Recuperació lenta de l’economia ebrenca durant el 2016

Les Terres de l'Ebre perden gairebé 11.000 residents des de 2012, un decreixement demogràfic preocupant sobretot a la Terra Alta

0
1071
L’Informe d’Economia Local i Regional de les Terres de l’Ebre de l’any 2016 confirma una recuperació econòmica del territori tot i que lenta, tardana i per sota de la mitjana del país. L’últim trimestre de l’any passat es va tancar amb 49.838 afiliats a la Seguretat Social, 1.607 més que el 2015. La recuperació del sector de la construcció (amb taxes interanuals per sobre del 5%) va ser un de les principals impulsos de la recuperació però els sectors estratègics del futur seran el turisme i la indústria. De fet, el creixement industrial va ser nul i es va frenar la creació d’ocupació, que va ser igualment positiva (amb 1.500 aturats menys que l’any anterior). L’informe alerta del “preocupant” decreixement demogràfic de les Terres de l’Ebre. El territori ha perdut 10.971 residents des de 2012 (any amb un màxim històric de població). La Terra Alta tot i la seva evolució econòmica positiva i la reducció de les taxes d’atur, topa amb un imparable envelliment de la població. “Cal una política demogràfica de primer ordre al territori, com a la resta de Catalunya”, ha apuntat Juan Antonio Duro, director de la càtedra d’Economia Local i Regional de la URV.

L’informe econòmic de 2016 de la Càtedra d’Economia Local i Regional (CELiR) de la URV ha confirmat creixements importants en el sector serveis, l’hostaleria, els serveis empresarials o els socials. “El bon any turístic” fa pensa que, pels recursos disponibles i l’evolució de la demanda turística, encara hi ha “molt marge” perquè turisme sigui un sector més important. “Podem intentar conjugar-ho amb la implantació industrial, per ser una zona propera al Corredor del Mediterrani i pel sòl que hi ha disponible al ‘quadrat’ Tortosa, Amposta, Roquetes, l’Aldea. Volem revaloritzar les possibilitats industrials del territori més enllà del sector turístic i altres àmbits com els serveis”, ha apuntat el director de la CELiR, Juan Antonio Duro.

A més a més del creixement zero de la indústria, una altra dada negativa econòmica de 2016 a les Terres de l’Ebre és la desacceleració en la creació d’ocupació. Mentre que al conjunt de Catalunya l’augment dels comptes de cotització s’ha mantingut constant per sobre del 2% els últims tres anys, a l’Ebre l’any passat la pujada va ser només de 0,82%. El nombre d’aturats -11.400- es va rebaixar en 1.500 persones respecte el mateix període de 2015. La renda familiar també va empitjorar a tres de les quatre comarques ebrenques i només va millorar a la Terra Alta.

Menys població
En canvi, la comarca terraltina és la que va registrar pitjors xifres de decreixement de població, que no para de decréixer des de l’any 2000. Al territori, el 2016, amb 180.855 habitants a finals d’any, es van perdre 2.012 habitants. Amb una caiguda per quart any consecutiu, les Terres de l’Ebre van tornar a perdre pes específic en el conjunt del país, on representen ara el 2,4% de la població catalana (7.522.596). D’aquesta manera, les Terres de l’Ebre encadenen vuit anys de pèrdua de pes demogràfic. Des del màxim històric de població del 2012, amb 191.826 habitants, les Terres de l’Ebre han perdut 10.971 residents, un 5,72% de la població.

Segons el catedràtic, una de les raons de la pèrdua de població ha estat la crisi però mentre durant el 2016 ha continuat caient a les Terres de l’Ebre, a Catalunya la demografia ha començat a recuperar-se. “Nosaltres continuem baixant i està per veure si és un fet conjuntural de la crisi o és un element més estructural. Si és el segon, no és gaire positiu”, ha apuntat l’investigador. “Serà un dels gran cavalls de batalla del territori”, ha afegit.

0Des de la càtedra de la URV s’assenyalen propostes per reconduir la situació. Projectes territorials per assolir economies d’escala, el foment de la innovació i el coneixement, les polítiques de retenció de talent i de retorn, la col·laboració entre tots els agents socioeconòmics, públics i privats, la promoció de la indústria i el sector turístic com a factor clau i també l’agroindústria, en són alguns exemples.

El document també analitza les principals demandes dels empresaris del territori, com la gratuïtat de l’AP7 o el desdoblament de la C-12, o les oportunitats a explorar de la marca Terres de l’Ebre Reserva de la Biosfera.

FER UN COMENTARI