La uniformització de la informació és un fenomen que va començar fa dècades. Els mitjans periodístics, els gabinets de comunicació de les institucions i les empreses i tot un seguit de subjectes socials han tingut un paper clau en aquest empobriment de l’oferta informativa. Però tot està perdut? Creiem que no. Hi almenys dos elements que ens haurien de convidar a l’optimisme: la comunicació local i el periodisme ciutadà.
Malgrat que a Vilanova i la Geltrú recentment hem perdut efectius, el cert és que la comunicació local resisteix al conjunt del país. Es manté com un referent ciutadà que aporta cohesió i un cert aire fresc al molts cops sufocant ambient general. Naturalment, la premsa local (i quan dic premsa, per extensió, em refereixo a tot tipus de mitjans, convencionals, digitals, de paper, ràdio i televisió, etc.) no pot restar aïllada del que passa al conjunt del país ni a la resta del món. Però, al mateix temps, pot i ha d’oferir continguts diferenciats, propis, atenent a la diversitat cultural, ciutadana, de cada municipi. Els mitjans locals haurien de poder sorprendre els seus lectors / espectadors amb temes diferents, amb una agenda informativa. És complicat, ja ho sé, molts cops no es disposa de suficients mitjans ni eines per fer-ho, però cal intentar-ho. I les institucions haurien d’ajudar en aquesta empresa complicada. Estic segur que és possible.
El segon element que esmentava és el periodisme ciutadà. Definir aquesta expressió que va fer fortuna ja fa alguns anys, amb l’esclat de les xarxes socials a Internet, provoca un debat que, al meu entendre, és una mica absurd. Qui fa periodisme? Deia un estudiós nord-americà que l’home que va entrar en un bar a Txernòbil i va diracaba d’explotar la nuclear estava fent periodisme. Perquè va explicar una novetat; una novetat que, a més, era interessant (i vital) per a les persones que rebien el missatge; i era una realitat contrastable. Per tant, tothom pot fer periodisme.
El periodisme ciutadà, doncs, existeix. Per primer cop, gràcies a la tecnologia, qualsevol ciutadà pot difondre informacions, fets. Davant d’això, què han de fer els professionals del periodisme i les empreses? Lluny de sentir-se amenaçades, cal una aliança amb la ciutadania i practicar un periodisme col·laboratiu. I això, sens dubte, ho ha de liderar la premsa local.
Guillem Mercader. Periodista
