Avui fa un any de la confirmació d’un cas positiu de Covid-19 en un treballador de les dependències municipals, convertint l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú en el primer punt de la ciutat on es confirmava un cas.
El govern municipal ha volgut fer balanç, un any després, de com el coronavirus ha alterat la nostra manera de viure, i de la capacitat de resposta mostrada, tant com a ajuntament com des de la ciutadania, davant una situació inèdita com aquesta.
L’alcaldessa, Olga Arnau, ha recordat que “ha estat un any molt complex, en què hem hagut d’aprendre a viure en el dia a dia, sense fer plans a llarg termini, adaptant-nos constantment a mesures restrictives per garantir la seguretat del conjunt de la població”. En aquest sentit, ha destacat el paper de les administracions per adaptar-se als canvis constants i per coordinar-se i col·laborar entre elles. Arnau posa en valor la solidaritat i el sentiment de comunitat que va aflorar entre la ciutadania en els moments més difícils, quan l’activitat social i la vida associativa s’havien aturat.
L’alcaldessa ha volgut fer esment en la part més dolorosa d’aquest any, tant des del punt de vista de la salut, com per la crisi social i econòmica “la pandèmia ha causat una crisi econòmica i social molt greu, d’abast mundial, que causa el patiment de moltes persones i famílies i que afectarà el desenvolupament dels territoris els propers anys”, ha ressenyat Olga Arnau, que ha volgut donar un missatge positiu: “malgrat totes les dificultats, malgrat la situació social i econòmica tan complexa que estem vivint, com a societat hem demostrat tenir capacitat de reacció, de buscar solucions a situacions noves molt complexes”.
El regidor de Salut, Enric Garriga, ha recordat que el fet de tenir el primer cas a l’Ajuntament va propiciar la creació d’un Comitè de Seguretat i Salut i començar a treballar en mesures de prevenció de riscos, uns dies abans de saber tots els canvis que s’acostaven.
Garriga ha destacat la capacitat de reacció, no només de l’Ajuntament, sinó de totes les administracions, empreses, entitats i ciutadania que van haver d’adaptar-se ràpidament a la situació: “en el cas de l’Ajuntament, cal posar en valor la rapidesa i la capacitat d’adaptació de tots els serveis municipals, amb els constants canvis de normatives, interpretacions i respostes a les múltiples consultes, fent moltes vegades de ‘traductors’ i de pont entre els administracions superiors i la ciutadania”.
El regidor de Salut ha destacat les prioritats del primer moment per garantir els serveis essencials: mantenir i intensificar l’atenció social a distància, amb especial preocupació per les persones grans soles, coordinar una xarxa de suport amb voluntariat (des del primer moment) per facilitar l’atenció a les persones més vulnerables, garantir la seguretat, la neteja i la desinfecció de l’espai públic, garantir materials EPI per als serveis essencials, i promoure des de l’inici del desconfinament una sistema d’atenció amb cita concertada als serveis municipals.
Garriga ha destacat la “comunicació constant amb el Departament de Salut i les autoritats sanitàries del país per poder atendre les preocupacions que ens arriben de la ciutadania”. En aquest sentit, ha destacat la cessió d’espais municipals per fer tests, per posar vacunes, i el constant contacte amb els CAPs: “ens hem coordinat en molts sentits, per l’aportació de material, però també per moltes altres tasques. Per això vull posar en valor la feina de les tècniques de la Regidoria de Salut, que han hagut d’assumir les tasques de coordinació i d’assessorament a la ciutadania”, ha dit el regidor de Salut.
Les dades del coronavirus a VNG
A Vilanova i la Geltrú hi ha hagut 3.401 casos confirmats entre l’1 de març de 2020 i el 6 de març de 2021. A la comarca del Garraf en són 7.453. A Vilanova i la Geltrú 125 persones han perdut la vida a causa del coronavirus, 282 al conjunt del Garraf. Ara mateix la taxa de reproducció és del 0,99, i el risc de rebrot està en 196 punts.
Pel que fa a les vacunes, dissabte 6 de març hi havia 6.064 persones vacunades a la nostra ciutat, 4.545 amb una sola dosi, i 1.519 amb dues. D’aquestes, destaca el fet que la gran majoria són dones, ja que són més dones les que es dediquem a tasques com l’educació i les cures, i també perquè hi ha més dones majors de 80 anys que no pas homes.
En el cas de les residències de la ciutat, hi ha 366 persones que han rebut la 1a dosi, i 296 la segona.
Pel que fa a les afectacions econòmiques, el mes de desembre hi havia 2.706 Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació acumulats al Garraf, amb 15.164 treballadors afectats. A gener de 2021 s’han registrat 5.237 persones a l’atur a la ciutat, un increment del 25% respecte el mes de febrer de 2020, just abans de la pandèmia.
Davant d’aquestes dades, l’alcaldessa ha explicat la voluntat de treballar per sortir de la crisi i per reactivar la ciutat: “Per això en un primer moment vam desenvolupar un Pla de Xoc Social i Econòmic, que ens va obligar a modificar totes les accions previstes per donar resposta des de tots els àmbits per minimitzar els efectes d’aquesta crisi, fent modificacions pressupostàries dotant-nos de més de 3 milions d’euros de recursos municipals per donar resposta a les necessitats socials, dotar-nos de plans de dinamització econòmica i duent a terme bonificacions i subvencions per a famílies i empreses”.
Entre les accions dutes a terme, destaquen l’increment de recursos en mesures d’acció social. Cal tenir en compte que el 2020 el servei d’Acció Social va incrementar en un 31% les persones ateses respecte de l’any anterior. En van ser 9.132, mentre que el 2019 n’havien estat 6.965.
El Pla de Xoc ha tingut continuïtat en el Pla de Reactivació Econòmica i Social de VNG, amb el propòsit de mirar més enllà de la crisi i de reactivar la ciutat per garantir un futur millor. El pressupost de 2021 s’ha fet ja adaptat a aquest pla, incloent accions com la segona convocatòria de subvencions a empreses. 264 empreses han sol·licitat aquest ajut directe, la majoria comerços, sector de la restauració, de l’estètica i professionals autònoms. També s’han creat ajuts en impostos i taxes per al sector de l’hostaleria i la restauració. “Aquest Pla ha de ser un pacte de ciutat, per això s’ha començat a treballar amb diferents agents socials i econòmics de la ciutat. La primera trobada va ser amb els alcaldes i alcaldessa que m’han precedit, perquè la seva experiència i visió també ens interessa en aquests moments. I a partir d’aquí, s’està seguint un calendari de trobades per confeccionar aquest pla de futur per la ciutat”, ha dit l’alcaldessa.
Per acabar, Olga Arnau i Enric Garriga han volgut agrair la responsabilitat de la ciutadania tot aquest any, i han demanat un últim esforç per continuar així: cal tenir paciència, solidaritat, i responsabilitat.
