Entrevistem l’exalcaldessa de Tàrrega i actual cap de l’oposició per Esquerra Republicana, Alba Pijuan Vallverdú, amb qui repassem els seus set anys al capdavant del consistori (2019-2026). Pijuan fa un balanç positiu del mandat, marcat per governs de coalició, i aborda alguns dels episodis clau, com la ruptura amb la CUP arran del model de gestió de l’aigua i la recent moció de censura. També analitza la situació actual del municipi, amb els pressupostos encara pendents, i dibuixa els principals reptes de futur de cara a les eleccions municipals del 2027.
Com valores els teus anys com a alcaldessa de Tàrrega des del 2019 fins al 2026? Hi ha alguna decisió que, mirant enrere, faries diferent?
La meva valoració d’aquests set anys de mandat d’alcaldia és absolutament positiva. Han estat set anys en què hem pogut impulsar polítiques progressistes, d’esquerres i socials en tots els àmbits en què pot actuar una administració local.
Si hi ha alguna decisió que hauria pres d’una altra manera, he de dir que no. Quan vaig assumir l’alcaldia tenia molt clar que qualsevol decisió que prengués havia de ser una decisió en què estigués completament convençuda. Encara que pogués comportar crítiques, sempre he prioritzat aquesta tranquil·litat de consciència, que per a mi és molt important. He actuat sempre de la mateixa manera des del primer dia fins al darrer, i per això estic tranquil·la amb totes les decisions preses.
El teu govern ha passat per diverses coalicions. Com has viscut aquests moments?
En aquests dos mandats hem governat en coalició amb la CUP i el PSC. El primer mandat (2019-2023) va suposar un canvi important per a Tàrrega, passant d’un govern de Convergència a una majoria d’esquerres. Vam posar en comú tot allò que ens unia com a partits d’esquerres i vam deixar de banda les diferències nacionals. El primer mandat va funcionar correctament i la ciutat se’n va beneficiar. En el segon mandat es va repetir aquesta coalició, però la CUP va sortir del govern el juliol del 2025 per discrepàncies amb la municipalització de l’aigua, una línia vermella per a ells, que finalment no es podia dur a terme.
Els informes externs indicaven que la gestió municipal de l’aigua era l’opció més cara, amb un increment de més del 45% del rebut i una inversió d’aproximadament 4 milions d’euros per part de l’Ajuntament. Això suposava un endeutament i un problema per a l’equilibri econòmic del consistori. Evidentment, amb un informe negatiu de secretaria i un altre d’intervenció, no podia de cap manera signar o apostar per una municipalització de l’aigua en aquestes condicions, perquè pensem que, per damunt de tot, hi ha la ciutat i els ciutadans.
El model de gestió de l’aigua ha estat el principal punt de ruptura amb la CUP. Per què no es va poder arribar a un acord?
Es tracta de la liquidació del contracte de l’aigua, un procés que no podia executar directament l’Ajuntament i que es va encarregar a una empresa externa per garantir objectivitat, amb un cost de 60.000 euros. De les quatre fases previstes, se’n van completar dues: la diagnosi de les instal·lacions i l’estudi d’alternatives de gestió. L’informe, revisat per secretaria i intervenció, concloïa que, de les tres opcions viables, la gestió municipal era la més cara i no es podia dur a terme.
Cada municipi té una realitat diferent i les decisions s’han de prendre amb dades objectives. Ara mateix, Tàrrega no pot assumir la municipalització de l’aigua, tot i que es podria replantejar en futurs contractes més curts. Cal ser realista amb allò que es promet, perquè no sempre es pot executar si els informes tècnics i legals ho desaconsellen. És un tema molt seriós.
Vas perdre una qüestió de confiança. Quin moment consideres el punt d’inflexió? Esperaves la moció de censura de Junts i la CUP?
Des del moment en què la CUP va sortir del govern el 2025, una moció de censura era una possibilitat. Si s’haguessin sumat la CUP i Junts, haurien tingut majoria absoluta al plenari. No era l’escenari més probable, perquè són dos partits molt diferents ideològicament, però finalment es va produir.
