El Museu de l’Empordà exposa fotografies de Mey Rahola, una de les pioneres a Espanya

Des del 26 de novembre de 2022 fins al 9 d’abril de 2023 es podrà visitar l’exposició «Mey Rahola. Desig d’horitzons»

El Museu de l’Empordà inaugura aquest divendres 25 de novembre a les 19 h «Mey Rahola. Desig d’horitzons» que es podrà veure fins al 9 d’abril. L’exposició presenta fotografies de Mey Rahola, filla de pares empordanesos, una de les primeres dones a fer-se un nom en l’àmbit de la fotografia artística a Espanya abans de la Guerra Civil. En només dos anys, entre 1934 i 1936, la seva afició va adquirir una dimensió pública a través d’exposicions, premis i publicacions, afirmant-se com a fotògrafa més enllà de l’àmbit familiar, fet excepcional per a una dona a la Catalunya del seu temps. Malgrat tot, la seva obra havia caigut en un oblit quasi absolut.

Aquesta exposició és fruit del rescat de l’arxiu personal de la fotògrafa, dispersat i en part desaparegut. S’ha pensat, per tant, com una immersió en els temes principals de l’imaginari visual de Mey Rahola i amb els quals es va donar a conèixer públicament com a fotògrafa als anys 1930: el mar i Cadaqués, que redescobreix des d’una mirada fotogràfica atrevida i moderna.

El recorregut s’ordenarà a partir de temes vinculats a la navegació d’oci dels anys 1930: l’esport, el viatge en llibertat i la nostàlgia per una forma de vida més autèntica i pròxima a la naturalesa, preservada d’un món en crisi.

La pràctica de la fotografia artística, l’esport a l’aire lliure i l’experiència de la velocitat i del risc eren veritables conquestes per a l’emancipació de la dona al començament del segle xx. Des de la coberta inclinada del seu veler, l’Alai, Mey Rahola va incorporar a la fotografia de mar una mirada moderna i dinàmica que trencava amb les marines fetes des de la seguretat del port o de la platja. Rahola capturava així l’alegria de viure de les noves generacions, la seva i la dels fills. El veler també era un lloc d’experimentació compartida amb altres fotògrafs, com el seu cunyat Joan Xirau Palau, amb qui havia après els secrets del revelatge, les amistats de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, com Denys Choffat (marit de l’escriptora Aurora Bertrana), les seves germanes, Pilar i Empar, i dos referents de la fotografia catalana, Antoni Campañà i Joaquim Pla Janini.

Junt amb l’Alai, destruït el 1938 per una bomba de l’aviació franquista, desapareixia la realitat social i cultural esperançadora que Mey Rahola havia ajudat a construir durant els anys de la Segona República. L’arxiu rescatat de la fotògrafa ofereix un terreny privilegiat per reconstruir la memòria d’aquell món, però el projecte d’emancipació que encarnava Mey Rahola a la dècada de 1930 només es pot recuperar al preu d’una operació delicada d’identificació i de selecció de les restes salvades del naufragi.

L’arxiu és un objecte multiforme, incontrolable i obert que explica moltes històries: la dels artefactes amb què Rahola i el seu entorn van saber preservar aquella vida somniada; la del grup femení que va funcionar al voltant de la fotògrafa; la d’aquella part de l’arxiu que sempre roman silenciosa, i la de la memòria oral, essencial per provar d’entendre i d’ordenar des del present la trajectòria de Rahola.

Simultàniament, es pot veure l’exposició «Mey Rahola. La nova fotògrafa» sobre tota la trajectòria de Mey Rahola al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona, fins al 29 de maig de 2023.

L’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó, ha ressaltat que “amb aquesta exposició, recuperem i reivindiquem la figura de la Mey Rahola. Ja ho vam fer amb el projecte “Pintar, crear, viure. Dones artistes a l’Alt Empordà” que vam inaugurar l’octubre de 2020 al Museu de l’Empordà i que tenia precisament l’objectiu de donar a conèixer les obres de dones artistes empordaneses. És de justícia reivindicar i visibilitzar dones artistes que havien estat oblidades”.

El regidor de Cultura, Alfons Martínez ha explicat que “recuperem un relat que permet posar en valor la feina i la trajectòria de dones que en el seu moment van ser amagades per diferents circumstàncies i ho fem ajudats pel MNAC que s’acosta al territori en un Museu com el de l’Empordà que forma part de la xarxa de museus de Catalunya”.