Les comarques de Lleida tenen unes característiques que les fan úniques. Famoses pels seus dies emboirats i humits a l’hivern, gaudeixen d’uns paisatges idíl·lics de muntanya, un patrimoni històric i cultural, uns camps florits i una gastronomia excepcional, entre altres aspectes, que les converteixen en un destí turístic d’interior de primer ordre. Però a banda de tot això, la Vegueria de Lleida mira cap al futur amb decisió i al territori es plantegen nous i extraordinaris projectes.
Bernat Solé, Delegat de la Generalitat a Lleida ho explica en aquesta entrevista per a La Ciutat.
Tothom afirma que aquests dos darrers anys han sigut complicats en tots els aspectes. La pandèmia ho ha capitalitzat pràcticament tot i molta part de la gestió prevista s’ha enfocat en aquesta gestió. Com ho heu viscut des de la Delegació de Lleida?
A la Vegueria de Lleida la gestió ha estat complexa perquè a més, aquí hem patit una onada més que a la resta del país i per tant, hem posat tots els esforços en la campanya agrària de la temporada d’aquest any.
En el cas concret de la campanya de recollida de fruita que singularitza la gestió de la pandèmia a la Vegueria de Lleida, podríem qualificar-la de controlada i segura perquè van confluir diversos factors importants, el primer dels quals va ser la vacunació dels 10.600 treballadors, a més dels que es vacunaven per franja d’edat.
El segon va ser la coordinació, prevenció i supervisió que es va fer entrant a les explotacions hortifrutícoles i amb la contractació de 200 persones per a la gestió de la campanya, amb 50 espais de cribratge i 3 allotjaments per aïllament i quarantena.
I sobretot, el tercer factor és l’experiència acumulada. Ja veníem d’un any de pandèmia i per tant, la gestió a la Vegueria de Lleida es va poder controlar molt bé per a la campanya agrària, que és on tenim més afectació.
Quins reptes us heu marcat de cara als propers anys a les comarques de Lleida?
Doncs en tenim uns quants i ben importants. El primer és la recuperació econòmica, social i emocional que requereix la gent després de la pandèmia, perquè la pandèmia ens ha ensenyat a repensar les polítiques públiques i adaptar-les a un model molt més sostenible i més just. Remarco dos aspectes. Per una banda, el sector alimentari a Lleida ha resistit amb molta fortalesa la pandèmia i per altra banda, a Catalunya, des del punt de vista del turisme, ens hem mirat a nosaltres mateixos i aquesta Catalunya interior, i ens hem agradat; per tant hem de posar en valor tota la part de turisme interior que és un element important a potenciar.
Una altre repte important que tenim com a Delegació de Govern a la vegueria de Lleida és el que fa referència al despoblament. Tenim una Vegueria amb molts municipis de molt poca població i amb corbes de població que cada cop van descendint. El problema del despoblament va lligat al de l’habitatge i no tant a la necessitat de construir sinó més aviat a la capacitat de recuperar habitatges vells que hi ha a molts nuclis històrics. El despoblament també passa per millorar la xarxa de comunicacions.
Anem pel tercer repte…
És el de la transició energètica. La vegueria de Lleida en vol ser protagonista. En aquests darrers 10 anys hem de ser capaços de produir el 50% de l’energia elèctrica a través de fonts renovables i entenem que aquesta transició energètica és compatible amb la conservació paisatgística i la preservació del sector agrari. Per tant, cal avançar en aquesta transició energètica, però fent front a projectes com les MAT que afecten la Vegueria. Com a govern ens hi hem oposat.
Per altra banda també tenim una línia d’evacuació de parcs solars situats a la Vegueria, que té una afectació paisatgística. Aquests parcs solars responen al model distribuït i participat, però aquesta línia d’evacuació no és una garantia d’evacuació del territori. Per tant, vam traslladar la necessitat del seu soterrament.
I el quart element?
Consisteix en fer possible l’aterratge dels Fons Europeus Next Generation, perquè són una oportunitat d’avançar cap a aquests objectius de desenvolupament sostenible i convertir Lleida i la seva corona en una capital AgroBioTech del sud d’Europa.
La implantació de les energies renovables i l’abolició de la línia MAT és una qüestió important. Com penseu afrontar-la?
Nosaltres volem ser partícips de la transició energètica perquè a més, Lleida té molta capacitat de generació de recursos solars, però per altra banda volem preservar aquest equilibri. En el nostre cas, hi ha la línia de molt alta tensió (MAT) a la que ens hem oposat perquè som coherents amb aquest model participatiu i distribuït. Comptem amb el suport dels municipis afectats i hem d’avançar cap aquest model de generació d’energia renovable que perseguim.
El darrer pressupost aprovat per la Generalitat de Catalunya de cara a l’actual exercici, tracta bé les comarques de Lleida?
Si, hi ha hagut un increment important i generalitzat pel que fa a la . En el cas de les comarques de Lleida això també s’ha vist reflectit a les comarques de la Noguera, Segarra i l’Alt Urgell. Es duplica el pressupost i en el cas de les Garrigues gairebé es multiplica per 4.
A què es deu aquest augment tan important de pressupost en inversió?
En el cas de les Garrigues és per a la modernització de regadius vinculats al canal Segarra-Garrigues i les comunitats de regants.
