Alcanar demana al ministre d’Energia una visita per retre comptes del Castor

La junta de govern local se suma a les peticions de la Plataforma del Sénia de de clausurar les instal·lacions i un calendari per al desmantellament

L’Ajuntament d’Alcanar (Montsià) demanarà formalment al ministre d’Energia, Álvaro Nadal, que visiti el territori per donar explicacions i, si s’escau, demani disculpes pel fracàs del projecte Castor. La junta de govern local ha acordat aquest dijous enviar aquesta proposta per carta al ministre, després d’anunciar que el magatzem submarí no es posarà en marxa arran dels resultats dels informes del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i la Universitat de Harvard. “És una qüestió de lleialtat institucional”, ha raonat l’alcalde, Alfons Montserrat. El consistori s’ha afegit a les demandes ja formulades per la Plataforma Ciutadana en Defensa del Sénia i també reclamarà una ordre de clausura definitiva de les instal·lacions així com un calendari per al seu desmantellament, tot recordant que no existeix cap perill tècnic per executar-lo.
“Ja que un ministre va visitar la planta -–el llavors titular d’Indústria, José Manuel Soria, acompanyat del d’Exteriors, José Manuel Margallo, es va desplaçar a les instal·lacions arran de la crisi sísmica i la paralització de l’activitat l’octubre de 2013-, ara ha d’oferir les explicacions que no se’ns va donar”, ha reclamat Montserrat per justificar la carta a Nadal, en qualitat de responsable del govern espanyol en relació a un projecte Castor que “va posar en perill la seguretat” del territori. Els estudis nord-americans han permès refermar allò que des de la corporació municipal no es va cansar d’afirmar durant anys, és a dir, que les injeccions efectuades per Escal UGS havien causat l’onada sísmica. “Estàvem sotmesos a un risc potencialment destructiu, catastròfic”, ha insistit Monserrat, tot recordant la magnitud de 6,8 graus que noves injeccions podrien generar, segons els estudis.

Però els dubtes que el mateix Nadal sembra sobre la seguretat emparant-se amb les mateixes conclusions tampoc han agradat al consistori canareu que, al costat de la Plataforma del Sénia, exigeix el desmantellament de les instal·lacions al més aviat possible –tant de la planta marina, la terrestre com els gasoductes, revertint les servituds actuals- a partir de la fixació d’un calendari. “Això és possible. No poden dir que no ho és: no és la primera vegada ni l’última que això es fa. No entenem per què no ho volen fer. No podem estar amb aquesta espasa de Dàmocles a sobre”, clama l’alcalde, qui discrepa obertament amb el ministre. “És fàcil, segur i es pot fer”, apunta, tot recordant que no és necessària ni possible l’extracció del gas matalàs injectat el 2013.

Acompanyats dels portaveus de la Plataforma del Sénia, els representants del govern municipal han volgut posar sobre la taula tota la bateria de demandes, de requeriments administratius i accions polítiques per posar fi definitivament a la història de despropòsits del projecte Castor que ha aprovat la junta de govern local. A més de la visita ministerial i el calendari per al desmantellament, reclamen que es depurin responsabilitats en la redacció dels informes tècnics i la concessió; que es rescabali la indemnització a Escal UGS pels danys causats; un informe jurídic sobre l’operativitat actual de les instal·lacions; que s’efectuï una auditoria econòmica externa; i ajuts econòmics per a millorar la imatge turística danyada pels terratrèmols. Els acords, que es traslladaran al Ministeri i es notificaran al Síndic de Greuges, es trametran als grups parlamentaris, tant al Congrés, el Parlament i les Corts Valencianes, així com al veí Ajuntament de Vinaròs.

Montserrat s’ha referit també a l’impacte econòmic que deixa el fiasco del projecte Castor, tot recordant la “distorsió” dels preus en tot el sistema gasista que el pagament de la indemnització a l’exconcessionària ha generat. “Alguns territoris estan més afectats que d’altres i Catalunya es troba entre els més afectats” com a principal consumidor de gas de l’Estat, ha recordat. Especialment flagrant, ha assegurat, és el tipus d’interès de 4,2% de l’operació financera per aquesta indemnització, més de tres punts per sobre que la resta de partides de deute del sistema gasista, segons l’informe de març de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. L’alcalde també ha qüestionat els 15,7 milions d’euros anuals que costa mantenir les instal·lacions hibernades i ha reclamat un estudi per determinar si aquesta xifra preveu tots els costos i partides, incloses les assegurances. Una xifra que ha comparat amb els 20 milions que el govern espanyol preveu invertir en els comptes de 2017 a les Terres de l’Ebre.

Per la seva banda, els portaveus de la Plataforma del Sénia, que han mostrat la seva sintonia amb l’Ajuntament al llarg dels prop de deu anys de lluita en contra del projecte Castor i s’han adherit a les demandes presentades aquest dijous, han insistit a recordar l’existència de “dol, negligència i no se quantes coses més” per part d’Escal UGS, en aspectes clau dels estudis previs, com el càlcul de la porositat que havia de servir per determinar el volum del magatzem. Uns paràmetres que diversos experts consideren erroni i que hauria conduït al fracàs i posterior crisi sísmica arran de les injeccions. “Si van enganyar el govern espanyol els hauria d’estirar l’orella i fer-los tornar el que els van pagar”, ha apuntat el portaveu de l’entitat, Evelio Monfort. “S’ha repercutit un deute privat entre les butxaques dels consumidors”, ha retret la portaveu Cristina Reverter, qui ha reclamat la necessitat d’esclarir responsabilitats i, més enllà del tancament i desmantellament, deixar els “comptes clars” per evitar que la ciutadania i els consumidors acabin assumint la ingent factura del Castor.