L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú promou un estudi al voltant dels indians que tenen el seu nom en diferents carrers, places o elements patrimonials de la ciutat. L’objectiu és aprofundir en el coneixement del llegat indià vilanoví, posar sobre la taula la informació recopilada i analitzar la idoneïtat de mantenir el reconeixement a l’espai públic dels personatges que puguin haver estat relacionats de forma directa o indirecta amb el tràfic de persones o l’esclavisme.
La iniciativa ha sorgit de les regidories de Patrimoni Cultural i de Memòria Històrica, amb la finalitat de revisar la història i obrir la reflexió sobre els noms que han de representar la ciutat en l’espai públic i patrimonial. L’estudi s’ha encarregat a un grup d’historiadors, que ja hi estan treballant i preveuen tenir-lo completat a finals d’any. Posteriorment, un grup de treball designat per la Comissió de Memòria Històrica en farà l’anàlisi i valorarà possibles accions si un dels personatges indians té lligam amb el foment de l’esclavatge.
Per al govern de la ciutat, impulsar aquesta revisió és especialment necessari en el context actual, quan la ideologia supremacista i racista està ressorgint en alguns sectors de la societat. “Ens mantenim ferms amb els valors republicans de la igualtat i la fraternitat entre els diferents pobles i ens hem d’assegurar que els prohoms de la nostra ciutat són dignes de merèixer aquest qualificatiu”, afirma el regidor de Patrimoni Cultural, Jordi Medina.
De la mateixa manera, el govern municipal ha volgut donar a conèixer avui aquest projecte, amb l’objectiu de convidar a reflexionar sobre l’origen de la commemoració del Dia de la Hispanitat. “No hi ha dia millor que el 12 d’octubre, dia per recordar el genocidi dels pobles originaris americans, per obrir aquesta feina que fa temps que tenim pendent com a ciutat: repensar com ens hem explicat a nosaltres mateixos i com hem omès l’esclavisme i el colonialisme del qual ens vam aprofitar a través de noms ‘il·lustres’. Aquest silenci s’ha d’acabar i per això iniciem aquest treball”, manifesta el regidor de Memòria Històrica, Enric Garriga.
Herència indiana
Vilanova i la Geltrú disposa d’un ampli patrimoni indià, palès en els seus carrers i places, i amb testimoni històric en diversos espais. La referència al segle XIX és ben perceptible en els museus de la ciutat, i les visites turístico-culturals inclouen la visió de la Vilanova dels indians, present en llocs emblemàtics com la plaça de la Vila, la de Soler i Gustems o el parc Gumà i Ferran.
El grup que realitza l’estudi ja ha identificat uns 90 elements vinculats al record d’indians, com són espais patrimonials, carrers, monuments o edificacions vinculades a les seves inversions, com per exemple el monument als Propulsors del Ferrocarril, l’Escola Pia (coneguda com a Escola Samà), el monument a Josep Tomàs Ventosa i Soler o la font dedicada a Josep Anton Vidal i Pascual. Fins a una quarantena d’indians vilanovins apareixen en espais patrimonials de la ciutat; alguns d’ells mai van retornar a la seva ciutat natal, tot i que van invertir-hi part de la seva fortuna.
Els indians o “americanos” són homes que van emprendre l’aventura americana i van tornar a Catalunya per mostrar el seu èxit. Se sap que alguns van lucrar-se amb el comerç de persones des de la costa africana cap a la costa americana. D’altres van enriquir-se amb la gestió dels “ingenios” de sucre a Cuba, antigues hisendes colonials on es processava aquest producte, en els quals el sistema esclavista estava establert. Tot i que des de l’any 1820 s’havia declarat il·legal a Espanya el tràfic de persones, es va mantenir a les colònies, esdevenint un negoci molt lucratiu.
