La Universitat de Girona (UdG) ha presentat aquest dilluns el conjunt de projectes de recerca arqueològica que desenvolupa actualment a les comarques gironines, una activitat que acumula més de tres dècades d'història i que compta amb una inversió superior als 1,3 milions d'euros. La universitat reivindica així el seu paper com un dels principals referents de la investigació arqueològica a Catalunya.
La presentació, celebrada al Rectorat de la UdG, ha reunit representants de la Universitat, la Diputació de Girona, diversos ajuntaments i el Consorci de les Gavarres, que col·laboren en els diferents projectes de recerca i preservació del patrimoni.
Una recerca vinculada al territori
La Universitat de Girona desenvolupa les seves actuacions arqueològiques en estreta col·laboració amb administracions i institucions del territori, combinant la investigació científica amb la conservació del patrimoni i la seva divulgació.
Actualment impulsa projectes en municipis com Roses, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter, Calonge i Sant Antoni, Quart i Cassà de la Selva, així com en espais gestionats pel Consorci de les Gavarres.
El rector de la UdG, Josep Calbó, ha destacat que aquesta tasca "és un exemple de com la recerca pública pot generar coneixement, preservar el patrimoni i retornar valor al territori".
Excavacions, divulgació i formació
El director de la Càtedra Roses d'Arqueologia i Patrimoni Arqueològic, Marc Bouzas, ha remarcat que la investigació arqueològica va molt més enllà de les excavacions.
Els projectes inclouen la generació de nou coneixement científic, la publicació dels resultats, la formació de personal investigador, la posada en valor dels jaciments i nombroses activitats divulgatives, com exposicions, visites guiades, conferències i publicacions obertes al públic.
Col·laboracions de llarg recorregut
La UdG ha posat en valor les aliances consolidades amb diferents administracions locals.
A Sant Julià de Ramis, la col·laboració amb la universitat es manté des de fa més de 30 anys. A Sarrià de Ter, els treballs arqueològics a la vil·la romana del Pla de l'Horta es desenvolupen des del 2008, mentre que a Calonge i Sant Antoni la recerca s'ha centrat en la vil·la romana del Collet i, anteriorment, en la terrisseria del Collet Est.
També continuen les actuacions als jaciments de Puig d'en Rovira i Puig Castell, impulsades conjuntament amb els ajuntaments de Quart, Cassà de la Selva i el Consorci de les Gavarres.
Nous projectes i més d'1,3 milions d'euros de finançament
L'activitat investigadora s'ha reforçat recentment amb l'obtenció de tres projectes del programa Quadriennal de Recerca en Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat i d'un projecte competitiu d'R+D finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
En conjunt, els recursos aportats a través de la Càtedra Roses, els convenis de col·laboració i els projectes de recerca superen els 1,3 milions d'euros, una xifra que, segons la Universitat, reflecteix la confiança de les institucions en la capacitat de la UdG per generar coneixement i posar-lo al servei de la societat.
La Universitat defensa que la recerca arqueològica és una eina de servei públic que contribueix a ampliar el coneixement sobre el passat, conservar el patrimoni i acostar-lo a la ciutadania mitjançant la divulgació i la valorització dels jaciments.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
