Sant Pere de Ribes va tenir un canvi d’alcaldia el passat novembre. Abigail Garrido marxava al Senat i li passava el relleu a Ana Herrera. Amb Herrera parlem de les polítiques d’habitatge, del que necessita el municipi i la vegueria i de la seva adaptació al seu nou càrrec.
És el relleu d’Abigail Garrido, una alcaldessa molt estimada. Com ho està afrontant?
Sí, tothom m’ho diu. S’han donat molts casos de relleus amb la formació del govern de Salvador Illa, hi ha hagut relleus a tot arreu, però sí que és cert que aquest ha estat sonat per la figura de l’Abigail. Ella és una figura política d’un reconeixement molt alt a la província. La realitat és que ha estat un relleu sobrevingut, perquè quan a ella li donen el càrrec de senadora, tots pensàvem que podria compaginar les dues tasques. Pel fet que li van donar molta més responsabilitat de les que pensàvem, se li va fer impossible fer les dues tasques al nivell d’exigència que Abigail s’imposa, aleshores m’ho van proposar a mi. No m’havia pensat mai arribar a ser alcaldessa, en alguna ocasió m’ho havien comentat, però allò queda molt lluny de la meva expectativa.
Per què no pensava ser alcaldessa?
Vaig entrar en política quan Josep Antoni Blanco marxa. Vaig ser la següent de la llista en pujar. A l’oposició me’n vaig adonar una mica del que era la política local, però després ho vaig deixar per conciliació familiar durant tot un mandat. Llavors va ser quan Abigail em va venir a buscar; el projecte del partit m’agradava i tenia el temps per fer-ho. Jo estava aquí, com a regidora, i no tenia al meu imaginari ser alcaldessa.
Els pressupostos desgranen la columna vertebral del present i del futur de qualsevol municipi. En el cas de Sant Pere de Ribes, trobem una gran aposta en l’habitatge. S’està podent pal·liar un dels problemes més grans de la societat?
Ja ens agradaria poder dir que ho pal·liem totalment, però això és impossible. Estem fent mans i mànigues, som un dels municipis que tirem endavant una política forta i valenta en aquest sentit, no només per promoció. Estem tirant endavant gairebé 240 habitatges de nova construcció en règim de lloguer assequible, però també hem creat el registre d’habitatges buits de grans tenidors. No pot ser que hi hagi persones que necessiten un pis i que grans tenidors els tinguin tancats. Hem creat el registre per identificar-los i fer efectius el recàrrec de l’IBI. Estem treballant també en una subvenció per la rehabilitació d’habitatges que estiguin buits per posar-los directament al mercat. El nostre full de ruta per fer això és el pla d’habitatge.
El Pla Local d’Habitatge es divideix en tres eixos. Pot explicar-nos quines polítiques es fan per complir-los?
És un pla que té una vigència fins a 2028 i ens dona les directrius de cap on hem d’anar. Afavorir l’accés a l’habitatge, la compra per tanteig, etc., corresponen al primer eix. Un segon objectiu és promoure la rehabilitació del parc residencial, tenim subvencions per fer-ho, a més a més de caràcter social. Per exemple, persones amb problemes de mobilitat que necessitin reformar també tenen accés a subvencions. El tercer dels objectius era l’ordenació dels recursos per a les polítiques d’habitatge, hem de saber exactament cap on dirigim els nostres esforços i recursos. Són moltes tecles i el Pla d’Habitatge ens ho ordena tot. Podem dir amb alegria que som pioners en polítiques locals d’habitatge.
“No pot ser que hi hagi persones que necessiten un pis i que grans tenidors els tinguin tancats”
L’aposta molt forta per l’habitatge deixa altres carteres una mica més “oblidades”?
Més del 50% del pressupost va dedicat a polítiques socials. Quan parlo de polítiques socials em refereixo a serveis socials, educació, habitatge… El centre de tot són les persones i tot el que els envolta. No deixem res a banda per tal de promocionar les polítiques d’habitatge. Estem demanant a altres administracions que ens posin recursos per arribar allà on volem. Ens movem per captar els recursos que necessitem per tirar endavant totes les polítiques.
Recordem que són uns pressupostos que ascendeixen. Per què s’han incrementat gairebé 2 milions d’euros?
S’han incrementat perquè va haver-hi una actualització en la recaptació d’impostos al municipi. No només va ser a Sant Pere de Ribes, ha estat comú de tots els municipis. Amb els dos milions aconseguim tirar endavant moltes de les polítiques que tenim, també pel treball incessant i incansable per reclamar allà on toca, tant Europa, com Espanya com Catalunya.
És sorprenent aprovar un pressupost sense cap vot en contra.
