Els Mossos d’Esquadra investiguen una dotzena de tallers il·legals a les comarques gironines, uns negocis fraudulents que operen al marge de la normativa i que continuen sent una preocupació per al sector. Molts d’aquests espais passen inadvertits perquè es troben en zones aïllades, dins de naus discretes o darrere de persianes que es tanquen mentre l’activitat continua a l’interior.
La policia alerta que aquests tallers no només provoquen un perjudici econòmic als establiments que treballen de manera legal, sinó que també generen un problema mediambiental important. En molts casos, no disposen de cap sistema per separar, recollir o gestionar correctament els residus, fet que pot acabar contaminant l’entorn amb olis, líquids de frens i altres substàncies derivades de la reparació de vehicles.
Tallers amagats i difícils de detectar
Un dels principals obstacles és que aquests negocis no s’anuncien públicament. Funcionen sobretot a través del boca-orella, fet que dificulta la seva localització. Tot i això, la Unitat Regional de Medi Ambient dels Mossos a Girona fa seguiments periòdics i aixeca actes quan detecta que aquests tallers continuen treballant de manera irregular.
Un dels casos investigats es troba en una masia aïllada entre la Selva i el Gironès. Darrere d’una casa pairal, diversos homes hi reparen vehicles sense mesures de seguretat i sense cap sistema adequat de gestió de residus. Segons els Mossos, aquestes pràctiques poden provocar vessaments contaminants i també posen en risc els mateixos treballadors.
En alguns punts, els agents també han detectat la crema de plàstics i altres materials, una pràctica que incrementa el perill ambiental i pot comportar riscos afegits per l’entorn. Els Mossos intenten resseguir el destí dels residus que generen aquests negocis, que poden acabar en abocaments incontrolats o en contenidors sense cap mena de supervisió.
Riscos laborals i altres delictes associats
A banda del dany ambiental, la policia també adverteix de les condicions laborals en què treballen els empleats d’aquests tallers. La manca de prevenció, d’equipaments adequats i de garanties de seguretat pot derivar en accidents i situacions de risc.
El cap de la URMA a Girona, el caporal Antoni López, explica que sovint aquesta activitat il·legal va acompanyada d’altres delictes. El més habitual és el frau elèctric, però també s’han detectat casos més greus, com la modificació d’un fals fons en un vehicle per presumptament amagar droga.
Els Mossos també identifiquen les persones que treballen en aquests espais i, quan detecten situacions administratives irregulars, ho comuniquen a la Policia Nacional, que és qui té les competències en matèria d’estrangeria.
“Nosaltres identifiquem les persones, comprovem l’activitat i els residus que generen, el destí d’aquests residus i les condicions de treball en què estan els empleats, i ho comuniquem a l’Ajuntament corresponent o a Treball o al departament que correspongui”, explica López.
Un cop recollides les irregularitats, els Mossos les traslladen als ajuntaments, que són els responsables d’obrir expedients, sancionar i, si escau, ordenar el tancament dels negocis. Tot i això, el procés pot allargar-se i, en alguns casos, els tallers continuen funcionant durant un temps malgrat les denúncies.