Diumenge, 16 de febrer de 2025
És notícia

Juan Luis Ruiz: “Reformularem la política de mobilitat, ens han votat per fer bé les coses”

Avatar photo

Vilanova i la Geltrú renova alcalde després de l’aclaparadora victòria dels socialistes el 28M. Juan Luis Ruiz ja està al capdavant de la capital del Garraf i ha entrat amb intenció de resoldre diversos temes que van quedar penjats l’anterior mandat. Els problemes de la mobilitat, la projecció de la ciutat o el contracte de la brossa són alguns dels elements que pretén millorar. En parlem en aquesta entrevista per La Ciutat.

 

La seva primera opció era governar en solitari. Per què ha decidit finalment pactar amb els comuns?
Amb els comuns vam ser capaços de trobar punts de coincidència en els nostres programes. A més, és necessari que hi hagi governs forts i estables. Amb ells ens vam entendre fàcilment. Ja veníem d’haver governat junts, tant els partits com les persones que estem al capdavant dels projectes. Després d’un debat intern, vam veure oportú explorar aquest acord de govern. De totes maneres, volem arribar a grans acords amb la resta de formacions.

 

Quins són els punts de coincidència que remarca?
El primer, el de passar pàgina de l’anterior govern. El mateix resultat electoral ho evidencia. La ciutadania va donar un missatge perquè es configurés un nou govern que pogués tirar endavant un nou projecte diferent dels darrers quatre anys. Era el moment de donar un nou impuls a la ciutat que passa per reforçar totes les polítiques relacionades a un espai públic que s’ha deteriorat en els últims anys. És on ens relacionem i la imatge per tots aquests que ens venen a visitar.

Un segon element era treballar per una ciutat inclusiva, on ningú es quedi enrere i tothom tingui les mateixes oportunitats. Les polítiques socials seran prioritàries pel govern. Finalment, el tercer eix fa referència a la projecció de ciutat i com exercim la nostra capitalitat. Tenim vocació de liderar el Gran Penedès, som referència en molts aspectes. Tenim la universitat, amb qui podem establir una aliança estratègica per ser referents en qüestions com la recerca o la innovació. A més, hem de seguir mirant a l’Àrea Metropolitana i el Camp de Tarragona.

 

 

De fet, han creat una àrea de promoció de ciutat i capitalitat. Quins elements ha de treballar el govern per aplicar aquesta visió?

Tenim molts actius que altres ciutats no tenen. No tots tenen una universitat, un port o una riquesa cultural i patrimonial. És a dir, un calendari festiu que ens projecta cap a fora, una bona oferta museística, esdeveniments esportius de referència, unes platges magnífiques o un eix comercial impressionant. Posats tots caminant en una mateixa direcció és molt potent.

D’aquí sorgeix la idea d’impulsar un Pla Estratègic. Amb la creació del Consell Assessor d’aquest Pla estratègic volem dibuixar la Vilanova del futur i que hi hagi consens a la ciutat sobre cap a on volem anar. A més, amb la Comissió Especial del Pla General podrem començar a treballar en un nou planejament urbanístic.

 

Quines línies generals hauria de tenir el nou planejament urbanístic que ha de substituir el de 2001?
Ha de resoldre qüestions encallades i sense solució. Tenim molts reptes com a ciutat. Han passat dues crisis brutals i encara estem pagant les conseqüències. La Vilanova i la Geltrú de 2001 no és l’actual. Bàsicament, necessita habitatge. Hem de posar-ne perquè si no ho fem estarem molt tensats en l’oferta i els preus seguiran pujant. A més, tenim un dèficit en sòl per a empreses. Són moltes les empreses que necessiten créixer i no poden. Tenim polígons industrials que donen capacitat, però només per un determinat tipus d’empreses. D’altra banda, hem de resoldre qüestions com la platja llarga. Esperem arribar a final del mandat amb una aprovació inicial del planejament urbanístic.

 

Com es pot augmentar el parc d’habitatge?
Ahir el Ministeri i la Generalitat van anunciar un acord per construir habitatges socials a Catalunya. On més hi ha habitatges és a Vilanova i la Geltrú. Nosaltres posarem el sòl. L’anterior govern municipal el va intentar vendre i sort que no va passar. La competència és de la Generalitat, però nosaltres també licitarem diferents espais per tirar endavant pisos de protecció oficial amb una col·laboració publicoprivada. Com han fet la resta de municipis, no inventem res de nou.

 

 

En campanya alguns dels temes clau eren la mobilitat, la neteja i la recollida de residus. Pel que fa a la neteja, aquest estiu aplicaran un Pla de Xoc. En què consisteix?
Consisteix en un reforç dels serveis tant de recollida d’escombraries com de la neteja. Vaig entrar d’alcalde el 17 de juny i el dilluns el primer que em van dir és que no estava garantit ni organitzat el servei de neteja per la revetlla de Sant Joan. Em va sorprendre perquè quedaven quatre dies… Vam garantir que la ciutat i les platges estiguessin l’endemà netes.

En la recollida d’escombraries, el mateix. El primer que vaig fer va ser parlar amb el director de l’empresa Valoriza, que ens porta la recollida de residus, per veure com ampliar el servei. Hem presentat una proposta i la gent ho nota.

 

En el cas de la neteja viària, quines són les altres millores que s’han d’aplicar a partir de l’estiu?
S’ha de garantir que la plantilla sigui la correcta i adequada per una ciutat com Vilanova i la Geltrú. Ara mateix no ho és. Quan es va fer el traspàs de l’empresa externa a la companyia d’aigües es van deixar de subrogar 16 persones. S’ha de dimensionar el servei.

