El judici contra el presumpte parricida de Sils (Selva) ha començat aquest divendres a l’Audiència de Girona amb la tria del jurat popular. El fiscal demana 31 anys de presó i l’acusa d’assassinat agreujat, falsedat en document mercantil i d’un delicte continuat d’estafa a la Seguretat Social.
Els Mossos d’Esquadra van trobar el cos de la víctima embolicat amb plàstic en una habitació del garatge del domicili familiar de la urbanització Vallcanera el 31 d’agost del 2018. La investigació va situar el crim més de nou mesos abans, el 9 de novembre del 2017. Segons el fiscal, l’acusat va ordir “un pla” per acabar amb la vida de la seva mare per ocultar que havia demanat un crèdit de 13.000 euros al seu nom i per quedar-se amb la seva pensió.
El judici contra l’acusat d’assassinar la mare i ocultar el cadàver embolicat en plàstic durant mesos en una habitació del domicili familiar per poder continuar cobrant la pensió ha començat aquest divendres al matí a la secció tercera de l’Audiència de Girona amb la tria del jurat popular. Segons el guió, està previst que l’acusat declari al final del judici, dimarts que ve, i abans d’entregar l’objecte del veredicte al jurat popular perquè es retiri a deliberar.
Segons recull l’escrit d’acusació del fiscal Víctor Pillado, durant l’any 2017 l’acusat viva amb la seva mare en un habitatge situat al carrer Tigre de la urbanització Vallcanera de Sils. Cap al mes de setembre d’aquell any, l’acusat va “assumir una sèrie de despeses inusuals” per a les quals “no disposava de suficients ingressos”. Per això, va demanar crèdits a diferents entitats de préstec de diners.
La fiscalia sosté que l’acusat va començar a planejar l’assassinat de la seva mare quan es va adonar que no podria aconseguir nous crèdits ni disposava dels diners per fer front als que ja havia contractat: “Va decidir idear un pla encaminat a obtenir ingressos econòmics regulars a càrrec de la seva progenitora materna, una decisió que comportava acabar amb la seva vida”.
Abans d’executar el pla, l’acusat es va fer passar per la seva mare per signar un crèdit de 13.000 euros fent servir l’aplicació mòbil d’una entitat bancària. Uns diners que, segons el fiscal, pretenia “incorporar al seu patrimoni”. A més, també remarca que va contractar el préstec sense comptar amb el consentiment de la dona.
Un cop va rebre el diners, el 3 de novembre del 2017 l’acusat va anar fins a una botiga de Girona per comprar les eines necessàries per ocultar el cos de la seva mare un cop morta. L’objectiu, segons el fiscal, era “continuar incrementant els seus ingressos econòmics a càrrec de la pensió que rebia la seva mare de l’Institut Nacional de la Seguretat Social”.
Atac a traïció
Sis dies després, el matí del 9 de novembre del 2017, l’acusat “va decidir executar el pla concebut prèviament” i va atacar la seva mare quan estava tombada al llit del seu dormitori. “Li va taponar les vies respiratòries fins que va deixar de respirar”, apunta el fiscal. L’acusació pública remarca que la dona no va tenir cap possibilitat de defensar-se perquè “l’atac va ser inesperat” i quan estava “completament desprevinguda”. A més, també remarca que hi havia una “enorme desproporció física entre els dos”.
“La zona del cos atacada, així com el mitjà utilitzat, eren idonis per causar la mort a la víctima, com va succeir”, argumenta el fiscal. Després de matar-la, l’acusat va baixar el cos a una habitació ubicada a la zona del garatge de la casa, el va embolicar amb plàstic i el va ocultar.
Al llarg de més de nou mesos, fins que unes amigues i veïnes de la víctima van denunciar la desaparició i els Mossos d’Esquadra van trobar el cos, l’acusat “va simular que la seva mare continuava viva” per apropiar-se de la pensió mensual de viduïtat. En total, segons el fiscal, va arribar a quedar-se amb 10.579,86 euros.
Després de descobrir el crim, la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) dels Mossos a Girona va detenir el sospitós a Maçanet de la Selva el 3 de setembre. Tres dies després va passar a disposició judicial i el jutjat d’instrucció 1 de Santa Coloma de Farners el va enviar a presó.
31 anys de presó
El fiscal l’acusa d’un delicte d’assassinat agreujat perquè entén que va actuar amb traïdoria, amb l’objectiu d’obtenir un benefici econòmic i per ocultar altres delictes. Li aplica una agreujant de parentiu. També l’acusa d’un delicte de falsedat en document mercantil i d’un delicte continuat d’estafa contra la Seguretat Social. Per aquests delictes, sol·licita 31 anys de presó, multa de 3.600 euros, 9 anys de llibertat vigilada i la pèrdua de la possibilitat de rebre subvencions o beneficis o incentius fiscals de la Seguretat Social durant 5 anys.
En concepte de responsabilitat civil, vol que indemnitzi el seu germà i fill de la víctima amb 30.000 euros i que aboni 10.579,86 euros a la Seguretat Social. També considera que el Banc Sabadell ha de respondre com a responsable civil subsidiari per no haver controlat que la dona estava viva per cobrar la pensió.
Estava viva
La defensa de l’acusat, encapçalada pel lletrat Francesc López, sosté que el suposat parricida no va ordir cap pla per matar la mare. Segons el seu escrit de conclusions provisionals, el matí del 9 de novembre del 2017 la víctima va començar a escridassar el fill: “Absent del control necessari per regir els seus actes i la seva voluntat com a conseqüència dels crits, estant fora de si i amb poca noció del que estava passant, li va tapar la boca amb l’únic objectiu que deixés de cridar”.
Segons la defensa, el processat no tenia intenció de matar-la i, quan va marxar de casa, la dona continuava viva. El lletrat sosté que la dona va acabar morint perquè tenia “dolències respiratòries greus” i perquè el seu fill no la va auxiliar. Per això sosté que la mort va ser “un accident” i que els fets són constitutius d’un delicte d’omissió del deure de socors agreujat o, subsidiàriament, d’un homicidi imprudent. L’advocat demana un màxim de 4 anys de presó.
En nom del Banc Sabadell, l’advocat sosté que no es pot responsabilitzar l’entitat bancària del cobrament de la pensió perquè només es va produir “durant uns mesos sense arribar a l’any sencer”: “Resulta òbvia l’absoluta impossibilitat que el meu representat detectés d’alguna manera que la víctima havia mort”.
