La família Brugada ha cedit avui en dipòsit a la ciutat de Banyoles el seu fons patrimonial, un dels més antics de la ciutat de Banyoles amb documents que daten del segle XIII. El fons se cedeix ara a la ciutat i es conservarà i es podrà consultar a l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany.
L’acte de cessió del fons de la família Brugada s’ha celebrat aquesta vespre a l’Ajuntament de Banyoles. L’Alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, ha agraït el que ha qualificat com a “gest de generositat cap a la ciutat” la cessió en dipòsit del fons a l’Ajuntament i ha afegit que “és un acte que demostra el sentiment de pertinença i d’estima de la família Brugada cap a Banyoles i que ens permetrà radiografiar la història de la nostra ciutat”.
En l’acte, hi han participat tres generacions de la família Brugada. En nom d’elles, Martirià
Brugada s’ha mostrat satisfet de poder fer aquesta cessió en dipòsit a l’Arxiu Comarcal i ha
agraït la tasca de l’Arxiu per la conserva i custòdia dels documents de la família.
La família Brugada
El mas Brugada és un dels masos existents més antics de Banyoles. El 1279 s’anomenava Brugada d’Amunt o borda de Brugada, i el cap de la família que hi vivia, i explotava el mas,
era Ramon Brugada d’Amunt. Al segle XVII també se l’anomenava mas Sala d’Amunt.
Actualment, el mas encara està en mans de la família Brugada i és conegut, pels banyolins,
com Can Brugada o Can Teixidor del Terme.
El seu fons patrimonial és molt important, conserva 85 pergamins datats entre 1279-1634 i
447 documents en paper datats entre 1749 i finals del segle XX. El document més antic del
fons és de l’any 1279 i està escrit en pergamí, és una còpia de la capbrevació del mas o borda Brugada, en què Ramon Brugada d’Amunt reconeix que l’abat del monestir de Sant Esteve és el senyor del mas.
Al llarg del fons s’hi troben compres i vendes de terres, la majoria situades a tocar l’estany de Banyoles. La informació que aporten els documents d’aquest fons permet estudiar els topònims antics de Banyoles, sobretot de llocs propers a l’estany, al puig de Sant Martirià i dels recs.
També permet resseguir les vicissituds d’aquesta nissaga banyolina: emparentaments,
donacions, testaments, capítols matrimonials, etc. Els seus negocis, com una societat mercantil col·lectiva per a la fabricació i venda de ciment hidràulic anomenada “La Bañolense” (1876) o la fleca de Josep Brugada Agustí (1900-1929). També hi ha alguns documents del segle XVIII de la confraria dels sants Abdó i Senén de Banyoles.
