La Comissió de Memòria Històrica de Vilanova i la Geltrú vetlla per transmetre les memòries col·lectives a les generacions futures. L’historiador vilanoví Xavier López Soler és el responsable d’un estudi sobre la deportació a la nostra ciutat, que ha aprofitat els padrons i cens municipals per localitzar fins a 19 persones que van patir l’horror dels camps de concentració.
L’estudi inclou la documentació detallada de cada deportat de la qual es té constància a dia d’avui, però, sobretot, el seu recorregut des de l’inici de l’exili (1939) fins l’alliberament dels camps o la seva mort.
És per això que des de l’Ajuntament es fa una crida per localitzar familiars descendents de quatre d’aquests deportats, dels quals no hi ha referències. Són Gerard Ill Vidal, Máximo Flores Sans, Leandre Moliné Batlle, Miquel Obiol Bayerri i Joan Úbeda Siles.
Podeu consultar la informació i els noms de tots els deportats dels quals es té constància aquí.
El projecte Stolpersteine
El ple de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va aprovar per unanimitat el 14 de maig de 2018 participar en el projecte Stolpersteine, a proposta de la Comissió de Memòria Històrica.
Segons el regidor de Memòria Històrica, Enric Garriga, “Participar en aquest projecte és molt important, perquè a través d’ell ens reivindiquem públicament com a ciutat antifeixista. Una ciutat que recorda i honora aquells que van defensar la república i van donar la joventut i la vida per la llibertat i els drets humans. I tot això cal transmetre-ho a les noves generacions per posar en valor el que va representar la lluita antifeixista”.
El projecte Stolpersteine (pedres de topada), sota l’empara del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, consisteix en petits monuments creats per l’artista alemany Gunter Demnig l’any 1993, en memòria de víctimes del nazisme. Un projecte per a tot l’espai europeu que ha sembrat d’aquests petits monuments diversos indrets d’Europa. A Catalunya, poblacions com Sabadell, Girona, Manresa o Navàs ja han tirat endavant aquesta iniciativa, i Vilanova i la Geltrú ho farà aquesta tardor.
Les pedres de topada o stolpersteine són una llamborda que es posa a la vorera del darrer habitatge conegut on va viure una persona abans del seu arrest i la seva deportació als camps de concentració o d’extermini nazi. Hi ha un llambordí únic per a cadascuna de les víctimes, fet de formigó de 10 cm per 10 cm i coberts d’una fulla de llautó en la qual es graven les dades essencials de la persona. Un fet que fa aturar els vianants per fer-los pensar en la persona desapareguda, assassinada, torturada, i en l’omnipresència del mal en la vida quotidiana. Com a gest de respecte i humanitat, els llambordins són realitzats a mà un per un, fet que pretén contrastar amb l’extermini mecànic i indiscriminat del Tercer Reich.
