Xavier Faura, candidat d’ERC-Tortosa Sí a l’Ajuntament de Tortosa: “L’alcalde de Tortosa ha de ser capaç de crear sentit de territori”

Avatar photo

Per què aquest salt a la política, que comporta l’abandonament del seu lloc al capdavant del Col·legi d’Advocats?

Em van designar president de la sindicatura provincial per al referèndum de l’1 d’octubre. Arran d’aquest fet, se’m van adreçar diversos ciutadans tortosins fent-me plantejaments polítics. Vam crear la plataforma Tortosa Sí, amb el propòsit d’exercir de lobby per incidir en les decisions, sobretot territorials, dels poders polítics. Poc temps després, gent propera a ERC ens va revelar que no disposaven de candidat per a les eleccions municipals. Després d’un seguit de contactes, vaig ser jo la persona escollida, cosa que em va afalagar. Val a dir que jo no sóc militant del partit i que moltes de les persones que estic aportant a l’equip tampoc en són, però aquesta col·laboració m’està agradant.

Pren el relleu del regidor Monclús. Com afronta aquest repte?

En política, la frescor és imprescindible. La gestió dels òrgans col·lectius es basa en el relleu successiu de persones que aporten idees en positiu. Josep Monclús ja ha fet la seva aportació a la política. Estic convençut que tots els que ens presentem a les municipals ho fem amb la intenció de sumar.

Què necessita Tortosa?

Jo he dit en més d’una ocasió —i se m’ha criticat— que la ciutat no està tan malament. No tenim un punt de partida més deficient que el d’altres poblacions similars.

Al meu parer, el que li falta és un projecte. No sabem on anem. Els òrgans de govern de l’Ajuntament fan coses (les piscines, el pont…) sense un fil conductor. Cal un projecte a llarg termini: 5, 15, 20 anys. I per a això calen molts consensos, per això subratllo que cal fer política amb la mà estesa a l’oposició.

Estem projectant Tortosa al món com una ciutat ecològicament sostenible? Jo crec que no, i és molt important fer-ho. Disposem de la marca Reserva de la Biosfera, que ens acredita com un dels millors indrets del món on viure. Hi ha molts professionals que, sense ser freelance, poden residir en un lloc diferent d’on hi ha la seu de la seva empresa. Poden treballar a Barcelona, però viure en una unifamiliar a Tortosa, que els costa el mateix que un pis a la capital catalana. I quan surten de casa gaudeixen d’aire pur. Les noves tecnologies ens han de permetre recuperar població.

A les Terres de l’Ebre falta oferta formativa de tercer cicle.

L’hem de millorar, sens dubte. El nostre equip hi està treballant. Tortosa seria un lloc idoni per cursar-hi el grau en Ciències Ambientals, per exemple. Ara bé, no podem oferir la mateixa varietat formativa d’una capital d’un milió d’habitants, perquè no l’omplirem i tampoc no disposem dels serveis que l’acompanyin, com ara un tren que uneixi Tortosa i la capital catalana en menys d’una hora.

El preocupa el transport?

És un problema. Tot i disposar d’una bona empresa privada d’autocars, necessitem un servei ferroviari de qualitat, i és un tema pel qual ERC lluitarà. De fet, ja ho estem fent. Cal unir amb l’AVE Tarragona i Castelló. Després d’això, hem de ser prou forts perquè aquest tren tingui parada a les Terres de l’Ebre. També necessitem una bona comunicació ferroviària amb Reus, que ens permeti arribar en 30 minuts a l’aeroport.

Una via ràpida amb l’Aragó també és important, entre altres coses perquè ens facilitaria l’accés a les comarques del nord de les Terres de l’Ebre. Si no tenim una bona comunicació entre nosaltres, mai ens creurem que som Terres de l’Ebre. No pot ser que a un ciutadà de Móra li resulti més còmode anar a Reus que a Tortosa, quan aquesta és la capital de les Terres de l’Ebre.

D’altra banda, aprofitant que s’ha d’executar l’A7, no hem d’oblidar la part nord del Montsià. No pot ser que Ulldecona i la Sénia estiguin aïllades. Tenen el mateix dret a desenvolupar-se que qualsevol altra població. Això excedeix la competència municipal, però és una postura necessària per capitanejar la capitalitat de les Terres de l’Ebre. L’alcalde de Tortosa ha de ser capaç de crear xarxa entre els municipis, de crear país, de crear sentit de territori.

