Sobresegut el cas per malversació de fons de l’antiga empresa recaptadora d’impostos a Cubelles

El jutjat d’instrucció número 5 de Vilanova i la Geltrú va acordar ara fa un any el sobreseïment de les investigacions endegades contra l’antic recaptador municipal després que l’any 2009 alguns grups municipals presentessin a la fiscalia documentació diversa relativa a la possible comissió d’un delicte de malversació de fons en la recaptació dels impostos municipals entre 1982 i 2007. Després de set anys, el cas va ser tancat per manca de base delictiva.

Els fets es remunten a l’octubre de 2009, quan el Govern municipal (PSC, CiU i ERC) i part de l’oposició (ICV, PP i ICb) van presentar davant del Ministeri Fiscal de Vilanova i la Geltrú un informe elaborat per la firma Martínez Ramos & De la Cruz Advocats perquè fos aquest òrgan jurisdiccional qui determinés l’existència d’un possible delicte de malversació de cabals públics en la tasca de l’empresa de recaptació municipal del Sr. Joaquín Molina. Aquesta empresa es va encarregar de la recaptació dels tributs municipals entre el 1982 i el 2007, quan el govern del PSC, CiU i ERC van acordar amb l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona el traspàs de la recaptació dels tributs. Arran d’aquest traspàs, l’executiu local va contractar el bufet d’advocats que va elaborar un informe que recomanava, entre d’altres accions, “posar els fets en coneixement de la Fiscalia i que sigui la fiscalia anticorrupció la que valori la conveniència d’iniciar una investigació o la inexistència prima facie d’indicis de responsabilitat penal, que facin inviable el procediment”.

El jutjat d’instrucció número 5 de Vilanova i la Geltrú va ser l’encarregat d’endegar les diligències prèvies únicament contra el recaptador Joaquín Molina. En cap moment, però, l’Ajuntament de Cubelles va presentar querella ni es va personar com a acusació particular, deixant la responsabilitat de determinar un possible delicte al jutjat.

En paral·lel, l’abril de 2010, ICV, PPC i ICb van presentar un escrit al Tribunal de Cuentas denunciant les presumptes irregularitats recollides a l’informe. Aquest organisme jurisdiccional va obrir actuacions prèvies i va demanar als denunciants que concretessin l’acció pública, moment en el qual els tres grups es van desmarcar. Després de diverses vicissituds entre aquest tribunal i la Sindicatura de Comptes de Catalunya, el Tribunal de Cuentas va recuperar la instrucció el maig de 2015  i l’octubre del mateix any va emetre un auto pel qual declara que “no procedeix a la incoació de procediment per reintegrament per abast” i ordenava l’arxiu de les actuacions.

Per la seva banda, el procés penal instruït pel número 5 de la capital del Garraf, basant-se en aquesta resolució del Tribunal de Cuentas i el testimoni de l’única persona investigada, l’antic recaptador, emet auto de sobreseïment el setembre de 2016 per no haver base per imputar cap delicte penal.

D’aquesta manera queda acreditat que l’actuació del recaptador municipal no va ser, en cap cas, delictiva i exonera de qualsevol responsabilitat tant al recaptador com als governs municipals del període 1982-2007.