El Cafè del Teatre acull la presentació dels llibres guardonats amb els Premis Literaris 2016

‘Miralls creuats de Roig/Capmany’ de M. Àngels Cabré, 33è Premi d’Assaig Josep Vallverdú, i ‘Silur d’amagatotis’ d’Albert Garcia Elena, 21è Premi de Poesia Màrius Torres

El Cafè del Teatre de l’Escorxador acull aquest vespre la presentació dels llibres guardonats amb els Premis Literaris 2016 que convoquen l’Ajuntament de Lleida i l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida. La tinent d’alcalde i regidora de les Polítiques a favor de la Creativitat, la Cultura, l’Educació i els Esports, Montse Parra, assistirà a l’acte que comptarà amb la presència de M. Àngels Cabré, guanyadora del 33è Premi d’Assaig Josep Vallverdú 2016 amb l’obra ‘Miralls creuats de Roig/Capmany’, i d’Albert Garcia Elena, guanyador del 21è Premi de Poesia Màrius Torres 2016 amb l’obra ‘Silur d’amagatotis’.

M. Àngels Cabré (Barcelona, 1968) és llicenciada en filologia hispànica per la Universitat de Barcelona i màster en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, és escriptora, crítica literària especialitzada en literatura feta per dones i directora de l’Observatori Cultural de Gènere, dedicat a impulsar la cultura feta per dones. Ha publicat la novel·la El silencio, els poemaris Gran amor i Si se calla el cantor i els assaigs  Leer y escribir en femenino (2013), A contracorriente. Escritoras a la intemperie del siglo XX (2015) i Wonderwomen. 35 retratos de mujeres fascinantes (2016). També és autora d’una biografia del poeta Gabriel Ferrater, i també n’ha fet a la traducció al castellà de la seva obra completa. Ha traduït també la poesia d’Oscar Wilde. Col·labora habitualment en diferents mitjans de comunicació com ara la Vanguardia, El País, RNE, Núvol, entre altres, i dóna classes al Màster de Gènere i Comunicació  de la UAB

Sinopsi de ‘Miralls creuats de Roig/Capmany’: Si hi ha dues dones que excel·leixen com a escriptores feministes a la literatura catalana de la segona meitat del segle XX, aquestes són Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig, mestre i deixeble, amigues i dues de les veus més clares d’aquells anys de radicals transformacions polítiques i socials. La primera va tenir la sort de gaudir la Segona República, però el preu va ser patir la guerra; la segona va néixer en plena postguerra i la Transició va ser l’escenari de la seva efervescència literària. Les dues van morir de càncer el mateix any, el 1991. Aquest passeig per les seves vides i les seves obres va a la recerca dels territoris que els són comuns, com la ciutat de Barcelona, el teatre, el periodisme, el catalanisme i, evidentment, el feminisme, que les ha convertit en dues baules imprescindibles de la nostra genealogia femenina.

Albert Garcia Elena (Barcelona, 1970) és llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, ha publicat quatre llibres de narrativa i ha estat inclòs en diversos reculls, antologies de relats breus i poesia, sovint amb diferents pseudònims. És especialista en formats breus, aforística i ludolingüística. Actualment viu a Barcelona i treballa a la Institució de les Lletres Catalanes. Bona part de la seva obra escrita durant tots aquests anys, centrada en narrativa i poesia breus, gèneres híbrids i aforística, resta encara per publicar.

‘Silur d’amagatotis’ és un recull de 34 poemes agrupats en dues parts amb estètica molt diversa, meitat poesia meitat prosa. Segons explica el propi autor, es tracta d’un poemari molt fresc, lliure i antimètric i que està dedicat al Carles Hac Mor. És un poemari en formats breus, aforística i ludolingüística, com la majoria d’obres de l’autor.

Cal recordar que el 33è Premi d’assaig Josep Vallverdú estava dotat de 9.000 euros i el 21è Màrius Torres de Poesia, de 6.000 euros. El finançament és al 50% entre les dues institucions convocants, l’Ajuntament de Lleida i la Diputació de Lleida, a través de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs.