La seva advocada, Anaïs Franquesa, defensa que l’acusat no va comercialitzar amb la planta, sinó que va cedir els terrenys perquè la gent la cultivés amb finalitats terapèutiques. Més de mig centenar de persones van donar suport Pàmies abans del judici i es van concentrar davant els jutjats de Lleida amb una pancarta on es podia llegir ‘Castigar a qui ajuda, no és impartir justícia’.
La sentència del jutjat penal 2 de Lleia argumenta l’absolució amb altres sentències anteriors i recull que es tracta d’un cultiu compartit d’ús propi amb finalitats terapèutiques. “No s’ha acreditat que els socis o altres hagin traficat amb la substància” i es tracta d’una “quantitat compatible pel consum propi” ja que ha quedat acreditat que cada soci tenia una o dues plantes i que cadascú s’encarregava del seu manteniment i recol·lecció.
Joan Alay i Maria Fumanal, malalts d’esclerosi múltiple i d’artrosi ja van explicar a l’ACN el seu testimoni abans del judici i van assegurar que la marihuana els ha curat. “Abans odiava la marihuana perquè el meu fill n’estava enganxat però la vaig conèixer a través d’un company que es va curar d’esclerosi múltiple i em vaig interessar per les bondats de la planta a través d’estudis científics publicats”, explicava Pàmies. “No sóc cap delinqüent”, assegurava, i lamentava que “costarà que aquest país reconegui l’ús medicinal de la marihuana” perquè considera “inhumà i injust que no permetin l’ús d’aquesta planta que beneficia moltes persones malaltes”. Arran de les conseqüències judicials, demana que la gent cultivi les seves plantes de manera autosuficient per poder seguir gaudint dels beneficis del cànem. “Jo no he venut mai plantes. He cedit terrenys perquè la gent cultivi”, va recordar.
Al judici van declarar, a més de Pàmies, algunes de les persones que tenien plantes de marihuana als terrenys de l’horticultor. Segons es va explicar al judici, als terrenys de Pàmies hi havia plantades 89 plantes de marihuana que pertanyien a 46 persones de l’associació Dolça Revolució.
