El vespre d’aquest passat dilluns la Casa del Poble de Blanes va acollir la presentació del darrer llibre de Quim Torra ‘Les Hores greus, Dietari de Canonges’, organitzat per Òmnium Cultural Selva Marítima. L’expresident de la Generalitat relata el confinament que va viure durant les primeres setmanes de la pandèmia, el març i abril del 2020, i aporta un testimoni en primera persona sobre com el govern de Catalunya va ver front a l’emergència sanitària.
L’acte el va conduir el periodista blanenc Joan Ferrer, cap d’Informatius de Ràdio Marina, qui va proposar a l’únic president de la Generalitat nascut a Blanes diverses qüestions interessants que es relaten al llibre. Es tracta d’un diari íntim, reflexiu i colpidor, on no s’estalvia vessar-hi què li passava pel cap en aquells moments on tothom, en major o menor mesura, patia davant la incertesa del què era totalment desconegut.
És el primer volum del ‘Dietari de Canonges’, que aviat tindrà continuació amb el seu nou llibre ja enllestit ‘Les Hores Incertes’. A través d’aquest dietari, el 131è president de la Generalitat copsa el testimoni descarnat d’un intel·lectual, més que no pas un polític, que ha de fer front des de la soledat del confinament a una situació insòlita, que avui dia –tal com va remarcar ahir- encara no ha acabat.
Al llarg de la vetllada, Quim Torra va compartir confidències com ara el seu neguit respecte la gran reflexió que s’hauria de fer la societat sobre si, durant aquests primers mesos de la pandèmia, s’havien pres les millors decisions per posar la vida de les persones per davant de l’economia. També va recordar com un dels moments més especials la data del 14 d’abril, quan va poder abandonar el confinament i tornar a casa amb la seva família.
Records personals i de la seva relació amb Blanes
Durant la presentació també es van rememorar altres fets, com ara el seu enderroc judicial com a president per col·locar una pancarta que exigia la llibertat dels presos catalans. Quim Torra va rememorar com li va dir a la seva mare que seria president de la Generalitat. Mai s’havia pensat que arribaria aquest moment i, per tant, sempre li havia dit que totes les publicacions que apuntaven a la seva figura eren simples rumors.
Per això, quan faltaven cinc minuts per fer-ho públic en roda de premsa, va demanar que deixessin trucar-la, perquè no se n’assabentés a través dels mitjans. En relació als seus pares, com no podia ser d’una altra manera, el fet d’estar presentant el llibre a la ciutat que el va veure néixer també va desencadenar diversos records de la seva infantesa i uns lligams que durant la seva etapa com a president va voler refermar.
En aquest darrer sentit, va explicar que durant la pandèmia va mantenir el seu contacte amb Blanes parlant tant amb el director de Nylstar -l’antiga SAFA on treballava el seu pare-, interessant-se per la fabricació de mascaretes de roba protectores, o bé per l’evolució dels pacients a l’Hospital Comarcal. Per últim, retornant a l’actualitat, també va esmentar la necessitat que es pugui fer alguna cosa per no perdre l’espai natural de Pinya de Rosa, un dels paratges més emblemàtics de la vila.
