Per completar tots els quadres, Masana hi afegeix un canti d’aigua i un globus de paper que, a banda d’arrodonir el caire festiu, explica que li permeten reunir en una mateixa obra els quatre elements bàsics de la natura: l’aigua i la terra amb el càntir, l’aire amb el globus, i el foc amb la bèstia protagonista. Al mateix temps, l’artista reconeix que el càntir i el globus contribueixen a arrodonir la composició de les obres.
Pel que fa a la selecció, Salva Masana detalla que ha volgut representar gairebé totes les comarques de Catalunya, mentre també s’ha proposat reunir alguns dels dracs més antics del país, com el de Vilafranca del Penedès, ja que assegura que són els que tenen “més ànima” perquè compten amb un robust esquelet interior. Entre les relíquies més antigues, s’hi poden veure algunes bèsties retirades dels seguicis festius, com el primer drac que Barcelona va tenir després de la democràcia o l’antic Mamut de Sant Vicenç dels Horts.
