Vilanova i la Geltrú ocupa un lloc intermedi entre les ciutats amb un índex de catalanoparlants molt alt, segons es desprèn de l’estudi Ofercat, que aquest matí s’ha presentat a la seu del col·legi Enginyers de VNG.
L’Ofercat, impulsat per la Direcció General de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística, és l’estudi sobre l’oferta lingüística en català del comerç de Vilanova i la Geltrú, que permet, tal com ha explicat la regidora d’Empresa i Innovació Conxi Martínez valorar amb dades i de manera concreta i precisa l’ús del català que en fan les persones de manera habitual en aquest sector. Per la regidora, dins un sector tan actiu i dinàmic com és el comerç, conèixer quines són les dades de l’ús del català, i poder-ho comparar amb altres ciutats mitjanes catalanes, ens permetrà treballar de forma més incisiva i directe en futures campanyes.
L’estudi s’ha fet a partir d’una mostra de 436 comerços de la ciutat, 32 parades del Mercat del Centre i 3 grans superfícies, i sobre els factors de la retolació dels comerços (identificativa i d’aparador) i de llengua oral (identificació i adequació al català) Aquest conclou que la majoria dels índexs assoleixen valors força alts, tret de la llengua d’identificació oral, el que situa la ciutat en un lloc intermedi respecte aquelles ciutats amb índex més alts, com Vilafranca del Penedès o Vic, i les més baixes com Cornellà o El Prat.
Un cop coneguts els resultats, i a partir d’aquestes dades, s’ha elaborat un pla d’actuacions que s’executarà fins al 2022, amb l’objectiu de millorar els índexs lingüístics del comerç vilanoví, amb l’impuls de bones pràctiques en l’atenció oral en comerços i establiments de restauració i la difusió del marc legal, recursos i serveis que ofereix el CPNL perquè les empreses s’hi adaptin.
Des del Centre de Normalització Lingüística s’ha volgut destacar l’objectiu d’aquest ens per aconseguir fomentar l’ús del català, especialment entre les persones que no l’entenen i els que no el saben parlar, i el foment del seu ús en aquells àmbits on és deficitari, principalment el socioeconòmic. En aquest sentit un dels principals reptes és aconseguir enllaçar ensenyament i dinamització, promocionant activitats que possibilitin traslladar la formació apresa a les aules fora d’aquestes, entenen que és al carrer on s’aprèn una llengua.
Una d’aquestes accions és el manteniment de la xarxa local d’establiments col·laboradors del Voluntariat per la Llengua, format actualment per 45 comerços. En aquests es promou l’ús oral del català, de manera que l’alumnat pot posar en pràctica l’après a l’aula. Altres accions són sessions de formació, o concursos lingüístics, com el que es realitza amb l’associació de Viu Comerç i que enguany arriba a la cinquena edició.
