L’Audiència de Lleida ha condemnat a 16 anys de presó l’home acusat de ruixar la seva parella amb líquid inflamable i calar-li foc dins d’un pis d’Artesa de Segre, a la Noguera, la matinada del 28 de novembre de 2022.
El tribunal el considera autor d’un delicte d’incendi amb perill per a la vida o la integritat de les persones, amb l’agreujant de parentiu, en concurs amb un delicte de lesions agreujades. La sentència, però, descarta condemnar-lo per assassinat en grau de temptativa, tal com demanaven la Fiscalia i l’acusació particular.
Segons la resolució, a la qual ha tingut accés l’ACN, els magistrats conclouen que l’acusat va provocar l’incendi amb la “intenció evident d’acabar amb la vida” de qui aleshores era la seva parella. També consideren que va assumir l’“alta probabilitat” de posar en risc la resta de veïns de l’immoble, ja que les flames es van estendre ràpidament pel pis i per l’escala comunitària fins a les plantes superiors.
La va ruixar mentre dormia
Els fets van passar de matinada, quan la víctima dormia en un matalàs situat al costat del sofà. El tribunal dona per provat que l’home la va ruixar primer amb alcohol i li va calar foc. Davant la “lenta combustió”, segons recull la sentència, l’acusat la va agafar pel coll, la va arrossegar fins a una cantonada i la va tornar a ruixar, aquest cop amb acetona.
En aquell moment, segons el relat acreditat pels magistrats, li va dir: “Ara sí que cremaràs, filla de puta”.
L’incendi es va originar al primer pis de l’edifici i es va propagar amb rapidesa, fet que va obligar diversos veïns a fugir de l’immoble.
El punt clau: com va sortir del pis
La víctima va explicar durant el judici que va perdre el coneixement i que no el va recuperar fins que ja era al carrer, on va ser atesa pels equips del SEM. La sala, però, considera que el seu relat sobre com va aconseguir sortir del pis va ser “dubitatiu i poc clar”.
Tot i que la dona va assegurar que l’acusat no la va ajudar a escapar, també va admetre que recordava sentir-lo dient “anem, anem” mentre li donava cops a la cara perquè reaccionés. A més, no va poder concretar com havia baixat fins al carrer ni va recordar la presència de cap altra persona que l’ajudés.
Per aquest motiu, l’Audiència conclou que “l’única hipòtesi raonable i lògica” és que fos el mateix acusat qui la tragués del pis en flames i l’ajudés a arribar al carrer. Aquest element ha estat determinant perquè el tribunal descarti el delicte d’assassinat en grau de temptativa.
Sense atenuants per alcohol, drogues ni confessió
La sala també rebutja aplicar-li l’atenuant d’intoxicació per consum d’alcohol i drogues. L’acusat va assegurar durant el judici que anava begut i drogat i que tenia antecedents de consum de cocaïna, heroïna i alcohol, però els magistrats remarquen que no hi ha proves que acreditin que tingués les facultats mentals anul·lades o greument alterades en el moment dels fets.
El tribunal també descarta els atenuants de dilacions indegudes i de confessió. En aquest últim cas, perquè l’home va defensar que no recordava què havia passat i que l’incendi hauria estat accidental. Tampoc té en compte el penediment que va expressar en l’últim torn de paraula.
120.000 euros per a la víctima
A més dels 16 anys de presó, l’Audiència de Lleida prohibeix al condemnat acostar-se a menys de 200 metres de la víctima o comunicar-s’hi durant 17 anys. També l’obliga a indemnitzar-la amb 120.000 euros per les lesions i els danys morals causats.
La dona va patir cremades de segon grau en un 18% del cos i va necessitar aproximadament un any per recuperar-se de les ferides. El condemnat també haurà de pagar 16.685 euros al propietari de l’edifici afectat, situat a la plaça Major d’Artesa de Segre.
La Fiscalia havia demanat inicialment 18 anys de presó i plantejava substituir la pena per l’expulsió de l’Estat un cop hagués complert tres quartes parts de la condemna, amb la prohibició de tornar-hi durant 10 anys. La sala deixa aquesta decisió per a la fase d’execució de sentència perquè, segons apunta, “no es va donar audiència al processat” sobre aquesta petició.