L’Ajuntament de Sitges va incloure a les ordenances fiscals, el 2020, aquest recàrrec del 50% de l’IBI als habitatges buits, perquè considera que és una situació anòmala. L’aplicació del recàrrec implica haver de definir què és un habitatge buit, fet que complica el procediment per l’àmplia discussió derivada, a nivell jurídic i de l’administració. Júlia Vigó explica que “són molts ajuntaments que tenen aquesta previsió fiscal, però és complicat arribar al final del procediment, ja sigui perquè els indicis que s’han de comprovar no es compleixen o perquè el procediment s’allarga per les al·legacions presentades per les propietats interessades”.
L’aplicació del gravamen a Sitges ha començat amb un gran tenidor i continuarà en aquesta línia: “Intentarem ser el més ambiciosos possibles per gravar la situació d’aquests habitatges que tensen, encara més, la possibilitat d’accés a l’habitatge de les sitgetanes i els sitgetans”, afirma Júlia Vigó.
La Llei de l’impost sobre els habitatges buits i de modificació de normes tributàries, entre d’altres normatives, i arran de la crisi econòmica del 2007, quan va augmentar el nombre d’habitatges buits, va establir una sèrie d’instruments que graven o penalitzen les propietats amb habitatges buits amb caràcter permanent. La legislació catalana preveu altres accions que es poden fer sobre habitatges buits. La finalitat de la Regidoria d’Habitatge és ara “explorar altres instruments de política d’habitatge per facilitar que aquests habitatges compleixin amb la seva funció social o bé estudiar la possibilitat que el seu destí sigui el lloguer social”, afirma Júlia Vigó.