 

I en la recollida d’escombraries?
S’ha de licitar un nou concurs. L’empresa fa cinc anys que està en pròrroga forçosa. L’anterior govern no va voler afrontar aquest tema, va imposar el porta a porta i el mateix govern va retirar la licitació una setmana abans d’acabar el període de presentació d’ofertes, perquè sabien que ningú s’anava a presentar. Van deixar la ciutat en una situació precària i de deixadesa. Ara estem pagant les conseqüències.

 

 

En principi, vostès només mantindrien el porta a porta comercial. Quin model planteja per la recollida de residus domèstics?
El servei s’ha d’adequar a cada model de barri i no a l’inrevés. Es volia imposar el mateix model a tota la ciutat, creiem que era un error. Tenim una ciutat molt heterogènia i hem de buscar la millor solució per cadascú. Ja ho estem treballant.

Els grans generadors de residus han de tenir un model específic. Per tant, hem de separar el que seria la recollida de la brossa domèstica de la recollida comercial. Pròximament, hi haurà dues persones que visitaran tots els establiments comercials i de restauració de la ciutat per saber les seves necessitats i conèixer el millor model. És aplicar el sentit comú i les noves tecnologies per arribar als estàndards de recollida selectiva que marca Europa.

 

La recollida porta a porta domèstica es podria plantejar en alguns barris?
Potser en algun barri podríem fer una prova pilot. Ara bé, sempre que els veïns ho vulguin fer. Si no és així, seria un error imposar-ho. L’anterior govern deia que Europa obligava a aplicar el porta a porta. No és cert. Europa obliga a arribar a un percentatge de selectiva. Sant Pere de Ribes no aplica el porta a porta i està per sobre dels nivells. Hem de mirar com ho fan la resta de municipis. Hem d’inventar poc.

 

Si hi ha algun barri que no volen ni porta a porta, ni targetes ni res; com es pot arribar als percentatges de selectiva?
Com ho està fent la resta de municipis. Si em dius que hi ha un municipi de més de 50.000 habitants que està aplicant el porta a porta de forma homogènia, l’anirem a veure. No n’hi ha cap. L’anterior govern volia ser el primer a fer-ho. No tot ha de passar pel porta a porta. També hi ha la conscienciació, contenidors intel·ligents…

 

 

Però els contenidors intel·ligents també provoquen problemes.
I els contenidors que no són amb targeta també. La recollida de residus és un tema sensible. Ningú vol els contenidors davant de casa, però alhora ningú els vol lluny. La gestió de residus no és fàcil, però si no hi ha cap municipi de més de 50.000 habitants que ha aplicat el porta a porta de manera homogènia, per alguna cosa serà. Hem d’aplicar un bon servei que garanteixi arribar als índexs.

 

Un dels grans temes en mobilitat és el de la Ronda Ibèrica. Hi ha qui veu l’actitud del govern com una regressió dels carrils bici…
Hem demanat un estudi a una enginyeria de la ciutat per veure com millorar la mobilitat a la Ronda Ibèrica. Això no vol dir eliminar els carrils bici. És veritat que hi ha una part dels carrils bici que és difícil reubicar-los. Volem fer un estudi global de la mobilitat. El model que s’ha dissenyat en els darrers anys fa que tota la mobilitat acabi passant a la Rambla Sant Jordi i a la rotonda dels Mossos. Precisament, on hem passat de dos carrils a un, generant un embús. Hem d’estudiar com fer que hi hagi altres accessos a la Ronda Ibèrica sense haver de passar per aquesta rotonda. N’hi ha perquè la policia local ja ha fet dues propostes.

La ronda ha de fer la feina de ronda. Si volem pacificar el centre, has de donar alternatives. Sempre es posa l’exemple de Pontevedra, però fa 20 anys que està en aquest procés i a més té rondes al voltant de la perifèria per garantir la fluïdesa. A partir de l’estudi, prendrem les decisions. No tenim pressa i no volem caure en els errors de l’anterior govern.

 

Què s’ha de fer amb la resta de carrils bici projectats?
Hi ha carrils bici projectats que no estan ben explicats. L’anterior govern va projectar un carril bici al passeig marítim que suposa l’eliminació de tot l’aparcament del passeig. On aparcaran les persones que venen a consumir als restaurants? No hi havia cap alternativa i no s’havia explicat. Hi ha una alternativa per on passar el carril bici. Al passeig marítim tenim un parterre espectacular per on la gent ja va en bici. L’hem d’adaptar perquè hi hagi una zona per a vianants i una altra per a bicis.

Pel que fa al carril bici a Francesc Macià, va ser el mateix govern qui va retirar la proposta fruit d’una manifestació. Van vincular-lo a un aparcament que no es farà. Els cotxes no desapareixeran. En el de la rambla Samà, he viscut el procés perquè hi visc. Per començar, ningú en sabia res i no es va parlar amb els comerciants. És un carril bici que en alguns punts és insegur. Reformularem molta de la política de mobilitat de l’anterior govern, ens han votat per fer bé les coses.  La normativa de les zones de baixes emissions no permet que eliminis el 50% del trànsit en un carrer i que en el paral·lel el multipliquis per 4. On està la sostenibilitat aquí? Quan prens una decisió respecte a la mobilitat a un carrer afecta la resta i s’ha d’estudiar globalment.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

Mor un noi de 19 anys en patir un col·lapse en una discoteca

Notícia següent

VÍDEO: Espectacular persecució amb un cotxe robat pels carrers de Terrassa

Notícies relacionades