çL’Audiència de Lleida ha condemnat a dotze anys de presó l’acusat de matar i esquarterar l’any 2011 un compatriota seu a Lleida. És una pena similar a la que havia sol·licitat el ministeri fiscal (dotze anys i mig) després que el tribunal popular el declarés culpable d’homicidi per majoria (7 vots a favor i 2 en contra). El jurat va considerar provat que C. J. de los S., d’origen dominicà i 39 anys, va matar P. M., de 51 anys, al pis de la víctima i després el va arrossegar fins al seu pis on el va esquarterar però la defensa de l’acusat considera que no hi ha prou proves que l’incriminin i que, per tant, cal fer prevaldre la presumpció d’innocència. Per aquest motiu el seu advocat, Mario Domingo, ha confirmat a l’ACN que recorrerà la sentència. Cal recordar que el jurat el va considerar no culpable de profanació de cadàver (6 vots a favor i 3 en contra) en valorar que va esquarterar el cos per intentar desfer-se d’ell però no amb la intenció de faltar-li al respecte.
L’Audiència, per tant, l’ha absolt d’aquest segon delicte i ha absolt també el cunyat de l’acusat d’encobriment en considerar que eren família. La sala no ha aplicat l’atenuant de dilacions indegudes ja que la causa d’haver estat jutjat sis anys després dels fets no és atribuïble als jutjats sinó al fet que l’acusat va fugir.
En conèixer-se la decisió del jurat popular, Domingo va sol·licitar que se li imposés la pena mínima i considera exagerada la sentència. I més, tenint en compte, ha dit, que durant els tres dies de judici es van presentar testimonis i proves que van generar molts dubtes i que van obrir la porta a la possibilitat que en el crim intervinguessin altres persones.
El tribunal popular, però, va considerar provat per unanimitat que l’acusat del crim i la víctima es van barallar dies abans, que l’acusat és l’autor del crim i que les parts del cos trobades al riu Segre eren de la víctima, segons els informes presentats pels forenses. El jurat va donar per vàlids els rumors de la comunitat llatina de Lleida que ja comentaven que l’acusat havia matat la víctima i havia fugit. A més, es van basar per condemnar-lo en la sang de la víctima trobada al pis de l’acusat, la seva fugida precipitada així com les confessions d’alguns testimonis en la seva primera declaració judicial. També les contradiccions i mentides dels testimonis.
