Jordi Munell: “El nostre objectiu és ser facilitadors de l’activitat econòmica”

Ripoll compta amb un atractiu turístic especialment rellevant en l’àmbit monumental. Un sector que sembla recuperar-se després de la pandèmia, però no acaba d’agafar prou embranzida. D’altra banda, la comarca posa actualment especial èmfasi en sostenir l’activitat econòmica de la zona per evitar que el sotrac de les múltiples crisis no freni per complet el sector. L’alcalde de Ripoll, Jordi Munell, explica en aquesta entrevista a La Ciutat les diferents iniciatives que tenen en marxa per encarar aquest últim any de mandat municipal.

Com va actuar l’Ajuntament davant la crisi de la covid?

Com tots els ajuntaments, amb molta incertesa i molt poca informació al principi. Després intentant vetllar per la seguretat dels ciutadans i mantenint els serveis essencials. En l’àmbit local, van sorgir algunes iniciatives. Per exemple, de fabricació de mascaretes o de pantalles a través de la xarxa d’empreses. El que vam fer és col·laborar en aquestes iniciatives per fer arribar el material a l’hospital comarcal o a la residència.

En el moment que es va tancar el comerç no essencial, vam fer un plantejament: si el comerç no pot estar obert, però pots comprar per internet; per què les botigues de Ripoll no poden vendre a través d’una plataforma? Aleshores vam posar una furgoneta isotèrmica, un conductor i vam muntar una plataforma local. La gent podia demanar el pa, el peix o inclús un pijama. Algunes botigues ens han reconegut que van vendre més que de normal. Podien estar tancades com deia la llei, al mateix temps que oferien un servei de missatgeria. De fet, al Ripollès ja existia una iniciativa que començava el febrer de 2020 i el mes de març l’havíem de presentar en públic. La vam haver d’accelerar i fer-la a escala local per trampejar aquells dies.

Els ajuts extraordinaris als comerços encara es mantenen.

El 2020 l’Ajuntament va mobilitzar recursos adreçats als establiments que van haver de tancar. Vam arribar a mobilitzar en forma d’ajuts al voltant d’uns 350.000 i més de 100.000 l’any 2021. A més, al Ripollès ens van confinar tot Nadal i es va fer més complexa la situació pels establiments com els hotels o la restauració. Aquest 2022 hem mantingut unes bases per demanar aquesta compensació com amb les taxes d’obertura o d’escombraries perquè per Nadal encara es mantenien les limitacions horàries.

D’altra banda, vam muntar una oficina de Ripoll Comerç per ajudar a tramitar aquests ajuts de la Generalitat. Ha sigut difícil, però no hem hagut de patir extremadament el tancament de comerços. Al revés, el balanç del nombre d’establiments oberts i tancats era positiu el 2020 i 2021. Estem satisfets que la petita contribució municipal hagi ajudat.

Com han desplegat el Pla de Dinamització de Comerç que comentava l’estiu passat?

Pel que fa al pla, s’ha treballat a escala comarcal. Es va fer un pla estratègic que es va presentar al govern de la Generalitat i està dotat d’uns recursos que ha rebut el Consell Comarcal i els ha derivat a diferents actuacions: turisme, comerç, empreses… S’han reunit diverses taules sectorials d’on han sortit eixos estratègics per actuar. Ara intentem mobilitzar fons Next Generation al costat dels Planes Nacionales de Estabilidad Turística. A la comarca del Ripollès hem rebut uns 3 milions d’euros a repartir entre diferents pobles. Per exemple, a Ripoll són per estimular el sector de la bicicleta i els nexes entre les vies verdes.

Quines són les previsions per aquesta temporada turística?

Aquests primers sis mesos de l’any sembla que han sigut bons. El balanç de les estacions de muntanya, a nivell venda de forfaits, han sigut xifres positives. Aquest públic després menja i dorm també aquí. En canvi, en l’àmbit del turisme monumental, notem que les excursions escolars no s’han recuperat com abans de la pandèmia. Un dels monuments romànics per excel·lència és el Monestir de Ripoll, per la qual cosa estàvem acostumats que cada dia arribessin dos o tres autocars de Catalunya.