Per altra banda, a nivell de transports i infraestructures també hi ha una forta inversió que correspon al 26% del total del pressupost de la Vegueria.
El Govern de la Generalitat fa una aposta important pel que fa a la xarxa de rodalies adquirint les màquines de tren que han de fer possible aquest traspàs de la xarxa de rodalies que avui són competència de l’Estat. Aquest traspàs no s’ha de fer a qualsevol preu. Nosaltres no tenim perquè assumir-lo si no es fa adequadament.
Pel que fa a la indústria i el desenvolupament empresarial i de negocis a la vegueria, quins projectes teniu?
Si, voldria destacar, en primer lloc, l’aspecte del sòl industrial. Hi ha una inversió importantíssima materialitzada en el polígon de Torreblanca 4 Pilars. Es posen a disposició 240 hectàrees de sòl industrial per activitat econòmica i serà un dels més gran de Catalunya. A més, serà el primer polígon de Lleida connectat al ferrocarril, el que també permet avançar cap a la descarbonització. La previsió és que al segon trimestre de 2022 es farà la licitació urbanística i s’hi podrà començar a treballar.
El fet de tenir l’aeroport de Lleida-Alguaire també us aporta valor en aquest sentit?
Per descomptat. L’aeroport és un altre àmbit d’inversió molt important. Es planteja un pla especial per guanyar 21.000 metres quadrats de sòl d’us industrial que permetrà la construcció d’un nou hangar i dos nous edificis que farà augmentar el nombre d’empreses vinculades al sector aeroespacial i convertir l’aeroport d’Alguaire en l’únic aeroport espacial d’Europa i el segon centre de proves de conducció per a coets llançadora del continent.
Això va alineat en el marc de repensar l’ús de l’aeroport d’Alguaire en 3 línies que comprenen activitats de manteniment i desballestament d’aeronaus que ja no estan en circulació; tot el que es refereix a la formació de pilots i personal vinculat al sector aeronàutic; i finalment, les proves pilot o els tests d’elements vinculats a la indústria aeroespacial, en aquest cas en petit format. Volem ser un aeroport de referència.
Són projectes i inversions realment molt importants, però em fa l’efecte que tot plegat passa per tenir, també, unes bones connexions. M’equivoco?
No, no t’equivoques. S’estan fent més inversions en fibra òptica. Aquest aspecte va alineat amb l’objectiu de reduir el despoblament i per tant, a finals de l’any 2022 es desplegaran els 220 quilòmetres de fibra òptica amb una inversió de 14 milions d’euros per tal que el 2023 tots els municipis de més de 50 habitants tinguin bones connexions.
Parlem també de projectes enfocats en les persones i en el seu benestar. Quins plans teniu a la vegueria de Lleida?
També tenim planificació en aquest àmbit, naturalment. Pel que fa a la salut, hi ha prevista una inversió de 9.000.000 d’euros, principalment centrada en el nou bloc quirúrgic de l’Hospital Arnau de Vilanova i per altra banda, també està hi ha pressupost per a l’ampliació de l’Hospital Santa Maria.
L’altre aspecte important és el de l’educació dels més petits. A tall de resum, hi ha un pressupost de 6,2 milions d’euros per a la construcció de noves escoles i l’ampliació de
centres als que els fa falta. Per altra banda, a nivell d’abast general en el pressupost de la Generalitat però que té afectació també a Lleida, estem parlant de 90.000.000 d’euros que permetran la gratuïtat de P-2, la llar d’infants, el finançament de les escoles bressol rurals, el pla de xoc de la FP i la reducció de ratios que passarà de 25 a 20 alumnes per al curs 2022-23.
Lleida té una part de la seva geografia totalment muntanyosa. Això la converteix en una vegueria difícil de gestionar tant a nivell d’infraestructures com a nivell social?
Efectivament, però el fet que es garanteixi el finançament de les escoles rurals és una bona política per fixar les famílies al territori, igual com l’aposta per la formació professional, que dota el sistema productiu d’uns professionals adequats per a que les empreses puguin mantenir-se a les terres de Lleida. Això també forma part de la lluita contra el despoblament.
En polítiques socials, és important l’increment en els contractes qualificats en aquelles comarques on es requeria més proporció i finançament per part de la Generalitat; per tant, incrementem els contractes programa dels Consells Comarcals.
Pel que fa a habitatge, estem esperant els Fons Europeus que es gestionaran a través del Departament de Drets Socials perquè la renovació d’habitatges que permetrà fixar la gent als municipis evitant el despoblament. Aquí a Lleida tenim la preocupació de gestionar menys persones però amb un gran volum de superfície. Som custodis d’un territori molt gran i és fonamental que els municipis no decreixin i les famílies puguin bastir el seu projecte de vida aquí al territori.
Ens queda parlar de cultura, una altra branca important en la vida de les persones
A nivell cultural, en els darrers anys les comarques de Lleida s’han erigit com un pol important de producció teatral, especialment teatre infantil i per tant, cal donar a aquesta activitat un impuls important.
L’altre aspecte molt important a nivell cultural és que Lleida volem reivindicar-nos com a destí de turisme interior gràcies al nostra patrimoni històric. Tenim una Seu Vella aquí a Lleida, però també un conjunt d’elements patrimonials arreu del territori, especialment romànics, que l’increment del Departament de Cultura permetrà que es puguin posar en valor.
