El fons marí de Cubelles centra part de l’atenció de la quarta fase del projecte Posidònia Activa, una iniciativa de recerca i divulgació que busca recol·lectar dades sobre l’estat de salut de les praderies de posidònia als espais marins no protegits del litoral català.
Amb les primeres dades obtingudes a les immersions que s’han fet al litoral de Cubelles s’ha constatat que “són denses i tenen un bon estat de salut”. Laura Sànchez, biòloga, explica que un dels objectius del projecte és sensibilitzar a la ciutadania sobre la importància de la conservació de la posidònia. Així, s’han organitzat activitats dirigides com immersions, sortides d’esnòrquel o xerrades. “Fins que no saps el que tens és impossible que ho respectis”, apunta.
La investigació d’aquest estiu s’ha centrat a la franja marítima entre Cubelles i Cunit i se sumarà als estudis realitzats anteriorment des del 2020 a Creixell, Roda de Berà, Coma-ruga, Sant Salvador i Calafell. Laura Sànchez, biòloga del projecte Posidònia Activa, explica que després d’una primera inspecció amb un vaixell equipat amb un sonar multifeix per localitzar les praderies, es fan immersions científiques amb voluntaris per prendre diferents mesures i avaluar el seu estat de salut.
Amb els primers resultats, s’ha constatat que l’estat de les praderies de posidònia a les aigües de Cubelles és bo i s’han identificat espècies bioindicadores, tant les protegides com les que estan en perill d’extinció, de la bona qualitat de l’aigua. Àlex Noheda, regidor de Medi Ambient de Cubelles, ha recordat que mai s’havia cartografiat la posidònia al litoral del municipi i ha celebrat que se n’hagin trobat i en bon estat. “La posidònia és, tot i la seva importància, molt desconeguda i aquest projecte és un pas previ indispensable per a la seva conservació”, ha assenyalat.
Laura Sànchez ha explicat que amb els resultats obtinguts es farà un seguiment anual de les praderies detectades per comprovar si creixen o decreixen i prendre les mesures necessàries per a la seva conservació. En aquest sentit, ha destacat que tenir-les localitzades i conèixer la seva importància permetrà demanar a les institucions mesures de protecció com ara abalisar les zones sensibles per evitar que embarcacions hi tirin les àncores, un dels perills als quals s’enfronten.
La biòloga ha recordat que la posidònia oceànica és una espècie de fanerògama marina amb gran interès biològic, ja que és precursora d’ecosistemes marins importants, és la llar i l’aliment de milers d’espècies, reservori de CO₂, barrera natural que ofereix protecció costanera davant la regressió litoral, afavoreix l’oxigenació del mar, el manteniment del sòl marí i expulsa microplàstics del mar gràcies a les boles que produeixen les fulles seques.
Participació ciutadana
La iniciativa, liderada per l’organització ‘Anèl·lides, serveis ambientals marins’, contempla com a part “essencial” la participació ciutadana, que s’ha vehiculat a través d’immersions, sortides guiades d’esnòrquel i xerrades per al públic general. A les sortides d’esnòrquel, per exemple, que es faran fins al 31 d’agost, els participants, equipats amb càmeres fotogràfiques, reben una formació prèvia sobre les espècies que es poden trobar i, posteriorment, prenen imatges de totes les que veuen per poder tenir un registre al detall per estudiar la biodiversitat associada a les praderies de posidònia.
Per Sànchez, aquesta part divulgativa i de participació és molt important perquè “és la millor manera de protegir”. “Les explicacions i l’observació fan veure i entendre coses que d’una altra manera és difícil fer arribar”, apunta.
Les escoles del municipi també participaran en el projecte, a través diverses formacions al professorat i de la proposta Boles de Neptú, pensada per transmetre als infants la importància de la conservació de la posidònia i les amenaces a les quals es veu sotmesa.
