. No obstant això, no ho veuen viable “perquè allà els gegants no es veuran i a sobre el magatzem encara s’ha de fer. Així no es fa barri”.
En aquest sentit, Bosch ha explicat que el col·lectiu cultural d’aquest barri porta “molts anys fent activitats a Cappont, aquesta mateixa tarda treurem els gegants a la plaça. Tot el que tenim aquí són materials que preparem per carnaval, el pessebre, castanyada, tamborinades, gegants, capgrossos i molts records. Quan arriba la Festa Major els col·legis venen aquí a veure els gegants, i si els portem a Gardeny això serà més difícil”.
Una altra de les possibilitats que ha plantejat el col·lectiu és traslladar el material al Museu Roda Roda, un antic taller mecànic al costat dels Camps Elisis, però des de Paeria també els han dit que “s’havia d’arreglar a un any vista, i nosaltres no podem estar així”.
Altres informacions apuntaven que la Paeria de Lleida havia ofert el Palau de Vidre, però des del col·lectiu asseguren que aquesta possibilitat “no és veritat. Només seria per alguns actes i un temps determinat”.
Com a forma de reivindicació, el col·lectiu ha fet acte de presència avui a la plantada programada per l’Ajuntament de Lleida a primera hora del matí per la renaturalització de les obres al carrer del Riu Ebre, a Cappont. Membres del col·lectiu cultural han col·locat tres dels gegants més emblemàtics de l’associació a la zona per protestar contra la decisió de l’Ajuntament, en un acte en què ha assistit la tinenta d’alcalde, Begoña Iglesias.
Una vegada finalitzat l’acte de la plantació, la tinenta s’ha dirigit al local de l’associació cultural per escoltar les demandes dels veïns i veïnes.
“Volem reivindicar que ens volem quedar al barri. També hem penjat cartells a la façana del nostre local. No volem marxar!”, ha afirmat Josep Bosch visiblement enfadat.
Un altre dels membres de l’associació, el portaveu Marc González, més conegut com el Pallaso Tortelini, ha assegurat que “aquesta decisió de la Paeria ens obliga a anar al carrer, i volem una alternativa”. En Marc porta més de 15 anys oferint espectacles per a tots els públics i reivindica el circ tradicional. Nascut a Lleida, ha reclamat més presència en actes festius a Lleida en una disciplina que considera que “està desapareixent”.
Material del Col·lectiu Cultural de Cappont
El Col·lectiu Cultural de Cappont té actualment en el seu espai tota una col·lecció d’imatgeria festiva molt important per a la ciutat.
Alguns exemples són el gegant Alcalde Fuster de l’any 1996 que representa el conegut polític lleidatà Manel Fuster i Arnaldo (1808 – 1864), Paer en cap de la ciutat de Lleida que va iniciar el procés de modernització de la ciutat, essent l’impulsor de la creació d’una obra emblemàtica de la ciutat, els Camps Elisis; la geganta Doctora Castells del 1999, imatge de Martina Castells i Ballespí (1852-1884), una de les primeres dones doctorades en Medicina a l’estat Espanyol; així com elements de bestiari popular: La Mulassa de Cappont del 2004, que enamora a la canalla pel seu moviment del cap i la seva barretina a la testa i molts altres elements carismàtics com el pescador del Marge Esquerre del riu Segre, la Donapopa de Llavors de Vincle, el Josepet i la Roseta, els Raiers, el Ton i la Marieta i un llarg etcètera. Aquesta àmplia varietat i diversitat ha esdevingut un tret imprescindible per a fomentar la tradició gegantera a totes les edats i condicions.
Un dels objectius del Col·lectiu Cultural de Cappont ha estat apropar la cultura popular a les famílies, a les escoles i a tota la ciutadania de la Lleida en general.