La moció de censura s’ha presentat com una aposta per l’estabilitat del municipi, cosa amb la qual no estic d’acord. Crec que hi ha hagut interessos polítics que no han pensat ni en la ciutat ni en els veïns. També hi ha hagut la voluntat de retorn a l’alcaldia per part de Junts, amb la senyora Perelló, que ja havia estat alcaldessa del 2011 al 2019, i per part de la CUP s’ha fet una carta als Reis: han demanat el que han volgut i se’ls ha dit que sí a tot. Uns hi guanyen pes polític i, d’altra banda, la senyora Perelló torna a ser alcaldessa, una alcaldessa que en els darrers anys del seu últim mandat havia tingut molts problemes amb entitats juvenils, de les quals alguns membres actuals del grup municipal de la CUP en formaven part.
Hi ha aquesta incoherència: en un moment determinat ens fèiem la foto amb una pancarta contra aquesta alcaldessa, l’any 2018, però ara, el 2026, ens fem una foto donant-nos la mà a la plaça Major i arribem a un acord per tornar-la a posar d’alcaldessa. Per tant, crec que aquí no s’ha tingut present l’interès ni el benefici de la ciutat.
Estabilitat, com? Som a finals d’abril i no tenim pressupostos. Ells no ens van votar els comptes que vam presentar, uns pressupostos expansius i històrics de més de 24 milions d’euros per treballar per la ciutat. Vam proposar una qüestió de confiança, un mecanisme que permet que, si en el termini d’un mes l’oposició no presenta una alternativa, els pressupostos quedin aprovats. Si la moció de censura no hagués prosperat, el 25 de març ja els tindríem aprovats i estaríem treballant, fent inversions, impulsant contractacions de personal molt necessàries i atorgant subvencions a les entitats.
Ara mateix, però, tot això està paralitzat i, anant molt de pressa, els nous pressupostos no arribaran fins a mitjans o finals de juny. Ja haurà passat mig any. Això ho venen com una manera de donar estabilitat al govern. Però, potser, l’estabilitat hauria estat tenir els pressupostos aprovats al març, estar-hi treballant i esperar les eleccions del maig del 2027 perquè la ciutadania decidís quin govern vol.
Quina els projectes destacaries que s'han quedat estancats per la moció de censura?
Aquesta moció de censura ha tingut com a efecte evident l’aturada parcial del nostre programa de govern. Encara queden projectes importants per finalitzar. Cal destacar la variant de la C-14, el desenvolupament del polígon del Boscarró Nord, el reforç de l’àmbit educatiu, les polítiques d’habitatge i la museïtzació de la Casa Pedrolo.
La variant de la C-14 està avançada amb la Generalitat, però les obres no començaran abans del 2027. El polígon del Boscarró Nord és clau per al creixement industrial i les obres d’urbanització s’haurien d’iniciar abans de finals del 2026. En educació, el creixement de la ciutat genera manca d’espais i places. En habitatge s’han impulsat compres de pisos i promocions de lloguer assequible amb la Generalitat. La Casa Pedrolo es troba en fase de projecte executiu, amb un cost de 3,5 milions d’euros i pendent de finançament d’altres administracions. Veurem com continua i si, de cara al 2027, s’ha fet la feina que calia i es poden començar les obres que tocarien.
De cara a les eleccions municipals de 2027, tornaries a ser alcaldessa? Com veus el futur?
Des d’Esquerra Republicana encarem el període fins a les eleccions de maig del 2027 des de l’oposició a l’Ajuntament de Tàrrega. Jo, personalment, com a cap de l’oposició, estic a disposició de la ciutadania i treballarem fiscalitzant l’acció de govern i preparant les eleccions. Presentaré la meva candidatura per encapçalar la llista d’ERC a Tàrrega, que haurà de ser ratificada per l’assemblea a principis de maig. Si és ratificada, em presentaré com a candidata a l’alcaldia el 2027. Les urnes són l’expressió més clara de la democràcia i espero poder continuar treballant per la ciutat des del govern amb el suport de la ciutadania.
