Palafrugell instal·la una escultura en record de l’escriptor Tom Sharpe

Aquest matí s’ha inaugurat a Llafranc una escultura en memòria de Tom Sharpe. Precisament un 6 de juny de fa 10 anys, l’escriptor anglès moria a Llafranc, on va viure els darrers 20 anys de la seva vida i on va deixar el seu llegat. L’escultura està situada a l’espai que duu el seu nom i recorda una frase de Sharpe: “Aquí a Llafranc em sento lliure i feliç”. A la inauguració hi han assistit, Joan Vigas, l’alcalde de Palafrugell, i Montserrat Verdaguer, presidenta de la Fundació Tom Sharpe. L’escultura ha estat creació del dissenyador Pere Àlvaro. 

Coincidint amb la inauguració de l’escultura, la Fundació Tom Sharpe ha presentat la biografia de l’escriptor, “Fragments d’inexistència. Una biografia de Tom Sharpe”, publicada per l’editorial Anagrama i escrita per Miquel Martín i Serra amb la col·laboració de Montserrat Verdaguer. L’obra està basada en l’abundant llegat documental que va deixar l’escriptor quan va morir. 

Tom Sharpe

Thomas Ridley Sharpe, més conegut com Tom Sharpe, va ser un novel·lista satíric i fotògraf, nascut a Londres el 30 de març de 1928. Sharpe es va criar a Anglaterra, però l’any 1951 va anar a viure a Sud-àfrica on va  treballar com a assistent social, més endavant com a mestre i finalment va tenir un estudi fotogràfic. Durant la seva estada a Sud-àfrica va escriure nou obres de teatre. El desembre de 1961 va ser arrestat i deportat a Gran Bretanya per la seva activitat política contra l’apartheid.

Del 1963 al 1972 va treballar com a professor d’història al Cambridge College of Arts and Technology, anys durant els quals es va gestar el personatge de Wilt que acompanyaria l’autor durant tota la seva vida. El 1971 es va publicar el seu primer llibre, “Assemblea sediciosa”. En total en va escriure setze, tots carregats d’humor, un humor potent i moltes vegades corrosiu que Tom Sharpe feia servir per vehicular la denúncia social, el seu dolor profund, la reflexió i la crítica –molt lúcida– a gairebé tot.

Tom Sharpe va arribar per primera vegada a Llafranc l’any 1992, on hi va viure gairebé vint anys i on va morir el 6 de juny de 2013. Va arribar a aquest nucli costaner de la Costa Brava convidat a dinar per la seva agent literària. Tal va ser l’encís de Sharpe per l’indret que es va comprar una casa i s’hi va quedar a viure fins a la seva mort.

Al llarg de la seva vida, va rebre diversos premis literaris: el XXXIIIème Gran Prix de l’Humour Noir Xavier Forneret, a França, el 1986; el LiberPress de Girona el 2009 i La risa de Bilbao el 2010.

Va ser nomenat Soci honorari del Catalonia Today el 2011 i Palafrugellenc de l’any, el 2009.