Però els dubtes que el mateix Nadal sembra sobre la seguretat emparant-se amb les mateixes conclusions tampoc han agradat al consistori canareu que, al costat de la Plataforma del Sénia, exigeix el desmantellament de les instal·lacions al més aviat possible –tant de la planta marina, la terrestre com els gasoductes, revertint les servituds actuals- a partir de la fixació d’un calendari. “Això és possible. No poden dir que no ho és: no és la primera vegada ni l’última que això es fa. No entenem per què no ho volen fer. No podem estar amb aquesta espasa de Dàmocles a sobre”, clama l’alcalde, qui discrepa obertament amb el ministre. “És fàcil, segur i es pot fer”, apunta, tot recordant que no és necessària ni possible l’extracció del gas matalàs injectat el 2013.
Montserrat s’ha referit també a l’impacte econòmic que deixa el fiasco del projecte Castor, tot recordant la “distorsió” dels preus en tot el sistema gasista que el pagament de la indemnització a l’exconcessionària ha generat. “Alguns territoris estan més afectats que d’altres i Catalunya es troba entre els més afectats” com a principal consumidor de gas de l’Estat, ha recordat. Especialment flagrant, ha assegurat, és el tipus d’interès de 4,2% de l’operació financera per aquesta indemnització, més de tres punts per sobre que la resta de partides de deute del sistema gasista, segons l’informe de març de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. L’alcalde també ha qüestionat els 15,7 milions d’euros anuals que costa mantenir les instal·lacions hibernades i ha reclamat un estudi per determinar si aquesta xifra preveu tots els costos i partides, incloses les assegurances. Una xifra que ha comparat amb els 20 milions que el govern espanyol preveu invertir en els comptes de 2017 a les Terres de l’Ebre.
Per la seva banda, els portaveus de la Plataforma del Sénia, que han mostrat la seva sintonia amb l’Ajuntament al llarg dels prop de deu anys de lluita en contra del projecte Castor i s’han adherit a les demandes presentades aquest dijous, han insistit a recordar l’existència de “dol, negligència i no se quantes coses més” per part d’Escal UGS, en aspectes clau dels estudis previs, com el càlcul de la porositat que havia de servir per determinar el volum del magatzem. Uns paràmetres que diversos experts consideren erroni i que hauria conduït al fracàs i posterior crisi sísmica arran de les injeccions. “Si van enganyar el govern espanyol els hauria d’estirar l’orella i fer-los tornar el que els van pagar”, ha apuntat el portaveu de l’entitat, Evelio Monfort. “S’ha repercutit un deute privat entre les butxaques dels consumidors”, ha retret la portaveu Cristina Reverter, qui ha reclamat la necessitat d’esclarir responsabilitats i, més enllà del tancament i desmantellament, deixar els “comptes clars” per evitar que la ciutadania i els consumidors acabin assumint la ingent factura del Castor.