Després hi ha el turisme de la tercera edat que també venia entre setembre i abril, i ara no hi ha hagut Imserso. Les xifres de visitants al Museu o al Monestir no es recuperen respecte de 2019, però sí que creixen respecte de 2020. El turisme internacional costa que arribi als nivells de 2019, encara que les xifres indiquen una recuperació sostinguda.

En canvi, els sectors de restauració del turisme d’interior, que fa menys ús del recorregut interior, ha tingut un bon hivern. Tot i que el preu dels combustibles potser ha frenat una mica aquesta pujada amb un abril i maig no tan potents.

Per aquest 2022 hi ha planificats diferents obres importants com la primera fase de la piscina coberta o la rehabilitació de la finca de la torre. Quins són els projectes més interessants?

Estem executant els vestuaris i la gespa dels camps de futbol i també hem fet un nou camp de futbol set. A més, s’està licitant l’accessibilitat amb un pont al riu Ter, s’inverteix en un mirador turístic on neixen el Ter i el Freser, i hem adquirit un terreny per crear un aparcament al costat del Monestir. Són uns mesos frenètics pel que fa a les licitacions. S’està fent a tota marxa per recuperar el que va quedar per fer el 2020. També afrontem dificultats per l’encariment de materials.

Pel que fa a inversions noves, ens hem presentat a Next Generations com el de la construcció d’un bloc destinat per habitatge social per ajudar els joves i les persones grans que viuen soles en edificis molt antics.

Heu de fer tot el que no s’ha pogut realitzar en aquells dos anys. Pot suportar l’administració aquest nivell frenètic?

Amb les licitacions es nota. Hi ha alguna que ens ha quedat deserta perquè hi ha empreses que tenen molta feina. Encara que sigui any electoral, intentarem aixecar coses que formen part del programa de govern els 3-4 primers mesos de 2023. Sense la pandèmia, segurament haguérem tingut uns ‘timings’ diferents, però els compromisos electorals s’han d’intentar complir.

Heu afegit el porta a porta comercial darrerament. Plantegeu un canvi de model de recollida de residus per tot el municipi?

En el cas de Ripoll, el sistema actual el vam implementar el 2019. Vam col·locar contenidors més grans volumètrics amb els camions de recollida lateral. Encara té un cert recorregut. El que passa és que pel mig hem adoptat també mesures com la recollida comercial de cartó per evitar que el barri comercial tingui acumulacions de voluminosos. També fem recollida setmanal per la gent que no pot portar les coses a la deixalleria.

Després val a dir que les campanyes de conscienciació que hem fet i la reducció de la taxa d’escombraries amb activitats està avançant satisfactòriament. L’any passat unes 200 famílies es van acollir a la campanya de reducció de la taxa. Considerem que és un bon incentiu pagar 99 en lloc de 160 euros. Aquest 2022 això es podrà incrementar més. No paro d’explicar a tothom que, el dia que el contenidor gris vagi buit, no haurem de cobrar taxa d’escombraries.

En quin estat es troba la reactivació cultural del municipi?

L’estiu passat ja vam intentar recuperar l’activitat social amb alguns concerts i la Fira Medieval. Aquest 2022 això ha entrat amb molta força i no parem de fer activitats de teatre, música i espectacles: hem generat un nou certamen de cantautors, hem presentat un festival musical inclusiu, al juliol i agost tindrem dos grans grups musicals de moda i acabem de sortir d’una festa major normal i del cicle de teatre. Fa goig tornar a veure les places plenes. De cara a aquest estiu, planegem activitats en petit format en algunes setmanes i altres de més potents per ser referents. Intentem que l’activitat no pari. 

En aquest mandat hi ha un gran projecte que destaqui per sobre de la resta?

El gran projecte és ser facilitadors d’activitat econòmica. Si hi ha activitat econòmica i la gent es guanya la vida, els problemes socials es redueixen. En aquests moments, hi ha un anunci d’ampliació d’una empresa molt gran de Ripoll o el d’una empresa que va comprar un terreny i prepara un projecte per entrar la llicència d’obres. A més, els mateixos empresaris estan desenvolupant el sector per fer-lo més acollidor. També tenim un recinte industrial com l’antiga fàbrica casals en què la propietat ha estimulat la inversió amb lloguers de naus. D’uns 40.000 m2 ja hi ha uns 20.000 ocupats o reservats. Són molt bones notícies perquè en els pròxims mesos obriran i generaran feina.