Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
ERC-AM ha tornat a reclamar explicacions al govern de la Paeria sobre el desplegament de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Lleida. El grup municipal ha registrat un nou escrit en què reitera les vuit preguntes i el prec que ja havia presentat al setembre arran de les observacions recollides en l’Informe 16/2026 de la Sindicatura de Comptes.
Els republicans van presentar la primera petició el 12 de setembre i van rebre resposta el dia 30 per part de la regidora de Seguretat, Civisme i Convivència, Cristina Morón. ERC considera, però, que la contestació no resol de manera concreta bona part de les qüestions plantejades.
“Valorem que el govern hagi respost, però el problema és que la resposta no concreta allò que preguntàvem”, afirma el regidor de Mobilitat d’ERC-AM, Juanjo Falcó. Segons defensa, conèixer el marc normatiu no permet saber “quines mancances s’han corregit, quines continuen pendents, quines actuacions s’han fet ni amb quin calendari es pensa completar-les”.
ERC demana concreció sobre les correccions pendents
En la resposta municipal, el govern assenyala que la ZBE de Lleida es va posar en funcionament l’1 de gener del 2025 i que el règim sancionador va començar sis mesos després, l’1 de juliol.
També sosté, segons explica ERC, que en termes generals s’han complert els principals objectius establerts per la normativa i que s’estudiaran les mesures necessàries per incorporar les recomanacions de la Sindicatura.
El grup republicà considera que aquesta resposta és massa genèrica i reclama saber quines observacions de l’organisme fiscalitzador ja s’han resolt i quines encara estan pendents.
També vol conèixer les actuacions previstes, els terminis, els responsables de dur-les a terme i la documentació que acrediti les eventuals correccions.
“No qüestionem que la implantació d’una ZBE sigui una obligació legal ni que els ajuntaments hagin hagut de treballar amb terminis molt ajustats. Precisament per això és important saber què s’ha fet bé, què cal corregir i com es pensa fer”, assenyala Falcó.
Dubtes sobre els efectes del trànsit i les zones sensibles
Entre les qüestions que ERC considera encara sense resposta hi ha l’impacte que la ZBE pot tenir en el desplaçament del trànsit i de la contaminació cap als barris o carrers adjacents.
El grup també pregunta per les mesures de protecció de les zones sensibles i dels col·lectius vulnerables, com també pels indicadors utilitzats per mesurar els resultats de la ZBE.
La portaveu republicana, Jordina Freixanet, considera que anunciar que s’estudiaran les recomanacions “és un primer pas”, però reclama concretar “quines assumirà, com les aplicarà i en quins terminis”.
ERC també insisteix a saber per què l’Ajuntament no va presentar al·legacions al projecte d’informe de la Sindicatura de Comptes, qui va adoptar aquesta decisió i en quins criteris es va basar.
Què va passar entre gener i juny del 2025?
Una de les qüestions que el grup ha reformulat afecta els primers sis mesos de funcionament de la ZBE.
Atès que la mesura va entrar en vigor l’1 de gener, però les sancions no van començar fins a l’1 de juliol, ERC vol saber quin caràcter tenia formalment aquell període: si era una fase pilot, informativa, transitòria o d’adaptació.
Els republicans també reclamen conèixer quins informes tècnics o jurídics van avalar aquest desplegament inicial i la posterior entrada en vigor del règim sancionador.
Reclamen un informe tècnic a la comissió de Mobilitat
Finalment, ERC-AM torna a demanar que el govern presenti en una pròxima sessió de la Comissió Informativa de Seguretat, Mobilitat, Civisme i Convivència un informe tècnic específic sobre les conclusions de la Sindicatura.
El document, segons reclama el grup, hauria de detallar les mesures adoptades i les possibles modificacions del projecte, la regulació o el sistema de seguiment de la ZBE.
“No estem reiterant les preguntes perquè no ens hagin contestat; les reiterem perquè necessitem que ens contestin allò que vam preguntar. Volem dades, documents i terminis”, conclou Falcó.
