Arribem a la meitat del mandat, fortament marcat per la pandèmia de la Covid-19. Com valora aquests dos primers anys de legislatura?
Han estat dos anys complicats en el sentit en què hem hagut de modificar una part important de les accions inicialment previstes. No és que hàgim deixat de fer cap projecte, sinó que únicament els hem hagut d’iniciar més tard del que teníem plantificat en un primer moment. La presa de decisions en un ajuntament requereix temps i els mandats de quatre anys són curts per a fer realitat projectes complexos que requereixen diversos actors. Els ajuntaments hem incorporat processos de participació, de transparència, d’informació pública, de governança o de finançament que allarguen l’execució dels projectes. La Covid-19 ens ha fet anar més a poc a poc del que hauríem volgut. La prioritat, d’un dia per altre, va ser atendre la crisis sanitària, social i econòmica provocades per la pandèmia i molts projectes es van haver d’aparcar. També t’he de dir, però, que durant aquests mesos ens hem sentit molt útils i necessaris. Els ajuntaments hem estat la institució de referència a l’hora de resoldre problemes.
Quines mesures s’han plantejat des de l’Ajuntament d’Olot per reactivar l’economia del municipi?
Són diverses i es van agrupar totes i aprovar en un Pla de reactivació econòmica que inclou 122 accions. Una de les primeres mesures que vàrem adoptar va ser la creació d’un fons social i econòmic per fer front a la Covid, amb mesures per ajudar les famílies que havien vist agreujada la seva situació arran de la pandèmia i als sectors que també n’havien resultat més perjudicats. En aquest sentit, vàrem impulsar un seguit d’accions per donar suport als diferents àmbits (comerç, hostaleria, restauració…), acompanyar i assessorar les persones i les empreses per l’impacte causat per la Covid a través de la creació de l’Oficina de Reactivació i fer que la ciutat pogués continuar generant oportunitats per a tothom. N’hi ha de tan diverses com els ajuts econòmics directes a sectors concrets: comerç, restauració, mercats, autònoms, agències de viatges, taxistes …, però també la creació de projectes dinamitzadors com una app de comerç de proximitat que està tenint molt bona resposta.
Des de l’inici de la pandèmia i fins a l’actualitat hem destinat un total d’1.386.706 euros a mesures de reactivació econòmica amb impacte en diversos àmbits, més de 485.500 euros en ajuts directes a empreses i autònoms per combatre els efectes de la Covid a Olot. També hem mantingut reunions telemàtiques amb representants dels diferents sectors de la ciutat per recollir de primera mà les seves preocupacions i inquietuds, uns contactes que també vàrem voler fer amb les persones de més de 70 anys de la ciutat (per saber com estaven, si els podíem ajudar en alguna cosa) i que encara a dia d’avui recordem com un dels fets més destacats dels primers dies de l’estat d’alarma a la ciutat.
Quins són els projectes prioritaris per a la segona part del mandat?
N’hi ha molts, però en destacaria set. La primera, la creació de noves unitats de convivència de la residència de l’antic Hospital Sant Jaume per atendre millor la gent gran amb dependència. També la promoció d’una vuitantena d’habitatges públics de lloguer assequibles; la construcció d’una piscina municipal coberta, la posada en marxa d’un centre de formació de noves oportunitats per a aquells/es joves que no encaixen bé en el sistema públic educatiu i l’obertura d’un nou centre d’interpretació dels volcans (l’Espai Cràter) per dinamitzar el comerç i l’hostaleria de la ciutat. A més, també hem de treballar amb la Generalitat perquè es construeixi el nou CAP de Sant Miquel i la variant d’Olot.
Recentment s’ha adjudicat el projecte bàsic per a la construcció del nou CAP d’Olot. Què suposarà per al municipi?
Suposarà una millora important de l’atenció primària del sistema públic de salut, tant per als professionals que hi treballen com per a les persones ateses. Al 2014 va entrar en funcionament el nou Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa, que ha comportat importants millores en unes instal·lacions àmplies i modernes, amb nous serveis, estalviant molts desplaçaments a altres ciutats com Girona o Barcelona. El nou CAP completarà les infraestructures necessàries en l’àmbit de la salut a la ciutat.
Al mes de març van començar la transformació del barri del Carme. Quines accions s’han previst i quins terminis tenen?
L’Illa del Carme serà el projecte de ciutat més important del proper mandat. Hem començat actuant amb la remodelació de la plaça del Carme, unes obres que s’aniran completant durant les properes setmanes i que s’afegeixen als treballs que necessitava l’Escola d’Art: renovació dels serveis, tancaments, instal·lacions, pintura, etc. El proper any i mig ens hem de concentrar en dissenyar bé quin és el programa de serveis que ha d’acollir l’Illa del Carme per abordar les obres durant el proper mandat.
El passat mes d’abril la Generalitat va declarar Olot com a Punt d’Interès Artesanal. Recentment s’ha creat el mapa de l’artesania en línia. Què suposa això per a Olot i quines altres accions s’han previst en aquest àmbit?
El mapa d’artesania en línia és una de les accions que s’han pogut fer realitat des que el passat mes d’abril la Generalitat declarés Olot Punt d’Interès Artesanal de Catalunya. Es un reconeixement a la dinamització del centre històric i especialment al Nucli Antic que, a dia d’avui, concentra bona part dels tallers i botigues dedicats a l’artesania. És una manera de subratllar la feina feta fins al moment i que s’ha materialitzat amb projectes com “El Taller dels Sastres”.
Des de DinàmiG, amb l’Associació la IERA, s’han fet diferents accions per posar de relleu l’artesania de la ciutat: des de la publicació del mapa, que es pot trobar a eltallerdelssastres.cat, a la creació del distintiu ‘Olot, punt d’interès artesanal’, un adhesiu que els artesans inscrits al mapa poden col·locar als seus establiments per identificar-los. També s’està treballant en altres accions com la campanya ‘Artesania és’ i moltes altres que aquests propers mesos ja es podran presentar dins del Pla Integral d’Accions de Millora (PIAM) del Nucli Antic d’Olot.
