El comissari Antonio José Royo intenta recuperar la prefectura de la Policia Nacional a Lleida després d’haver estat cessat del càrrec arran de la polèmica generada quan va transcendir una condemna de l’any 2003 per assetjament sexual. Royo ha recorregut davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el nomenament de la seva substituta, la comissària María Pilar Callejero.
També ha demanat que se’n suspenguin cautelarment els efectes perquè considera que la designació no està prou motivada, que respon a la pressió mediàtica i que li causa perjudicis professionals i reputacionals. El tribunal, però, ha rebutjat aquesta petició perquè considera que no ha acreditat que aquests perjudicis siguin irreparables i manté Callejero al càrrec mentre es resol el litigi amb el Ministeri de l’Interior.
El cas es remunta al 9 de desembre de 2025, quan Royo va ser nomenat cap de la comissaria lleidatana. Pocs dies després, Interior el va cessar i el va destinar provisionalment a Madrid després que transcendís una condemna de l’any 2003 per assetjament sexual. El ministeri va justificar la decisió pel malestar institucional i social generat i pel possible impacte sobre la imatge del cos policial.
Royo va recórrer aquest cessament i el 23 de desembre de 2025 el TSJC va suspendre’n cautelarment els efectes en apreciar indicis de manca de motivació i possibles defectes de procediment. Tot i això, el tribunal va permetre que Interior pogués convocar i cobrir la plaça d’acord amb la normativa.
La plaça es va adjudicar posteriorment per lliure designació a la comissària María Pilar Callejero, que va prendre possessió el 29 d’abril de 2026 i es va convertir en la primera dona a ocupar la prefectura de la Policia Nacional a Lleida.
Royo també va impugnar aquest nomenament i va demanar al TSJC que el suspengués provisionalment. Argumentava que la designació no estava prou motivada, que responia a la pressió mediàtica i que no s’havien valorat adequadament els seus mèrits i experiència. També al·legava que el pas del temps podia causar-li perjudicis professionals i reputacionals difícils de reparar.
El TSJC, però, considera que aquests perjudicis no s’han acreditat com a irreparables i que deriven principalment del seu cessament, que ja s’està analitzant en un altre procediment. La sala també assenyala que determinar si hi va haver arbitrarietat, desviació de poder o una motivació insuficient requereix estudiar el fons del cas i no es pot resoldre en una mesura cautelar.
A més, els magistrats recorden que apartar cautelarment una funcionària que ja ocupa legítimament una plaça és una decisió excepcional i conclouen que la petició de Royo alteraria la situació actual en lloc de limitar-se a preservar-la.
La interlocutòria del TSJC, contra la qual es pot presentar recurs de reposició, manté Callejero al càrrec i no imposa costes perquè considera que el cas planteja dubtes jurídics.