En els darrers anys les problemàtiques associades a la disponibilitat d’habitatges a l’Alt Pirineu i Aran, com a la resta de territori català, s’han agreujat significativament. No hi ha habitatge disponible i el poc que hi ha veu com els preus, tant de venda com de lloguer, s’incrementen a nivells que no havien arribat mai.
Per contra, el nombre d’habitatges d’ús turístic ha experimentat un augment exponencial des del 2015, moment en què s’observa com s’implanta aquesta modalitat d’allotjament turístic, desplaçant l’ús residencial dels habitatges cap a un ús anàleg a qualsevol altra activitat econòmic, amb l’agreujant d’estar mancat de qualsevol tipus de regulació que pugui ponderar el degut equilibri entre tots els usos del sòl.
La Sala de premsa del Palau de la Diputació de Lleida ha acollit aquest matí la presentació del manifest en favor d’una regulació efectiva dels habitatges d’ús turístic promogut per entitats i ens locals de l’Alt Pirineu i Aran i altres territoris, amb la presència del president de la Diputació, Joan Talarn, i el vicepresident Juan Antonio Serrano, que han presentat aquest manifest acompanyats per l’alcalde d’Almacelles, Joan Bosch; la secretaria general del sindicat CCOO Terres de Lleida, Cristina Rodríguez; i el secretari general de UGT Terres de Lleida, José Luis Aguilà.
Es tracta d’un manifest que dona suport al Decret Llei 3/2023, de 7 de novembre, de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d’ús turístic i es demana al Parlament de Catalunya la seva aprovació efectiva.
La greu situació que s’està vivint actualment a l’Alt Pirineu i Aran és “un toc d’atenció respecte a l’accés de l’habitatge arreu del país, però que de manera més dramàtica està afectant el nostre territori, especialment de l’Alt Pirineu i Aran”, segons ha afirmat el vicepresident de la diputació i Alcalde de Vielha e Mijara, Juan Antonio Serrano Iglesias.
Algunes dades revelen que el nombre d’HUT des del 2015 a l’Alt Pirineu s’han multiplicat per quatre, passant de 1.298 HUT el 2015 a 4.719 a mitjans de l’any 2023; o que l’any 2020, les places turístiques ofertes en HUT a l’Alt Pirineu i l’Aran ja van superar el nombre de places ofertes en qualsevol altre tipus d’establiment turístic. Comarques i territoris com la Val d’Aran, la Cerdanya, l’Alta Ribagorça o el Pallars Sobirà són els que han notat un augment més acusat.
L’Alcalde de Vielha ha exposat la problemàtica i ha dit que “han desaparegut els habitatges per a la població local. Les dades corroboren la greu situació que estem vivint. Pisos en sobreocupació, treballadors vivint en autocaravanes, famílies arrelades al territori que veuen com no els renoven el contracte de lloguer perquè els volen transformar en pisos turístics, una dificultat afegida per trobar professionals sanitaris i educatius pels alts preus de lloguer, o inclús estafes a través d’internet a persones que lloguen una vivenda i no li donen”.
Juan Antonio Serrano ha fet un crit d’alerta i ha demanat a tots els grups polítics “perquè de forma inequívoca i incondicional, recolzin al Parlament de Catalunya en l’aprovació d’aquest Decret Llei, necessari i urgent per a resoldre la greu problemàtica d’accés a l’habitatge i l’arrelament efectiu de la població, tant a l’Alt Pirineu i Aran, com a la resta de territori de Catalunya”. També ha demanat “la necessitat que el Departament d’Empresa i Treball segueixi la mateixa línia que el Departament de Territori, desenvolupant i aprovant una normativa efectiva per tal que l’activitat d’habitatge d’ús turístic tingui efectes a nivell laboral i fiscal i esdevingui activitat econòmica.
En aquest enllaç es pot consultar el Manifest i adherir-s’hi, signant a títol individual o d’entitat: https://forms.gle/dPAZJwtMG9ytAsn86.
Concretament, amb aquest Decret es pretén que la seva aplicació incideixi, de forma eficaç, en el reequilibri del nombre d’habitatges disponibles d’ús permanent enfront d’altres usos; i ajudarà a regular els preus de compra i lloguer i l’accés a un habitatge digne i adequat per part de la població que vol viure de forma permanent a l’Alt Pirineu i Aran i altres territoris de Catalunya.
Joan Bosch ha reiterat el greu problema d’habitatge existent “sobretot en aquests indrets de caire turístic, reflectits a Barcelona i al Pirineu”, i ha assegurat que espera que l’aprovació del decret ajudi a regular tota aquesta problemàtica.
El manifest fa èmfasi en la capacitat que generarà l’aplicació del decret pel fet que atorga als ens locals la capacitat decisòria necessària perquè puguin adaptar l’ordenació urbanística a la realitat de cada municipi, ajustant el nombre, característiques i ubicació dels HUT, i assegurar que es respon adequadament a les necessitats d’habitatge de la població. Finalment, es considera necessària la renovació periòdica de les llicències d’ús com a HUT, entre altres coses, per vincular de forma més efectiva l’ús a la prestació efectiva del servei d’allotjament i evitar així altres finalitats en l’habilitació, com poden ser les merament especulatives.
Cristina Rodríguez ha explicat que “pagar més d’un 30% del que guanya una persona en habitatge és ser un treballador pobre”. Així ha recordat que, a Lleida, un 23% de les persones són pobres, i si fem una mitjana del que paguen aquestes persones a la Val d’Aran o Barcelona, ens en podríem anar a més del 60% del seu salari. Per tant, estem en un problema molt greu, no només de persones treballadores, sinó també de joves que no poden accedir a un habitatge digne. L’increment del SMI, que en els darrers anys ha crescut, se l’ha menjat l’increment de l’habitatge i l’augment del model dels lloguers turístics”. Rodríguez ha recordat que tota aquesta falta de regulació “ha fet que trobin enemics en molts llocs, en els moviments veïnals, en els empresaris de la indústria, en els ajuntaments, i també en els sindicats”.
De la seva banda, Josep Luis Aguilà ha recordat que el PIB lleidatà està sustentat en tres potes: agricultura, construcció i serveis. “Entre d’altres, un dels nínxols potents a la nostra economia és el turisme, i per treballar en el sector i fer-lo atractiu es necessiten professionals de qualitat. Si els trobem, i accepten treballar en els llocs que se’ls ofereixen des del Pirineu i la Val d’Aran, resulta que el primer problema que han d’afrontar és el d’un habitatge digne”.
Els efectes sobre l’accés a l’habitatge s’ha convertit en els darrers anys en un veritable escull per facilitar la dinamització econòmica i social en territoris de muntanya. Entre d’altres, s’ha detectat que els HUT tenen una incidència directa sobre el preu de l’habitatge de compra i de lloguer; que paulatinament s’està reduint l’oferta d’habitatge per a residència permanent i habitual de les persones residents; que la manca d’habitatges disponibles per a residència principal fa que en les zones més tensionades hi hagi un veritable problema per allotjar persones treballadores; que les llicències com a HUT tenen molt poca reversió econòmica per a les entitats locals; que la reversió dels HUT en l’ocupació local és molt moderada, o que la normativa que actualment regula l’activitat dels HUT és molt poc restrictiva fins al punt de no exigir cap altre requisit que una cèdula d’habitabilitat i una comunicació prèvia a efectes simplement de registre. També s’esmenta l’increment en segones residències, o greus problemes de convivència amb la població que hi viu de forma permanent, com altres qüestions que s’han detectat.
