A dia d’avui, l’obra ja esta en un moment més madur i els alumnes han escrit quatre escenes de l’obra i tenen els personatges assignats. L’Abdel i l’Afra són dos alumnes que pensaven que “seria més senzill” perquè ja es trobarien unes guies de com havia de ser l’obra. La realitat, però, és que l’actriu Rosa Gàmiz els va animar a fer-ho tot de zero. Segons Gàmiz, aquesta “és la clau” per aconseguir que els infants es motivin per participar en la creació teatral. “No és una història que els adults imposem”, afegeix l’actiu, “per això és la manera d’arribar més lluny”.
Per començar, els alumnes van estar-se “tot un dia agafant idees” de com volien que fos la seva obra. Ho van fer a partir d’anècdotes o de coses que els agradaria explicar. “Va ser mol llarg”, recorda l’Abdel. Tot i així, el nen afirma que cada vegada que han de fer aquest taller té “molta il·lusió” per participar-hi.
L’actriu detalla que ella només va explicar-los la seva “vivència del teatre” i a partir d’aquí “servir i acompanyar” la classe en el procés de creació. Això va derivar en una història que explica com una dona de fer feines obre una maleta i es converteix en una fada que viatja pel món i descobreix coses màgiques i divertides. La tasca de creació de noves escenes es compagina amb l’assaig del text que ja tenen. Tots els alumnes tenen assignat un personatge i un text que han d’anar memoritzant.
Treball en equip
La professora de la classe, Núria Martín, explica que el teatre serveix per “treballar la cooperació, el treball en equip i la lingüística”. Per una banda, en el treball en equip, Martín assegura que “es desperten molts de rols” entre alumnes i també hi ha “aspectes molt importants que cal potenciar”. I és que el teatre permet que alguns dels nens “que no destaquen” a les aules, amb el taller teatre “s’omplin d’energia” i els ajudin a integrar-se amb la classe.
Aquesta vessant participativa és un dels aspectes que més valoren els alumnes. L’Abdel creu que des que han començat a fer el taller, fan “més pinya” entre tota la classe i l’Afra diu que mentre assagen estan “més junts” i es relacionen més entre ells que quan estan asseguts fent classe.
El taller sempre arrenca amb l’actriu Rosa Gàmiz fent alguns exercicis per activar el cos i també per trencar el gel. Es tracta de perdre la vergonya i trencar la barrera que hi ha entre ells. A partir d’aquí, Gàmiz treu la caixa de disfresses i tothom busca la roba que li escau més pel seu personatge. Quan estan tots ben ambientats, s’asseuen per repassar el guió, de la mateixa manera que ho faria qualsevol companyia professional.
Per la banda més lingüística, la professora Núria Martín apunta que la creació de l’obra els obliga a desenvolupar el seu domini lèxic. “Han de buscar paraules, han de trobar fórmules per expressar les seves idees i explicar-se bé”. Rosa Gàmiz també incideix que el fet que el text tingui “les seves paraules” fa que se sentin més seu el projecte.
Les arts a les aules
El taller teatre forma part del projecte educatiu A tempo, de la Fundació Ciutat Invisible. Es tracta d’una iniciativa per intentar introduir les arts en el món educatiu amb la intenció de despertar emocions i creativitat. De fet, Rosa Gàmiz creu que “les arts ajuden a canalitzar emocions i trobar recursos” que potser no tenen en el seu dia a dia.
Tot i que l’objectiu és estrenar l’obra per Sant Jordi al Teatre de Salt, Rosa Gàmiz assegura que no vol estar “massa pendent del resultat final” perquè el més important d’aquest taller és “el procés”. De fet, és en aquest moment quan l’alumne interacciona i descobreix alguns dels valors que li aporta el teatre.
