Situen el 1727 a Sitges la referència més antiga del ball de bastons al Garraf i el Penedès

La troballa situa “lo ball de bastons” 124 anys enrere de la referència més reculada coneguda fins ara

Anotació sobre el Ball de Bastons en la còpia íntegra, realitzada per Mn. Pau Farret, de les despeses de 1727-1728 de la Confraria de Sant Elm. ARXIU HISTÒRIC DE BARCELONA

El ball de bastons de Sitges posiciona la Festa Major com un referent entre les festes Patrimonials d’Interès Nacional del territori. Un document del 1727 anomena “lo ball de bastons”, el que situa a la vila la referència més antiga del ball a les comarques del Garraf, el Baix i l’Alt Penedès, al mateix temps que l’anotació es converteix en la primera referència documental dels balls populars a Sitges. La troballa històrica de l’estudiós local, Eduard Tomàs, situa “lo ball de bastons” 124 anys enrere de la referència més reculada coneguda fins ara, el 1851 per la festivitat del Vinyet.

El regidor de Tradicions i Festes, David Martínez, ha destacat “el treball de l’Eduard Tomàs, perquè permet redescobrir fragments festius del folklore local i enriquir el nostre patrimoni amb noves aportacions que consoliden la nostra Festa Major a l’entorn de les Festes Patrimonials d’Interès Nacional. És una descoberta que arriba en un any excepcional, que ens arrela al passat, ens alegra i ens encoratja a seguir preservant el nostre llegat festamajorenc”.

L’anotació històrica, “Item per lo ball de bastons, 7 lliures”, es troba en una anotació dels ingressos i despeses de l’exercici anual 1727-1728 de la Confraria de Sant Elm, la més preponderant econòmicament i que agrupava els mariners sitgetans. Les confraries de la vila celebraven les seves festes amb oficis i processons, la de Sant Elm ho feia el 2 de juny, diada de Sant Erasme (Elm), patró dels navegants catalans, i també per Sant Pere Màrtir, el 29 d’abril. Com afirma Eduard Tomàs, “les celebracions que feia la confraria eren amb importants despeses pels músics, pels oficis –enramant els altars amb ginesta i rams-, per pólvora i amb menjar i beguda com crespells, malvasia o aiguardent”.

Les teories que assenyalen l’origen del ball de bastons són diverses: s’apunta la seva procedència dels ritus agraris, així com a una evolució del ball d’espases. Al Corpus de 1620 a Barcelona ja es documenta i, anys més tard, el 1633, a Tarragona; a partir d’aquí les referències són diverses al territori català. A Vilafranca i a Vilanova la referència més antiga és del 1771, el que posiciona el ball de bastons a Sitges com el de primera referència, el 1727. Els balls populars o la imatgeria festiva com gegants o dracs no es documenten a Sitges fins el 1814.

La documentació

Les celebracions de Corpus i Festa Major estan documentades a Sitges des del segle XIV. En canvi, la història de les confraries sitgetanes, encarregades d’organitzar les dues celebracions, no és tan extensa; diferents episodis, com la sortida de la documentació de l’Arxiu Parroquial, on s’havia custodiat fins a finals del s. XVIII o la guerra civil, van fer desaparèixer algunes parts.

Entrat el segle XX, el 1914, arriba a Sitges Mossèn Pau Farret, un jove vicari que comença a endreçar la documentació sitgetana, activitat que va continuar després d’incorporar-se com a capellà a la Companyia Transatlàntica. Josep Soler Tasis li feia arribar la documentació quan desembarcava, i així va publicar diferents entrades a L’Eco de Sitges, a més de realitzar un buidatge d’informació, actualment dipositada a l’Arxiu Històric de Barcelona, com es va descobrir recentment.

L’àmplia documentació, entre altres temàtiques, detalla les 12 confraries sitgetanes, tot i que les anotacions realitzades per Mossèn Pau Farret, “no contemplaven l’estudi de les festes i celebracions sitgetanes”, com afirma Eduard Tomàs.