Diuen que a la capital del Baix Ebre cal més indústria.

Segurament amb la idea que hi hagi nous llocs de treball. Ara bé, quan la indústria manufacturera està lluny dels centres de logística (Barcelona, València, Madrid, Saragossa…), costa més que arribin noves empreses, perquè el transport encareix el producte. Tanmateix, això no ens ha de fer tirar la tovallola, perquè disposem de molt bons sectors industrials. És el cas de l’agroalimentari. El producte està aquí, no a la capital catalana. Cal posar en valor la marca Reserva de la Biosfera i veure què li convé a l’Administració perquè la indústria agroalimentària tingui referent propi a les Terres de l’Ebre. Fa molts anys que assessoro empreses d’aquest sector, i sé que és la marca pròpia, i no el consum massiu, el que dona valor afegit. Tinguem en compte que a la població cada vegada la preocupa més consumir productes que siguin garantia de salut.

Què podem fer per atreure més turisme?

No tenim una orientació clara sobre quin tipus de turisme volem. Hem de buscar un turisme especialitzat. Tenim uns paisatges meravellosos i un patrimoni arquitectònic impressionant. Necessitem el capital mínim imprescindible per començar a rehabilitar aquest patrimoni, i situar-lo al món. A Londres, a París o a Moscou, segurament hi ha gent interessada a saber que al nostre territori es poden veure flamencs a 100 metres de distància i cabres a 200 metres. Saber que hi ha una muralla que té gairebé 2000 anys i una longitud de set quilòmetres, única al món.

Cal focalitzar l’oferta turística en el visitant que sàpiga valorar el que li estem venent. Que no vingui a Tortosa perquè li ve de passada, sinó perquè les Terres de l’Ebre són atractives per moltes raons. És a dir, el turista resident, que s’hi passi uns quants dies.

I això va lligat amb la indústria agroalimentària. Que el turista sàpiga que a 50 quilòmetres tenim un dels millors vins del món, una producció d’arròs amb origen certificat, un dels principals productors d’oli de l’estat espanyol i uns cítrics incomparables a peu de carretera.

La presència d’aquest turisme especialitzat podria ser prou dinamitzadora per dotar de serveis paral·lels el territori. Així disposaríem de més massa crítica, que és el que estem demanant quan demanem indústria.

Per què hi ha una part de la societat espanyola tan molesta per la possibilitat que Catalunya s’independitzi?

Un sector importantíssim de la població espanyola té catalanofòbia, fomentada per determinats partits polítics i grups de la premsa. Espanya és pràcticament uniforme perquè des del centre s’ha castellanitzat, i a la resta d’espanyols els ha anat molt bé. Nosaltres no ens hem deixat castellanitzar: ens hem mantingut com a poble independent i autònom. Si a Espanya haguessin respectat la nostra diferència, segurament tindríem menys voluntat independentista. Tanmateix, els fa por el fet que siguem diferents. Quan veuen que Catalunya no es pot uniformitzar, acaben rebotant-se contra tot el que és català. No ens permeten marxar perquè consideren que Catalunya és seva.

És aquest el punt de vista tant del partit socialista com del popular?

Entenc que sí. Ara bé, entre alguns grups del partit socialista hi ha una sensibilitat més elevada que en formacions com el PP i els Ciutadans. Com en el cas de Podemos. No entenen que ens vulguem separar, però almenys escolten els nostres plantejaments. Com més elevat és el nivell intel·lectual de l’interlocutor, més fàcil és que entengui la teva posició. A l’esquerra acostuma a haver-hi individus que treballen la intel·lectualitat, i és més fàcil parlar amb ells. Aquest fet explica l’aparició de fenòmens com VOX: busquen el líder carismàtic que digui a la població el que vol sentir.

Després de tot el que hem viscut, com veu el futur de Catalunya?

Després dels fets de l’1 d’octubre, quan van intentar desmantellar econòmicament Catalunya sense aconseguir-ho, tot el que ens espera és millor.

Estic segur que serem independents, però ho serem si ho fem amb coneixement, un pas rere l’altre. Vam voler anar massa ràpid. Cal buscar els mecanismes adequats per tornar a tirar endavant.

