Blanes va posar punt i final ahir a la nit a la Festa Major Petita 2021 de la mateixa manera en què, curiosament, l’encetava ara fa un any: amb la Cantada d’Havaneres, que enguany ha arribat ja a la seva setena edició consecutiva. L’escenari de la Plaça dels Països Catalans es va omplir d’aires marineres durant gairebé dues hores i mitja, el temps que va durar el monumental concert, especialment agraït pel públic assistent.
La proximitat del mar va fer que enguany l’esdeveniment recuperés bona part de l’esperit que es va haver de deixar de banda al 2020, quan les necessitats sanitàries van fer recomanable organitzar-ho en un altre recinte molt més allunyat del Mediterrani. Tal com marca la tradició d’aquests darrers anys, l’objectiu és que tant els amants dels sons mariners com els neòfits en la matèria passin una estona entretinguda amb les veus de diferents grups.
7a Cantada d’Havaneres amb tres grups d’excepció
Com també s’ha vingut fent en les anteriors edicions, els primers en trencar el gel van ser els components del grup amfitrió, ‘Cabotatge’, que va encetar el monumental concert amb tres havaneres molt apreciades: Vell Pescador, Bitxintxo i Mariner de Terra Endins. Al seu repertori no van faltar Vestida de Nit o bé Maria la Portuguesa. I van tancar la seva intervenció amb Tan sólo con su encanto navegaré.
Nascut a Blanes l’any 2015, Cabotatge està format actualment per Ramon Soto, Esteve Dalmau, Toni Garcia i Montse Casanova. Els uneix l’entusiasme per la música i el desig de fer arribar al públic el resultat d’un treball que, tot i ser molt quotidià, no per això deixa de ser menys apassionant. Al seu repertori hi ha havaneres i cançons de taverna, així com valsets i algunes peces que adapten especialment per a cada esdeveniment.
Darrera d’ells va arribar el torn de l’Empordanet, que van donar una sonoritat molt diferent a la vetllada amb les veus de Lluís Bofill, Xavi Jonama i Pere Molina, acompanyats per la veu i el violoncel de Daniel Regincós, una aposta per a la obtenció d’una musicalitat molt diferent al què és habitual en aquest tipus de grups de música marinera.
Les seves arrels beuen de la poderosa empremta que va deixar un dels membres fundadors, Càstor Pérez (1955-2010), que tenia la valuosa experiència acumulada dels antics cantaires de Calella de Palafrugell. Aquesta mirada al passat, barrejada amb els nous ritmes poc o gens habituals en les cantades d’havaneres, va fer que la seva actuació fos més especial, amb cançons prou conegudes com La Caña Dulce, El Llop de Mar o La Balada d’en Lucas, saltejades amb temes de collita pròpia com A la Mar La Sal i Com més Mar més Vela, que va tancar la seva intervenció.
Els Pescadors de l’Escala i una actuació conjunta van tancar la cantada
El tercer ingredient de la VII Cantada d’Havaneres de Blanes el van constituir els més veterans dels tres grups: Els Pescadors de l’Escala. Enguany celebren els 57 anys de la seva fundació oficial, perquè molt abans ja actuaven de manera informal. Ja porten 8.000 actuacions –que aviat és dit!- en directe i 32 enregistraments discogràfics.
Actualment són el grup d’havaneres més antic de Catalunya, i la seva impecable trajectòria musical durant 55 anys els va ser reconeguda al 2014 amb la ‘Creu de Sant Jordi’. Els Pescadors de l’Escala són Quim Mas, Ernest Ollero, Jordi Cabarrocas i Albert Prat, que van utilitzar precisament com a carta de presentació la cançó Som Pescadors de l’Escala. Al llarg de la seva intervenció van repassar temes tan coneguts com Ulls Verds, Pescador Sóc d’una Cala, L’Empordà i una de les més populars entre el gran públic: La Gavina.
Finalment, per tancar la 7a Cantada d’Havaneres, les veus dels tres grups es van fusionar en un de sol, ajudats per un públic més que disposat a cantar amb ells, amb la coreografia inclosa dels mocadors moguts al ritme de ‘La Bella Lola’, així com una altra havanera immortal, ‘El Meu Avi’. Un final apoteòsic per a una vetllada única, que van gaudir tant els qui van taral·lejar tots els temes al llarg del concert, com per qui va descobrir tresors musicals mariners per primera vegada.
