Cal Terzi, l’antiga residència dels directius de Pirelli, esdevindrà la seu del Centre Cívic del barri de Mar i d’altres serveis municipals quan es completi el procés urbanístic de reforma del pla general que possibilitarà la cessió de l’edifici a l’Ajuntament. Aquesta fórmula, acordada amb la propietat, regularà la cessió i incorporació de la casa al patrimoni municipal perquè aculli diferents equipaments, com el centre cívic del barri, en una zona amb un dèficit històric d’espais de titularitat pública.
Per poder fer possible l’acord que garanteix la cessió de l’edifici i que aquest passi a ser de titularitat municipal cal fer un pas previ, una modificació puntual del Pla General, que mantingui la protecció de l’immoble i reordeni l’edificabilitat de la parcel·la sense augmentar-la. L’objectiu és que la cessió de sòl per a ús públic que es genera en la modificació del planejament es concentri sobre l’edifici catalogat. La tramitació d’aquesta modificació és previst que pugui completar-se en el termini d’un any.
Un cop conclòs el procediment administratiu urbanístic l’Ajuntament obtindrà la cessió gratuïta d’un edifici catalogat de 255 metres quadrats de planta i dos pisos, amb un total de 765 metres quadrats. Tot i que l’immoble fa uns quants anys que és buit i caldrà fer alguna actuació de manteniment, el seu estat de conservació és bo. Per això podria adaptar-se per al seu ús amb relativa facilitat, ja que disposa d’espais amplis i diàfans de quan era un centre docent.
L’altre immoble que guanyarà el barri de Mar com a espai per a equipaments i serveis municipals, l’edifici de Calderes de l’antiga Pirelli, precisa una intervenció i obres molt més rellevants abans de poder fer-lo operatiu, malgrat que ja compta amb una dotació econòmica suficient per a desenvolupar-hi el necessari equipament d’ús social.
Cal Terzi va ser el primer habitatge aïllat amb jardí que es va construir a la rambla de la Pau l’any 1919. L’immoble, projectat per l’arquitecte Josep Font i Gumà, es va concebre com a residència temporal per als directius de Pirelli. La planta de producció de cables es trobava a l’altra vorera de la rambla de la Pau des del 1902 i, des del 1913 havia esdevingut el principal centre de producció de cables i aïllants elèctrics de tot l’Estat i l’empresa amb major pes i volum de Vilanova i la Geltrú.
Carlos Terzi Fugazza, director de Pirelli a l’època, fou el promotor i que li donà nom a la casa que està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). L’edifici va acollir les aules de l’escola la Pau als anys 80 quan va esdevenir un centre escolar de primària a iniciativa d’una cooperativa de pares i mestres.
Cal Terzi va ser declarat Bé Cultural d’Interès Cultural el 25 de març de 1987 amb l’aprovació definitiva del Pla de Catàleg per part de la comissió d’urbanisme al 6 de novembre del mateix any. Aquest nivell de protecció comporta la seva integració en el catàleg del patrimoni cultural de Vilanova i la Geltrú i la seva preservació com a construcció singular del municipi.
Gumà va dissenyar una casa unifamiliar en un angle del solar i cantoner amb dues façanes afilerades amb la rambla de la Pau i la via del tren. És considerada com una obra rellevant d’estil noucentista de Font i Gumà on aquest s’expressa com un arquitecte ja madur i on fa visible el seu interès per a la incorporació en els projectes d’elements provinents de l’arquitectura popular. Un d’aquests elements més característics, comú i propi de l’arquitectura de les cases de Vilanova de l’àpoca és la torratxa coberta a quatre vessants amb teula que, en aquest cas, és molt visible des de l’exterior en ser exempta del cos central.
La casa de planta quadrada es distribueix en uns baixos i dos pisos més sota un terrat de coberta plana i practicable. Aquest cos central compta amb elements força singulars. El primer és el portal en arc pla, de dovelles de pedra, que dona a la façana de la rambla de la Pau.
La galeria i la tribuna del primer pis són una incorporació posterior de l’any 1928 quan Carlos Terzi Fugazza director de Pirelli va demanar l’afegitó d’aquests elements amb un balcó amb tornapuntes de ferro forjat. La façana principal és força equilibrada i simètrica i, al segon pis, es corona amb una galeria d’arcades de mig punt que recorren tota la part superior de l’immoble. El ràfec de la coberta se sustenta sobre un fris de totxo en ziga-zaga. Aquest és un element decoratiu molt destacable en una façana relativament austera i que confereix el perfil característic de la casa. La decoració del fris es repeteix, de forma més espaiada, en la barana del terrat.
Com és característic de les obres de l’època, la construcció es va fer amb totxo amb forjats de biguetes de ferro i revoltons. Cal Terzi va ser reformada l’any 1980 a instància de la Societat Cooperativa la Pau que volia adequar l’edifici per acollir una escola de primària i posteriorment, l’any 1984, es van ampliar les aules tot ocupant una part de l’antic jardí de la casa.