Aconseguirem anar recorrent a les diferents instàncies, fins que arribem al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg. Hi ha moltíssima gent que presenta demandes per les decisions injustes de l’estat espanyol. Estrasburg s’hi anirà posicionant i marcant directrius. Aleshores tot el que l’estat espanyol ha fet mal fet no ho podrà tornar a fer. És molt important internacionalitzar la causa, posar en valor el nostre dret a l’autodeterminació al món.

Estem parlant d’anys. I ens van fer pensar que seria qüestió de mesos.

És cert. Ara bé, si no haguéssim acceptat el termini de 18 mesos no s’haurien pogut tirar endavant les iniciatives de cara al procés, perquè no hauríem tingut prou suport al parlament català. El que es va fer no fou adequat.

La DUI va ser un error?

La no-DUI. Al lloc del President, jo hauria fet el mateix. Per crear l’estat català cal reconeixement internacional. Sembla ser que hi havia converses avançades amb un parell d’estats, un dels quals havia de servir de banc perquè l’Estat català tingués recursos. Aparentment, pocs dies abans de l’1 d’octubre, l’activitat diplomàtica de l’Estat espanyol va boicotejar les possibilitats de Catalunya de sortir al món com a estat propi. Davant d’aquest fet, hi havia dues possibilitats: o bé desinflar-ho tot o bé continuar endavant i exercir pressió internacional. Jo crec que Puigdemont va encertar triant la segona opció. Al final no van aconseguir reconduir la situació i no els va quedar alternativa. Anar més enllà hauria estat una ruïna econòmica.

El President va fer bé de marxar?

Jo penso que sí. Més que per estratègia, crec que hi va haver un cop de sort, i el seu exili ens va situar a la discussió jurídica europea. Tanmateix, no va fer bé de dir “Voteu-me, que tornaré”, perquè ell ja sabia que no tornaria com a president de la Generalitat.

Ha visitat els presos polítics?

He vist Oriol Junqueras, Carles Mundó, Carme Forcadell i Raül Romeva. A Lledoners vaig coincidir també amb Jordi Sánchez i Jordi Turull, abans de la vaga de fam. Quan marxava, Junqueras em va dir “Molts ànims!”. És un home d’una fortalesa absoluta. Sap que el condemnaran a 25 anys i em va assegurar que no demanarien l’indult. El següent pas serà Estrasburg, i esperem que l’alliberin. S’haurà estat a la presó set o vuit anys.

És Junqueras un home més coherent que Puigdemont?

Per a mi sí. Val a dir, però, que el tàndem que tots dos formaven era molt eficaç. Puigdemont és un estratega, i en un procés tenir la raó no és suficient: cal demostrar-la. Junqueras és un filòsof que té claríssim què volem i com ho volem.

Gràcies a la unió de tots dos, els poders polítics espanyols es van creure que, efectivament, hi havia independència. Jo estic portant els processos del que va passar a Roquetes l’1 d’octubre. He demanat la còpia de l’acta de l’actuació policial d’aquell dia i no me la donen. Els policies no van venir a impedir la votació; Rajoy sabia que no podia impedir el referèndum. Vam demostrar-los, amb la participació a les urnes, que som un poble unit.

Hi ha separació de poders a l’estat espanyol?

Als tribunals ordinaris sí. Jo treballo a molts de jutjats d’arreu de l’Estat espanyol, i hi ha una bona qualitat de la justícia civil. Ara bé, quan no hi ha un referent previ del conflicte, les coses canvien. El problema del procés és que no ens podem basar en cap jurisprudència prèvia. Per això és tan positiu arribar a Estrasburg, perquè aquest tribunal fixa les línies.

D’altra banda, tot el debat sobre el procés es caracteritza per un gran component subjectiu. No és casualitat que hagi arribat al Tribunal Suprem. Els jutges d’aquesta instància hi són perquè volen formar part del principal tribunal d’Espanya. El sentiment d’un membre del TS és per Espanya. El jutge Llarena ha arribat a dir “Nos sentimos atacados en nuestra integridad como estado”, en primera persona. Senten el problema com si fos propi. El jutge del TS se sent personalment molest per l’independentista, amb la qual cosa perd la neutralitat. És impossible esperar justícia. Quan parlem d’Espanya, no hi ha separació de poders.

Què aportarà Estrasburg?

Una sentència absolutòria dels líders polítics acusats.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

La Paeria inicia la remodelació de la plaça Ramon Berenguer IV i de l’entorn de Rambla Ferran

Notícia següent

Detingut dos cops en un mes per tres robatoris en habitatges a Tortosa

Notícies relacionades