Sí, només va haver-hi una abstenció. La meva manera de fer política és amb la mà estesa als grups de l’oposició. Entenc que són representants de la resta de la població i hem de poder treballar plegats i plegades. Totes les decisions de calatge s’han de fer tots junts.
“La meva manera de fer política és amb la mà estesa als grups de l’oposició”
Aquest mandat un dels eixos era apostar per la indústria. En quin estat es troba l’ampliació del polígon Vilanoveta?
Estem treballant. És un dels temes que hem parlat amb el president Salvador Illa. Tenim projecte per l’ampliació i tenim projecte per la indústria del nostre municipi. Sempre explico que si alguna cosa ens va ensenyar la pandèmia és que hem d’avançar cap a la reindustrialització, no del municipi, sinó de la comarca. Tenim un projecte molt interessant com és el Fred-HUB, un projecte que suma sector privat amb Ako, sector públic amb l’Ajuntament i educació amb la Universitat Politècnica de Catalunya. És un projecte molt engrescador, que ha de servir de motor per atraure activitat industrial al nostre municipi. Activitat industrial del coneixement que ha de portar treballs qualificats i de qualitat, és en el que creiem. Fem la petició al govern de la Generalitat per a desenvolupar els 50.000 m² més de sòl industrial.
Va fer una jornada de benvinguda a noves empreses. En nombre, eren gairebé una trentena. Què li diu aquesta xifra?
És una jornada consolidada. El que més destaco d’aquestes jornades i el que més m’agrada és que les diferents persones emprenedores del municipi poden parlar i es poden conèixer. D’aquestes sessions s’han arribat a crear relacions que d’una altra manera haguessin estat impossibles o molt llunyanes. Persones que tenen activitats complementàries, es coneixen. A banda, oferim informació a nivell d’administració i els hi transmetem que no estan sols i soles i que hi ha un Calendari Empresa. Un calendari que ofereix jornades amb les necessitats que té el municipi en aquest sector. Sant Pere de Ribes es troba en ebullició en l’àmbit emprenedor i els hi donem tot el suport.
Ha tingut contactes amb la ciutadania pels pressupostos participatius. Quines conclusions s’han extret?
Encara estem en procés de diagnosi i anàlisi. És un projecte molt bonic, destinar una part del pressupost municipal a què la ciutadania directament pugui dir cap a on s’han de destinar aquests recursos, és espectacular. Hem arribat a un moment en què crec que havíem d’aturar-nos en aquest sentit per saber si estem fent les coses bé o no, per això aquests contactes. Els pressupostos participatius han anat variant i creiem que hem d’adaptar-los al que la ciutadania ens demana.
Com a vegueria trobem un problema, el transport. Com s’està treballant?
T’he de dir que el problema el tenim. El pateixen els habitants de Sant Pere de Ribes cada dia. Nosaltres no tenim estació de tren i tenim centenars de persones que van a treballar o a estudiar a Barcelona diàriament. Ens hem reunit amb la Direcció General de Transports, però encara no hem tingut la resposta que nosaltres pensem que ha de ser efectiva i que ha de donar resultats. La darrera vegada que ens vam reunir va ser al mes de desembre, jo ja sent alcaldessa, i els hi vam portar totes les queixes veïnals que vam recol·lectar a través d’un número de WhatsApp que vam deixar habilitat. Vam explicar que necessitem més freqüència i que també la gent ha d’estar informada. D’aquesta manera no podem continuar, és un tema que afecta directament la població. També és cert que totes aquestes reformes han d’anar lligades a un pressupost de la Generalitat i hem de veure com acabar de tenir aquestes millores amb pressupostos prorrogats.
“Necessitem més freqüència d’autobusos i, a més a més, la gent ha d’estar informada”
Per què quin ha de ser el futur de la mobilitat?
L’objectiu ha de ser que sigui un servei adequat a la població de cada municipi. Nosaltres necessitem més freqüències i més capacitat. I, per últim, interlocució entre l’empresa que presta el servei i els usuaris.
L’Hospital Sant Camil acaba de renovar el sistema tecnològic, però què troba que necessita la vegueria en matèria de sanitat?
El nostre discurs és clar. Té una manca d’inversions des de fa 50 anys que va ser quan es va construir. Es van comprometre unes inversions plurianuals i demanem que s’executin. A curt termini, reclamem millores a l’atenció primària, a mitjà termini, les inversions a Sant Camil. Hem de vetllar perquè es facin les inversions a l’Hospital. I, a llarg termini, la construcció del nou hospital. Tots els estudis ens diuen que hi haurà un increment poblacional a la comarca d’entre el 30 i el 40%.
Sant Pere de Ribes és un poble preparat per aquest increment poblacional?
El Pla d’Ordenació Urbana ja contemplava aquest creixement poblacional. Està previst. Tenim equipaments municipals ja contemplats per això. Totes les eines urbanístiques hi són.
